Torrent ajorna el ple d'investidura de Sànchez a l'espera que Estrasburg es pronunciï
El president del Parlament ha decidit ajornar el ple d'investidura de dilluns, després d'haver-ho debatut aquest vespre amb Junts per Catalunya i Esquerra Republicana.
El jutge Llarena ha decidit que Jordi Sànchez no pugui assistir a la investidura i, per tant, no podrà defensar la seva candidatura. Tant la defensa de Sànchez com el president del Parlament ha anunciat que portaran la decisió al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), a Estrasburg. I no hi haurà ple fins que es es pronunciï.
El Parlament ha informat de la decisió en un comunicat. L'objectiu és "garantir els drets polítics de tots els diputats i, especialment, del candidat a ser investit president".
Junts per Catalunya i Esquerra estan d'acord amb l'ajornament del ple per poder desenvolupar l'"estratègia d'Estrasburg"
Massa tard per dilluns
La defensa de Sànchez demanarà mesures cautelars al TEDH que deixin en suspens la decisió de Llarena i permetin a Sànchez ser al ple. Els advocats s'han queixat que el Tribunal Suprem ha actuat per impedir que el tribunal es pogués pronunciar amb celeritat. Asseguren que no els han notificat la decisió fins mitja hora després que el TEDH hagués tancat, i així han impedit un recurs aquest mateix divendres.
El recurs es presentarà dilluns al matí, a les vuit. La defensa recorda que la demanda de mesures cautelars davant el tribunal (article 39 del Reglament TEDH) està reservada per a "casos molt específics en què es pot produir un dany irreparable".
Els advocats consideren que en aquest cas es podria vulnerar el dret a la participació política de Sànchez.
Emplaçaran els jutges europeus a resoldre ràpidament, abans de 24 o 48 hores.
Els arguments de Llarena que pot qüestionar el TEDH
Llarena no deixa sortir Jordi Sànchez perquè entén que el trasllat podria ser motiu de mobilització ciutadana, com les del 20 de setembre o l'1 d'octubre.
També té arguments polítics. Dona a entendre que l'acord d'investidura de Junts x Catalunya i Esquerra fet públic emplaça a insistir en el pla sobiranista, i a això s'hi ha de sumar l'"obcecació" amb què viu Sànchez el procés.
S'ha comparat molt el cas Sànchez amb el cas Yoldi, l'etarra que es va presentar a un debat d'investidura per ser lehendakari. Però Llarena diu que hi ha una diferència molt important. L'assistència de Yoldi al ple, diu, no implicava violència, que és del que se l'acusava. Segons el jutge, l'assistència de Sànchez sí que podria fer avançar el pla sobiranista, que és pel que se l'investiga.
Llarena s'agfa a un precedent amb nom i cognom: el d'un francès, Thierry Delevigne, a qui se li va denegar el vot a les eleccions europees perquè estava condemnat per assassinat. Hi ha una diferència important: que Sànchez no està ni tan sols processat, només investigat. També hi ha un error de Llarena: diu que la resolució que empara aquest exemple va ser del Tribunal Europeu de Drets Humans, el d'Estrasburg, quan en realitat era del Tribunal de la Unió Europea, el de Luxemburg.
