Tornen les proves per als futurs mestres: els resultats de les PAP a les universitats privades
Més de 5.000 alumnes es presenten a les proves d'aptitud personal, entre aspirants als graus d'Educació i estudiants de primer que no les van superar
5.053 aspirants a mestre es presenten aquest dissabte a les proves d'aptitud personal (PAP). Aprovar aquests exàmens, a més de la selectivitat, és un requisit per matricular-se als graus d'Educació a les universitats públiques i a la Universitat Oberta de Catalunya.
Les privades, en canvi, obren la matrícula a tothom i permeten que els qui no les han aprovat s'hi tornin a presentar durant el primer curs.
La Blanquerna-Universitat Ramon Llull i la Universitat Internacional de Catalunya van ser les primeres a aplicar aquesta mesura el curs 2023-2024, i això en va fer disparar les matriculacions.
Aquest curs s'hi han sumat totes les universitats privades i, en el seu cas, superar els exàmens és obligatori per passar a segon curs, segons va establir el Consell Interuniversitari de Catalunya, l'òrgan que coordina el sistema universitari.
La meitat d'alumnes de la privada, sense les PAP aprovades
En el cas de la Universitat de Vic/Universitat Central de Catalunya, que és de gestió mixta pública i privada, són el 45% dels estudiants de primer curs.
A la URL, el 40% dels estudiants que han començat un dels graus d'Educació no tenen les proves aprovades. És la mateixa proporció que el curs anterior i, d'aquests, el 74% les van aprovar el primer any de grau.
Les públiques defensen les PAP com a requisit
Les universitats públiques continuen demanant les proves abans d'accedir als graus d'educació amb l'objectiu de garantir un mínim de competències en llengua i matemàtiques.
"Si no, hauríem d'abaixar el nivell formatiu", assegura Marta Bertran, degana de la Facultat de Ciències de l'Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona i presidenta de la Conferència de Degans d'Educació de Catalunya.
"Ens agradaria emmirallar-nos en les Illes Balears, on els estudiants, a més de les proves escrites, poden mostrar les seves capacitats comunicatives a través d'entrevistes orals i de lliurar un vídeo gravat. Això, evidentment, afina molt més la selecció"
Catalunya i les Illes Balears són les úniques comunitats on s'apliquen les PAP, tot i que a Espanya hi ha uns 80 degans --entre els quals els de totes les facultats d'Educació de les universitats públiques-- que les demanen per als graus d'Educació i també per al màster per exercir de professor a secundària.
Les capacitats que hauran de tenir els futurs mestres, de fet, estan en ple debat entre les facultats d'Educació del conjunt de l'estat.
La nova llei d'universitats obliga a revisar els propers anys els plans docents de tots els graus i, en el cas d'Educació, el Ministeri d'Universitats va frenar els canvis que havia plantejat davant l'oposició de les universitats, que ara estan treballant en propostes que generin més consens.
El pacte entorn les PAP, trencat fa dos cursos
Les proves d'aptitud personal van néixer fa deu anys, en el marc del programa de millora i innovació en la formació de mestres (MIF), amb l'objectiu d'augmentar la qualitat professional de la docència.
La URL i la UIC es van desmarcar del pacte el curs passat i van obrir la porta al fet que els estudiants les aprovessin al llarg del primer any. Això va forçar que la resta d'universitats privades, que van perdre matriculacions, canviessin de criteri i optessin pel mateix model per a aquest curs.
El degà de la Facultat de Comunicació, Educació i Humanitats de la Universitat Abat Oliva, Marcin Kazmierczak, reconeix que, si no s'hagués trencat l'acord, "hauríem continuat amb l'exigència d'entrada de les PAP".
"El que no ens semblava raonable és que uns ho fessin d'una manera i uns altres, d'una altra. Perquè el tema pressupostari ha de quadrar. A les privades, les conseqüències són immediates, amb una davallada de les admissions"
El curs 2023-2024, en què la UAO va optar per mantenir les PAP, les noves matrícules als graus d'Educació es van reduir de 61 a 40 respecte al curs anterior.
També se'n van ressentir a la UVic-UCC, sobretot a Educació infantil, on van passar de 36 a 18 alumnes de primer en un any.
Formació al llarg del curs per preparar els exàmens
Les universitats han posat a disposició dels estudiants que no van superar les PAP cursos de formació al llarg del curs per treballar els continguts de competència comunicativa i raonament crític i de logicomatemàtica.
La degana de la Facultat d'Educació, Traducció, Esports i Psicologia de la UVic-UCC, Mila Naranjo Llanos, destaca la importància de l'acompanyament emocional, a més dels continguts, a l'hora de preparar les proves.
"Han entrat estudiants que, al llarg del seu recorregut acadèmic, senten una certa frustració en el desenvolupament de determinades competències, i s'ho han cregut. Per això també cal reforçar la seva autoconfiança i autoconcepte acadèmic"
Per part de la UAO, Kazmierczak assegura que "la inclusió no és incompatible amb l'exigència" i que no demanar les proves abans del grau permet "rescatar vocacions": "Ens trobem estudiants, majoritàriament d'Educació infantil, que tenen una vocació genuïna, però que no han assolit les competències que es demanen, sobretot en lògica i matemàtiques, i que necessiten un acompanyament"
En què consisteixen les PAP?
Les PAP consten de dues proves: una de competència comunicativa i raonament crític i una altra de competència logicomatemàtica.
Es tracta, en definitiva, d'avaluar la comprensió lectora, la capacitat d'escriure i les nocions de matemàtiques dels futurs mestres. La qualificació és d'"apte" o "no apte".
L'any passat van aprovar les proves un 55,19% dels aspirants a mestre, entre les convocatòries ordinària i extraordinària.
Tal com en els últims anys, la taxa d'aprovats va ser més alta entre els estudiants procedents de batxillerat –les van superar 6 de cada 10—, mentre que entre els que venien de cicles formatius només les van passar 3 de cada 10.
En aquesta convocatòria es presentaran 4.341 estudiants procedents de batxillerat i 666 d'un cicle formatiu de grau superior.
Els resultats se sabran el 30 d'abril. Els aspirants que suspenguin tindran una altra oportunitat en la convocatòria extraordinària del 25 de juliol, i entrarien en la preinscripció universitària de setembre.
Posa't a prova
Consulta aquí els exàmens de la prova de l'any passat:
- ARXIVAT A:
- Educació Universitat
