Un centenar de morts a Gaza, entre els quals infants, hores deprés de la fi de la treva

Un centenar de palestins ja han mort a la Franja de Gaza aquest divendres, tot just hores després del final de l'alto el foc pactat entre Hamas i Israel, segons ha informat el Ministeri de Salut d'aquest territori. 

L'exèrcit israelià ha admès haver bombardejat la ciutat de Khan Yunis i al camp de refugiats de Rafah, dues localitzacions al sud de la Franja de Gaza, territoris teòricament segurs després que l'exèrcit d'Israel va instar els gazians a marxar del terç nord de la Franja i desplaçar-se per sota del Wadi Gaza, el riu Bessor.

En el mateix comunicat, assegura que "forces terrestres, aèries i navals han atacat objectius terroristes" a la Franja de Gaza, "uns 200", detalla.

La treva humanitària a Gaza, que va començar fa una setmana, pactada per almenys quatre dies i que s'havia anat prorrogant fins a aquest dijous, ha acabat a les 6 del matí, les 7 a Israel i els territoris palestins.

Poc abans d'aquesta hora, l'exèrcit d'Israel ja anunciava a X / Twitter que s'havia activat l'alerta al quibuts Holit, a tocar del sud de la Franja i de la frontera amb Egipte.

A un quart de set, en un missatge en el compte en anglès, les Forces de Defensa d'Israel ja confirmaven que havien reprès el combat contra objectius de Hamas a la Franja de Gaza, després d'acusar aquesta organització de violar l'alto el foc disparant coets cap a territori israelià.

A més, l'oficina del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, també ha acusat Hamas de no respectar els termes de la treva en no acordar l'alliberament de més ostatges, i ha afegit:

"Amb la represa dels combats, remarquem: el govern israelià està compromès a assolir els objectius de la guerra, alliberar els nostres ostatges, eliminar Hamas i assegurar que Gaza no suposarà mai una amenaça per als residents d'Israel."

Hamas ja ha respost a aquesta acusació de Netanyahu i, en un comunicat, acusa Israel de rebutjar les propostes d'alliberament d'ostatges que li havia fet arribar durant la nit. Per aquest mateix motiu, trasllada a Israel la responsabilitat de "reprendre la guerra i l'agressió".

Els esforços diplomàtics continuen

Fins poques abans del venciment de la treva hi havia l'esperança que es prorrogués un dia més, ja que l'intercanvi de persones capturades per Hamas i de palestins presos a Israel s'havia mantingut fins a aquest dijous: Hamas ha deixat anar 8 ostatges i Israel ha alliberat 30 presoners més.

Qatar, Egipte i els Estats Units, artífexs d'aquest primer alto el foc des del 7 d'octubre, pressionaven per allargar-lo almenys fins diumenge, però aquesta vegada no ha estat possible.

Sí que ho van aconseguir una primera vegada, dimarts, i també aquest dijous, que ha estat el setè i últim dia.

Almenys ara per ara, perquè el trencament de l'alto el foc no ha aturat el esforços diplomàtics: el Ministeri d'Afers Exteriors de Qatar ha confirmat aquest divendres que les negociacions per restaurar una treva es mantenen, tot i admetre, en un comunicat, que la represa dels bombardejos de Gaza "complica els esforços de mediació" i "fa empitjorar la catàstrofe humanitària a la Franja".

Israel bombardeja el sud de la Franja

La primera evidència del final de l'alto el foc l'han tingut els gazians del sud de la Franja, de Khan Yunis i de Rafah, que de bon matí han vist que l'exèrcit d'Israel tornava a bombardejar-los. Són habitants de zones teòricament segures, però que han estat bombardejades repetidament, fins al punt que el secretari general de l'ONU, António Guterres, va denunciar a principis de novembre, quan feia un mes de l'inici de l'ofensiva contra Gaza, que "ningú no està segur" en aquest territori.

