Tornar a viure amb el cor propi després de 5 anys amb un d'artificial: el cas de la Sílvia

A la Sílvia el cor se li va esgotar. Alguna de les teràpies que seguia per al càncer de mama li va provocar una insuficiència cardíaca. És un efecte secundari conegut dels tractaments oncològics, afortunadament poc freqüent, i que en el cas de la Sílvia va resultar excepcionalment sever.

"El cor havia patit moltíssim i havia quedat molt debilitat", explica Laura López, coordinadora de la Unitat de Cardiooncologia de l'Hospital de Sant Pau.

No funcionava correctament i necessitava un trasplantament, però no n'era candidata "perquè quan el càncer és molt recent, això contraindica el trasplantament", explica el cirurgià cardíac també de l'Hospital Sant Pau Manel Tauron.

La raó són els medicaments immunosupressors que cal prendre després, per evitar el rebuig, perquè "el sistema immunitari és l'encarregat de controlar els càncers i, si no estem segurs que estigui curat del tot, pot ser que, quan nosaltres baixem aquestes defenses, el càncer torni a aparèixer".

Un cor artificial per guanyar temps

L'opció va ser un cor artificial, un dispositiu d'assistència ventricular, que fa les funcions de la part esquerra del cor. És una màquina que aquí s'utilitza poc.

Es fa servir, entre d'altres situacions, per guanyar temps a l'espera d'un trasplantament. "I és el que vam fer", diu Manel Tauron, "la màquina ens va servir durant pràcticament cinc anys per esperar que els companys d'oncologia ens diguessin 'aquest càncer ja està curat' i llavors avaluar en quina situació estàvem".

A Catalunya, el programa de trasplantaments funciona tan bé que poques vegades s'ha de recórrer als cors artificials.

Per això, a diferència d'altres llocs com el Regne Unit, aquí no hi ha experiència en casos com el de la Sílvia: un cop superat el càncer, van veure que el cor se li havia recuperat tant, que es van plantejar extreure el cor artificial sense després fer el trasplantament.

Ni a Catalunya ni a Espanya s'havia fet pràcticament mai. Els metges de Sant Pau van contactar amb els anglesos, més experimentats, per formar-se i aprendre dels seus procediments. La pacient, Sílvia Cabrera Martínez, ho va tenir clar:

"La veritat és que no ho vaig dubtar, si hi havia l'opció, per què no provar-ho."

I és que "trasplantar-se tampoc és gratis", adverteix el cirurgià cardíac Manel Tauron. I "que no s'hagi fet mai no vol dir que no es pugui fer", afegeix la cardiòloga Laura López.

Així que van fer totes les proves necessàries per estar el màxim de segurs que, un cop extraguessin el dispositiu, el cor de la Sílvia podria funcionar per ell mateix. N'estaven molt segurs, però amb dades indirectes.

La certesa total no la tenien. No sabien si aniria tot bé o si el cor de la Sílvia no tindria prou força i l'haurien de posar en llista d'espera per a un trasplantament urgent. "No ho sabíem fins que vam treure la màquina", comenta Laura López.

El moment de la veritat

Aquell va ser un moment crític, perquè "el problema d'aquests dispositius és que tu no pots parar-los i veure què passa", explica el doctor Tauron, "has d'avaluar com treballa el cor, anar baixant el dispositiu fins a un límit i amb aquelles dades predir si, quan el baixis del tot, aquest cor serà capaç de tirar endavant o no".

"I aquest últim tram és el més complicat."

La Sílvia recorda perfectament el moment de despertar-se després de la intervenció: "En cap moment vaig anar a buscar la bossa (on portava les bateries del cor artificial), o sigui que mentalment ja m'havia conscienciat que no la tenia".

També eren crítics els dies posteriors, però realment el cor "es va recuperar prou per a viure sense l'aparell", assegura la cardiòloga Laura López.

D'aquesta experiència, inèdita aquí, els professionals també n'han extret aprenentatges. Manel Tauron:

"Com a mínim que val la pena mirar-ho, perquè alguna vegada pot passar que es recuperi".

"De manera que està ja protocolaritzat per si apareixen altres casos similars als de la Sílvia", conclou la doctora López. I és que la recuperació depèn bàsicament de la causa de la insuficiència cardíaca. En el cas dels efectes secundaris dels tractaments oncològics, alguns són irreversibles, però d'altres no.

Mentrestant, la Sílvia ha recuperat la seva vida pràcticament amb la mateixa normalitat de sempre: "Del càncer estic estable, continuo fent les revisions i, de moment, tot bé, i del cor, prou bé."