Torra anuncia que recusarà els magistrats que el jutjaran: qui són?

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha anunciat durant la conferència que ha fet aquest dijous a Madrid que recusarà els magistrats del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que l'han de jutjar aquest setembre per no haver retirat els llaços grocs del balcó de la Generalitat durant el període electoral del 28A.

Quim Torra no ha aclarit si assistirà al judici, en el qual s'enfronta a una petició d'inhabilitació. No demanarà el canvi de data, però posarà en coneixement dels jutges que coincidirà amb el debat de política general al Parlament

Tres jutges

Analitzem el perfil dels tres magistrats que el 25 i 26 de setembre jutjaran el president de la Generalitat per desobediència.

La llei orgànica del poder judicial estableix els criteris. El TSJCat és l'únic òrgan que pot jutjar el president de la Generalitat, per la seva condició d'autoritat i, per tant, d'aforat.

El judici a Torra el presidirà Jesús María Barrientos, perquè és el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

La llei també especifica que el tribunal el formaran tres magistrats de la sala civil i penal. Així que, a més de Barrientos, hi haurà dos jutges més: Joaquín Elías Gadea i Mercedes Armas. Ella serà, a més, la redactora de la sentència que determinarà si Torra va cometre desobediència en no fer cas de la Junta Electoral Central i no retirar les pancartes amb llaços grocs del balcó del Palau de la Generalitat en la precampanya per a les generals del 28A.

Jesús María Barrientos, president del TSJCat

A mesura que es van coneixent els detalls del judici –en sessions només de matí els dos dies– també s'aprofundeix en el perfil dels tres magistrats. I en les seves declaracions públiques. Començant per Barrientos, membre de l'associació de jutges moderada Francisco de Vitoria.

Unes declaracions seves al març, en ple afer de les pancartes, surten ara a la llum. Barrientos va parlar públicament dels llaços grocs a la façana de Palau, i es va posicionar al bàndol de la Junta Electoral i considerava la seva decisió innecessària per l'obvietat dels fets: els edificis públics havien d'estar lliures de llaços grocs.

"Crec que la decisió de la Junta Electoral és tan òbvia que no hauria de ser necessària, perquè aquest és l'estat normal de les coses, els edificis públics no són espais per als posicionaments ideològics."

Les paraules de Barrientos subscriurien les tesis de la defensa del president sobre les irregularitats del cas.

Mercedes Armas, redactora de la sentència

L'hemeroteca també recorda el paper de Mercedes Armas al voltant de la causa independentista. Ella va ordenar als cossos i forces de seguretat de l'Estat que impedissin l'accés als centres de votació el dia del referèndum, amb la seva resolució del 27 de setembre del 2017.

El seu nom també s'ha repetit diverses vegades en el judici del Suprem. Tant per part dels que defensen que aquella decisió era l'encertada com dels que consideren que no.

El major Josep Lluís Trapero va explicar en el judici al Suprem com la magistrada va refer la interlocutòria després d'escoltar un dels seus suggeriments sobre el paper del coronel Pérez de los Cobos, en relació amb la supervisió dels cossos i forces de seguretat durant l'1-O.

Joaquín Elías Gadea, el més nou

El tercer magistrat és el més jove dels tres i l'últim que ha arribat a la sala. Joaquín Elías Gadea pertany a l'Associació Professional de la Magistratura i havia estat el degà dels jutges de Tarragona fins a la seva incorporació a la sala civil i penal del TSJCat. Gadea també ha mostrat la seva preocupació públicament pel que va passar la tardor del 2017 a Catalunya.

"Fins que va arribar el 155, que és el moment que marca el restabliment de la normalitat institucional."

Tots tres seran els encarregats d'un judici històric. Un altre, salvant les diferències entre la situació dels acusats en un cas i en l'altre, i entre els delictes i les penes que se'ls demanen. En aquest cas perquè per primera vegada un president de la Generalitat en actiu s'asseurà al banc dels acusats. I per un delicte lleu, com la desobediència, que implica en el pitjor dels casos una multa i una inhabilitació.