Torra, al TSJC: "He dit que el tribunal no és neutral i la sentència ja està escrita"

La història es repeteix. El president Quim Torra ha tornat aquest dimecres al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per declarar davant d'un jutge per la pancarta penjada al balcó de la Generalitat en defensa de la llibertat dels líders independentistes empresonats i exiliats.

El president s'ha acollit al seu dret a no declarar, tot i que ha fet un breu parlament de 3 minuts, segons ha informat el TSJC. Torra no ha volgut contestar ni a la seva defensa. El president, però, ha fet una compareixença pública poc després des del Palau de la Generalitat.

"La sentència ja està escrita"

En aquesta compareixença, ha explicat que ha aprofitat els 3 minuts per dir al tribunal que no el considera neutral:

"El missatge era molt senzill, li he dit al magistrat que no era un tribunal neutral, que fes el que fes i digués el que digués la sentència ja està escrita i m'acollia al meu dret a no declarar."

"Li he dit que sóc un independentista català, i que aquest judici s'emmarcarà dins la persecució política a l'independentisme, una causa justa d'una minoria nacional."

Record pel pare de Jordi Turull i l'operació Judes

A l'inici de la compareixença el president ha expressat el condol per la mort del pare de Jordi Turull, i ha lamentat que hagi mort mentre el seu fill és a la presó.

També ha recordat que aquest dimecres es compleix un any de l'anomenada operació Judes, que ha assegurat que "buscava terroritzar" els independentistes.

A preguntes dels periodistes, Torra ha afirmat que en la vista hi ha hagut "gran respecte institucional" entre ell i els membres del tribunal.

Ho ha comparat amb el tracte rebut durant el judici al mateix tribunal, que ha dit que no va ser així.

"Això ha d'arribar fins el final"

Preguntat per si pensa desobeir les citacions que rebi en el futur en aquest procés judicial, ha dit que sempre hi anirà, acabi declarant o no:

"I tant, no vull perdre cap oportunitat per posar de manifest davant de qui sigui, els jutges, el TSJC, el Suprem, el Constitucional, el TJUE, què està passant a Catalunya, aquesta persecució contra una minoria nacional, contra els que defensem la independència de Catalunya per mitjans democràtics i pacífics."

"Això ha d'arribar fins el final, i en cada ocasió que jo tingui per poder-ho fer palès i per manifestar-ho, jo hi seré."

Torra ha entrat al TJSC a tres quarts de deu, acompanyat del seu advocat, Gonzalo Boye. Al passeig Lluís Companys, fins arribar davant les escales del Palau de Justícia, Torra ha estat acompanyat, entre d'altres, pel vicepresident, Pere Aragonès, pel president del Parlament, Roger Torrent, pel vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, i per la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie. Torra també ha rebut el suport d'alguns ciutadans.

El TSJC és el mateix tribunal que ja el va condemnar per desobediència arran de la pancarta que va ordenar retirar el març de l'any passat, abans de les eleccions del 28 d'abril.

Ara havia declarar per la segona pancarta, que li van requerir retirar al setembre, abans de les eleccions del 10 de novembre. L'única diferència és que va ser fora de període electoral.

Torra no va fer cas, en aquesta segona ocasió, de l'ordre directa del TSJC, que li va donar 48 hores per retirar la simbologia, cosa que es va acabar fent després que els Mossos rebessin un manament judicial per fer-ho.

La nova cita al TSJC arriba mentre el president espera la resolució del Tribunal Suprem sobre la seva inhabilitació dictada pel TSJC per la pancarta de la primavera, d'un any i mig d'inhabilitació.

El periple de la segona pancarta

Un cop fetes les eleccions europees i municipals el 26 de maig del 2019, Torra va tornar a penjar al balcó del Palau de la Generalitat una pancarta a favor dels presos polítics i exiliats i un llaç groc. El 5 de juny, l'entitat Impulso Ciudadano –fundada el 2009 per José Domingo, que va ser diputat de Ciutadans i fundador de Societat Civil Catalana– li va requerir que els retirés, però Torra no en va fer cas.

Impulso Ciudadano va portar el cas al TSJC l'1 de juliol. El 19 de setembre, l'alt tribunal va ordenar cautelarment al president de la Generalitat que retirés la pancarta en 48 hores. L'ordre de retirada va ser notificada personalment a Torra el 23 de setembre.

El 25 de setembre, la Generalitat, que en tot moment va assegurar que no retiraria la pancarta, va presentar recurs i l'endemà la sala va comunicar als serveis jurídics de la Generalitat que la mesura cautelar no se suspenia, tenint en compte la convocatòria d'eleccions generals.

El divendres 27 de setembre, la pancarta i el llaç groc seguien al balcó del Palau de la Generalitat. El TSJC va ordenar immediatament al comissari en cap dels Mossos d'Esquadra que manés la retirada de les pancartes i símbols. A primera hora de la tarda d'aquell divendres, dos treballadors de la Generalitat van retirat la pancarta.

Hores després, el cantautor i exdiputat Lluís Llach, l'actriu Sílvia Bel, el periodista i exdiputat Antoni Baños i la portaveu de Somescola, Teresa Casals, van penjar una nova pancarta a la façana del Palau de la Generalitat amb el lema "Llibertat d'opinió i d'expressió. Article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans". És la mateixa pancarta que va substituir la que feia referència als presos a la primavera, quan la Junta Electoral va reclamar retirar-la.

Causa penal

El 4 de novembre, i a instàncies d'Impulso Ciudadano, la sala contenciosa administrativa del TSJC va enviar a la sala civil i penal de l'alt tribunal català, un escrit perquè considerava que Torra havia incomplert clarament la mesura cautelar dictada el 19 de setembre. Al febrer, el TSJC va obrir una causa penal contra Torra per desobediència.

La decisió del TSJC va iniciar una batalla legal de recursos i recusacions de jutges, que la defensa de Torra considerava que eren parcials perquè ja havien participat en la primera causa de la pancarta o s'havien expressat públicament contra el procés independentista. El Tribunal Superior de Justícia els va desestimar tots.