"Tornar suposava presó o psiquiàtric", relata l'atleta bielorussa a qui volien deportar

Escortada i a bord d'un cotxe que la portava a l'aeroport de Haneda, Kristsina Tsimanuskaia va rebre una trucada. Era la seva àvia: "Sisplau, queda't a Tòquio, o ves a qualsevol altre país d'Europa, però no vinguis cap a Bielorússia, no és segur".

Al penjar el telèfon, l'atleta olímpica va decidir que no pujaria a l'avió que l'havia de portar a casa. Dins l'aeroport va demanar protecció a la policia japonesa i va fer pública la seva situació d'amenaça. Va demanar ajuda al Comitè Olímpic Internacional, però va ser Polònia qui va oferir-li la seguretat que requeria.  

Des de Varsòvia, ja amb un visat humanitari concedit i amb l'asil en vies de tramitació, Tsimanuskaia ha donat la seva versió del malson que va viure cinc dies enrere, quan des del Comitè Olímpic Bielorús la van eliminar de la prova en què havia de participar als Jocs Olímpics de Tòquio i la van obligar a tornar a casa. Dies abans, Tismanuskaia havia criticat públicament alguns directius per haver-la inscrit en una cursa que no era la seva. 

"Estimo Bielorússia, és la meva pàtria, mai he tingut cap desig d'abandonar-la. Mai vaig creure que em podria trobar en aquesta situació. Fins i tot tenia pensat començar-hi un petit projecte de fitness", ha declarat Tsimanuskaia.

El projecte ja havia engegat, i el dirigia juntament amb el seu marit, Arseni Zdanevich. Ell també ha adquirit un visat humanitari per part de Polònia, després que marxés de Bielorússia poc després que l'afer es fes públic.

Com escapar de la dimensió política

El més curiós del cas de Tsimanuskaia és que ha estat perseguida pel règim de Lukaixenko per unes crítiques que estaven dirigides únicament a uns funcionaris de l'equip del Comitè Olímpic Bielorús. El problema és que aquest comitè està dirigit pel fill del president del país, Víktor Lukaixenko.

"Sempre he estat allunyada de la política. Ni he signat cartes ni he anat a cap protesta. Mai he dit res en contra del govern bielorús. Soc una esportista que no hi entén gens, en política"

Sembla clar, però, que després dels fets de l'última setmana, Tsimanuskaia ja no podrà desenganxar-se de l'esfera política. Sense anar més lluny, la roda de premsa l'ha fet acompanyada del polític de l'oposició bielorús Pavel Latushka.

Per desmarcar-se de tot plegat, l'atleta ha ensenyat una samarreta amb un missatge prou clarificador: "Només vull córrer".

Les paraules de Tsimanuskaia, no obstant això, han acabat agafant inevitablement un caire polític: "tornar a Bielorússia significava presó o unitat psiquiàtrica. Sabem que aquestes situacions es donen al nostre país. Espero poder tornar algun dia a la meva Bielorússia lliure".

L'atleta també ha volgut oferir la seva ajuda a aquells esportistes que es trobin en una situació similar a la seva: "si senten qualsevol tipus de pressió, estic preparada per parlar amb ells i, si cal, ajudar-los a abandonar el país". 

Expulsions a Tòquio

La prova per la qual Tismanuskaia havia viatjat a Tòquio, els 200 metres, es va disputar dilluns. Dijous es va córrer la dels 4x400, la cursa on l'havien inscrit sense avisar-la prèviament. 

No ha estat fins a aquest divendres, cinc dies després de la denúncia de l'atleta, quan el Comitè Olímpic Internacional ha pres les primeres mesures al respecte.

Als entrenadors bielorussos Artur Shimak i Yury Maisevich els han retirat les acreditacions, sota l'acusació d'haver forçat Tsimanuskaia a abandonar els Jocs.