Torra i Costa presenten la primera demanda a Estrasburg contra Espanya per l'espionatge amb Pegasus

L'espionatge de líders independentistes amb Pegasus arriba al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). L'expresident Quim Torra i l'exvicepresident del Parlament Josep Costa han presentat la primera demanda contra Espanya a Estrasburg.

Volen que es declari il·legal l'espionatge i al·leguen que se'ls han vulnerat drets fonamentals, com la llibertat d'expressió i d'opinió o el dret a la privacitat i al secret de les comunicacions.

Torra ha recordat que se'l va espiar quan era president de la Generalitat i en plena pandèmia. Un fet que ha qualificat de "gravíssim". Malgrat tot, ha remarcat que això no ha tingut "cap mena de repercussió política".

"Que m'espiessin per la meva activitat política com a president ja em sembla terriblement greu. Però que m'estiguessin espiant en un context de pandèmia, em sembla molt greu fins i tot des del punt de vista moral"

Segons l'informe que el grup Citizen Lab va destapar el 2022, el president Quim Torra va patir set infeccions al seu telèfon mòbil, entre el 13 d'abril i el 15 del juliol del 2020. També va rebre vuit SMS que l'adreçaven a falses pàgines amb la intenció d'accedir a les seves dades.

Quins drets consideren que se'ls han vulnerat?

En les demandes que ja han presentat a Estrasburg, Quim Torra i Josep Costa parlen de quatre grups de drets fonamentals vulnerats.

Primer, el dret a tenir un procediment judicial just. Costa fins i tot ha qualificat de "presa de pèl" el tracte que han rebut per part de la justícia espanyola.

Segon, el dret a la privacitat i al secret de comunicacions que s'han vist vulnerats per l'espionatge amb Pegasus.

Tercer, els drets pròpiament polítics, com la llibertat d'expressió i d'opinió.

I, finalment, un dret abstracte però sobre el qual ja s'ha pronunciat el TEDH: el dret a tenir una investigació justa per part de les autoritats si una persona té motius per pensar que ha estat espiada. Segons Costa, això no s'ha respectat en el seu cas i en el del president Torra perquè creuen que la llei espanyola sobre l'espionatge "no compleix els més mínims estàndards democràtics".

"No cal que tu acreditis o provis que t'han espiat. Només que demostris que hi ha una legislació que permet que t'espïin en la més absoluta indefensió, això ja et dona l'estatus de víctima."

Què esperen del Tribunal Europeu de Drets Humans?

Tant Torra com Costa esperen que Estrasburg declari il·legal l'espionatge que han patit.

També esperen que es pronunciï sobre la llei d'espionatge espanyola i que els doni la raó en què no segueix els estàndards democràtics. Si això passés, l'estat espanyol es veuria forçat a modificar aquesta legislació.

I per què Torra i Costa ja han pogut anar a Estrasburg?

Per poder presentar demanda al TEDH cal que s'hagin esgotat totes les vies possibles a la justícia espanyola.

Això ja ha passat en el cas del president Quim Torra i de l'exvicepresident del Parlament Josep Costa. Tots dos van anar per la via contenciosa administrativa, contra el govern espanyol. La causa va passar, primer, per l'Audiència Nacional i pel Suprem, que la van inadmetre. I el 25 d'octubre, el Constitucional va inadmetre també l'últim recurs presentat.

En canvi, els altres casos d'espionatge que s'investiguen, com el que afecta el president Pere Aragonès, han anat per la via penal i encara estan en primera instància. Per tant, no han esgotat tot el recorregut per poder anar a Estrasburg.

El president Quim Torra i Josep Costa ja han presentat les seves demandes al TEDH. Ara bé, els terminis d'aquest tribunal són molt lents.