Torrent i Maragall denuncien l'espionatge dels mòbils a l'ONU, Amnistia i Europa

El president del Parlament, Roger Torrent, i el diputat i líder d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona, Ernest Maragall, han enviat diverses missives a autoritats internacionals i organitzacions de drets humans.

Hi denuncien el cas d'espionatge polític del qual han sigut víctimes, amb la intromissió en els seus mòbils del programa de ciberespionatge Pegasus, un producte a l'abast exclusivament de governs.

En les cartes, Torrent i Maragall apunten que "l'espionatge a ciutadans i representants polítics constitueix una agressió inacceptable als drets fonamentals".

Per això alerten que el fet que "les institucions de l'Estat puguin passar per alt aquests fets sense prendre les mesures oportunes" els obliga a "emprendre totes les actuacions a l'abast per impedir que aquestes pràctiques resultin impunes".

Els dos dirigents han contactat amb el relator especial de Promoció i Protecció del Dret a Llibertat d'Expressió i Opinió de l'ONU, David Kaye; la comissària del Consell d'Europa per als Drets Humans, Dunja Mijatović, i la secretària general adjunta d'Amnistia Internacional, Julie Verhaar.

En el cas de la comissària Mijatović, el president li adverteix que també hauria pogut ser espiada, ja que tots dos van tenir una reunió a Estrasburg el 14 de maig del 2019, període en què es va produir l'atac.

Per la seva banda, tant Kaye com Amnistia Internacional han denunciat diverses vegades l'ús abusiu i il·legal de Pegasus contra periodistes, activistes i polítics en diversos països,com Mèxic, el Marroc o l'Aràbia Saudita.

Torrent els emplaça a seguir de prop el cas i a emprendre les mesures que considerin apropiades per protegir els seus drets.

Torrent i Maragall van anunciar una querella contra el que era director del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) el 2019, Félix Sanz Roldán, i han demanat al Ministeri de Defensa, de qual depèn ara el CNI, que col·labori en la investigació. El govern ha qualificat aquestes pràctiques de greus.