Imatges de les agències AFP i Reuters mostren una columna de fum sobre la ciutat i persones corrent pels carrers, algunes de les quals amb criatures ferides en braços. També gazians que fugen de casa, després dels bombardejos, carregats amb algunes pertinences. La majoria de gazians ja són desplaçats interns que han perdut casa seva o no hi poden tornar. 

A Khan Yunis, alguns projectils israelians han caigut molt a prop de l'hospital Nasser, com ha explicat James Elder, portaveu d'Unicef, el fons de l'ONU per a la infància, que és a la zona:

"Les bombes han començat a caure fa uns moments (...) he anat immediatament a l'hospital on he estat aquests últims dies i hi ha hagut una explosió... Un míssil o un coet, no ho sé, no soc especialista militar, però ha estat més o menys a uns 50 metres de distància." 

Unicef ha demanat un alto el foc permanent i ha denunciat que aquells que han decidit que "la matança d'infants es podia reprendre". 

8 ostatges alliberats, 30 presos excarcerats

Les persones alliberades aquest dijous per Hamas són set dones i un home, que tenia captius a la Franja de Gaza.

D'altra banda, les autoritats israelianes han posat en llibertat 30 presos palestins més, que eren als centres penitenciaris d'Ofer, Ayalon i Damon.

En total, des de l'inici de la treva, divendres passat, Hamas ha alliberat 105 persones capturades el 7 d'octubre, de les quals 81 són israelianes i 24 són d'altres nacionalitats, i Israel ha excarcerat 240 presoners palestins.

L'alto el foc també ha suposat la represa de l'entrada a la Franja de Gaza de camions amb ajuda humanitària i combustible a través del pas de Rafah, a la frontera amb Egipte. Caldrà veure com afecta el final de la treva aquests subministraments essencials per garantir l'accés a aliments, aigua potable i serveis mèdics de bona part de la població, que van quedar interromputs o molt restringits a partir del 7 d'octubre, quan Netanyahu va ordenar el "setge total". 

Blinken demana a Israel un pla humanitari si reprèn els atacs

Aquest dijous, el secretari d'Estat nord-americà, Antony Blinken, ha demanat a Israel que s'abstingui de reprendre l'ofensiva militar a la Franja si no estableix un pla concret per protegir els civils palestins.

Des de Tel-Aviv, ha afirmat que Washington no vol que es repeteixin "les pèrdues massives de vides civils i el desplaçament" de persones que hi va haver al nord de Gaza:

"Abans que Israel reprengui les operacions militars, ha de posar en marxa un pla humanitari de protecció per als civils."

Blinken ha apuntat que Israel ha d'implementar un pla que inclogui "la designació precisa d'àrees al centre i sud de Gaza on els civils puguin estar sans i estalvis i fora de la línia de foc", que eviti un desplaçament intern massiu i el dany a infraestructures imprescindibles com hospitals, generadors d'energia o subministraments d'aigua.

El cap de la diplomàcia dels Estats Units també s'ha mostrat partidari que Israel permeti als prop d'1,7 milions de palestins desplaçats al sud de la Franja la possibilitat de tornar al nord.

"Tot això es pot fer de tal manera que Israel continuï sent capaç d'assolir els objectius", ha dit el secretari d'Estat nord-americà, que ha afegit que Tel-Aviv "té un dels exèrcits més sofisticats del món i és capaç de neutralitzar l'amenaça que suposa Hamas al mateix temps que minimitza els danys a dones i infants".
 

Set dies de treva després de 48 dies de guerra

L'actual guerra entre Israel i Hamas va començar el 7 d'octubre arran d'un atac sorpresa del grup islamista que es va saldar amb almenys 1.200 morts a Israel i més de 240 persones capturades a Gaza.

Immediatament després, el govern israelià va iniciar els atacs a la Franja, primer aeris i posteriorment amb una ofensiva terrestre. Fins ara, els atacs d'Israel han provocat la mort de més de 15.000 palestins i n'han ferit més de 36.000. Segons el govern de Hamas, entre aquests morts hi ha 6.150 infants i més de 4.000 dones.

Després de 48 jornades de guerra i nombrosos esforços diplomàtics, la treva va entrar en vigor el 24 de novembre.