Torrent nega al TSJC que desobeís el TC i diu que va ser "políticament neutral"

L'expresident del Parlament i actual conseller d'Empresa i Treball, Roger Torrent, ha declarat aquest dimecres al matí com a acusat davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, el TSJC. A la tarda ho ha fet l'exsecretari primer de la Mesa del Parlament, Eusebi Campdepadrós.

A la sortida, Torrent ha confirmat que només ha respost a les preguntes del seu advocat, i que ha rebutjat l'acusació d'haver desobeït les resolucions del Tribunal Constitucional el 2019.

Torrent ha defensat que l'únic que va fer com a president del Parlament va ser garantir els drets fonamentals d'expressió i de participació política a la cambra:

"Si això acaba amb condemna és un precedent nefast des d'un punt de vista democràtic, perquè limita la llibertat d'expressió al Parlament i no només en circumstàncies concretes del passat, sinó que es projecta cap al futur."

L'expresident del Parlament ha assegurat que els lletrats de la cambra mateixos van qualificar de "vagues" i "inconcretes" les resolucions del Constitucional:

"Òbviament, els serveis jurídics ens feien notar l'existència d'aquestes resolucions, d'aquestes decisions, però al mateix temps les titllaven de vagues, d'inconcretes, i en cap moment ens recomanaven la paralització de les tramitacions."

Neutralitat política

Segons ha explicat, ha defensat davant del tribunal que es va limitar a tramitar iniciatives parlamentàries, i ha reivindicat que això és el que ha fet "històricament" sempre la cambra:

"El nostre paper és de neutralitat política, com a president, com a membres de la mesa no ens correspon la iniciativa parlamentària, però sí defensar que aquesta es pugui tramitar, que les iniciatives parlamentàries es puguin produir i per tant es puguin fer els debats que creguin oportuns els 135 diputats i diputades."

Campdepadrós diu que la resolució del Constitucional era "ambigua"

L'exsecretari primer de la Mesa del Parlament Eusebi Campdepadrós ha assegurat que els debats parlamentaris del novembre del 2019 sobre monarquia i autodeterminació no desenvolupaven la resolució del 2015 anul·lada pel Tribunal Constitucional. Segons ha declarat, no tenien valor jurídic i eren merament declaratives.

Per Campdepadrós, la resolució del Tribunal Constitucional era "ambigua" i els lletrats de la cambra van considerar que havia de predominar la llibertat d'expressió.

Autodeterminació i monarquia

Torrent està acusat d'haver propiciat el 12 de novembre del 2019 el debat i l'aprovació de mocions parlamentàries a favor de l'autodeterminació i en contra de la monarquia.

Comparteix acusació amb els membres independentistes de la mesa de llavors, Josep Costa, Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado.

Aquell dia el ple del Parlament estava previst a la tarda, però Torrent va decidir avançar-lo al matí per intentar impedir que el TC el suspengués.

L'acusació surt d'una querella de la Fiscalia del març, l'exerceix la mateixa Fiscalia, i també, com a acusació popular, el partit polític d'extrema dreta Vox.

Torrent i Delgado han declarat aquest dimecres al matí i Campdepadrós ho fa a la tarda. Josep Costa, vicepresident de la cambra en el moment dels fets, també estava citat a la tarda, però ha anunciat a través d'un vídeo la decisió de no presentar-s'hi. Assegura que no reconeix el tribunal.

Es dona la circumstància que Torrent ha declarat com a acusat davant el TSJC al matí, i a la tarda s'asseurà a la taula de diàleg per negociar amb el govern espanyol la resolució del conflicte Espanya-Catalunya.