Torra, al TSJC: acusa la JEC d'"il·legalitat" i diu que "pagarà el preu que calgui"
Respon al fiscal i la defensa, per desoir l'ordre de la JEC de treure els llaços grocs, però es nega a contestar a Vox per "decència democràtica"
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha declarat durant 45 minuts com a investigat davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, TSJC, per no haver obeït la Junta Electoral Central, JEC, quan no va retirar del Palau de la Generalitat, en el termini dictat, la simbologia de suport als presos independentistes.
Torra acusa la JEC d"il·legalitat manifesta" perquè no és l'òrgan competent i per tant considera nul·la l'ordre que va dictar.
"L'acord de la JEC en què se sustenta la querella de la Fiscalia és un acord nul de ple dret perquè va ser dictat per un òrgan que no és competent per dictar aquella resolució; això la converteix en nul·la de ple dret i sobre la qual no es pot construir cap acusació penal."
"Em sorprèn que la Fiscalia, responsable de vetllar pel compliment de la legalitat, no s'adonés de la il·legalitat manifesta d'aquest resolució."
I també d'actuar amb una "clara intencionalitat política".
"És ben evident que la Junta Electoral actua amb parcialitat manifesta i amb una clara intencionalitat política quan es tracta dels independentistes."
El president ha assegurat que anirà "fins a les últimes conseqüències".
"En defensa dels drets civils i les llibertats democràtiques com la llibertat d'expressió, em trobaran en la primera línia fins a les últimes conseqüències."
"El president de la Generalitat no pot defallir mai en la conquesta de drets i llibertats i si la democràcia espanyola no aguanta aquesta defensa en pagaré el preu que calgui."
El president de la Generalitat, Quim Torra, al Palau de la Generalitat
El president Torra ha fet al migdia una roda de premsa des del Palau de la Generalitat, durant la qual ha acusat el govern espanyol d'utilitzar "els aparells de poder per un estratègia repressiva" que, ha dit, "també malmet la imatge d'Espanya al món".
"Exigir al govern espanyol i al conjunt de l'Estat que deixi d'utilitzar les seves institucions i els seus aparells de poder per a la seva estratègia repressiva."
"Malmeten la imatges d'Espanya arreu del món. Els demanem un cop més que abracin la democràcia, la força de l'argument i la paraula per respectar la veu del poble de Catalunya com fan tots els govern democràtics del món."
Vista a porta tancada
El president ha declarat davant el magistrat del TSJC, Carlos Ramos. Ha contestat a 5 preguntes del fiscal Francisco Bañeras, i després als advocats de la seva defensa, Gonzalo Boye i Jaume Alonso Cuevillas.
No ha contestat a les preguntes de Vox, que actua com a acusació popular, per "decència democràtica". Torra ha afegit que els lletrats de Vox són candidats a l'Ajuntament de Barcelona.
El president Quim Torra surt del Palau de Justícia després de declarar al TSJC
El president havia estat citat citat a dos quarts d'11 del matí, i abans d'entrar havia anunciat que no pensava defensar-se de res, sinó tot el contrari, acusar l'Estat espanyol.
"Aniré no a defensar-me de res, sinó a acusar l'Estat espanyol de la vulneració dels nostres drets i de les nostres llibertats."
Aquest matí declararé davant el TSJC per haver mantingut la pancarta a favor dels exiliats i presos polítics al balcó del Palau de la Generalitat. Aniré a acusar l'estat d'aquesta deriva autoritària. Amb la llibertat d'expressió, fins a les últimes conseqüències.
Quim Torra i Pla (@QuimTorraiPla) 15 de mayo de 2019
El president Quim Torra a les escales del Palau de Justícia
Suport al president Quim Torra
Quim Torra ha arribat al Palau de Justícia acompanyat del president del Parlament, Roger Torrent, dels seus consellers i d'una representació d'alcaldes independentistes. També li han fet costat els màxims representants de l'ANC, Òmnium Cultural, l'Associació de Municipis per la Independència, AMI, i l'Associació Catalana de Municipis, ACM, i diputats de JxCat i ERC, així com el seu advocat Gonzalo Boye i el també candidat de Junts per Catalunya Jaume Alonso Cuevillas.
Torra flanquejat pels líders de l'ANC, Elisenda Paluzié, i d'Òmnium, Marcel Mauri
Centenars de persones s'han concentrat a les portes del Palau de Justícia per donar suport al president Torra, en la passejada que ha fet des de l'Arc de Triomf fins a l'entrada del Palau de Justícia.
Acusació per desobediència
La Fiscalia l'acusa d'un delicte de desobediència comès durant la campanya de les eleccions generals. Quan el Tribunal Suprem va ratificar la decisió de la Junta, Torra va acabar retirant els símbols, però ja fora de termini.
Pancarta sobre pancarta
L'episodi de les pancartes va començar quan la Junta Electoral Central va donar un termini de 48 hores perquè es retiressin llaços grocs i pancartes a favor dels presos independentistes de les façanes de les institucions públiques per considerar-les partidistes durant el període electoral.
Mentre l'Ajuntament de Barcelona retirava la seva pancarta dintre del termini, a la Generalitat el president Quim Torra demanava a la JEC que reconsiderés la decisió.
La Junta Elerctoral va donar un nou termini de 24 hores a la Generalitat per retirar el llaç groc i la pancarta i va advertir Torra de les "responsabilitats penals" en què podria incórrer si persistia en la desobediència.
Davant el requeriment de la Junta Electoral de treure la pancarta en suport als presos del balcó de la Generalitat, en una primer moment no es va substituir sinó que es va posar una altra pancarta al damunt en la qual apareixia un llaç blanc amb un traç vermell, com a símbol de la llibertat d'expressió.
La successió de les tres pancartes penjades al balcó de la Generalitat
La Moncloa va considerar aquesta acció una "presa de pèl". El govern de Sánchez demanava contundència a la JEC.
I Ciutadans també va denunciar la nova pancarta sobreposada al balcó de la Generalitat.
Mentrestant, el president Quim Torra anunciava que faria cas de les recomanacions del síndic de greuges. La Junta Electoral va decidir posar en mans de la Fiscalia l'actuació del president de la Generalitat, Quim Torra, perquè apreciava indicis de delicte de desobediència en el canvi de la pancarta a la façana del Palau de la Generalitat.
Una nova pancarta, amb l'aval de la Junta Electoral, va acabar sustituint les anteriors, amb el lema "Llibertat d'opinió i d'expressió".
