La CUP proposa a Torrent desobeir amb els vots delegats de Puigdemont i Comín
Jordi Sànchez és l'únic nom damunt la taula en la roda de consultes de Torrent per a la investidura, però té assegurada l'abstenció de la CUP
El president del Parlament, Roger Torrent, ha començat aquest dilluns al matí la roda de contactes amb els grups parlamentaris de cara a la investidura de Jordi Sànchez com a president de la Generalitat. L'ha encetada amb els responsables de la CUP, Carles Riera i Maria Sirvent.
Tot i l'abstenció de la CUP, que ja ha dit que no votarà a favor de Sànchez perquè no estan d'acord amb el pacte entre Junts per Catalunya i ERC, Torrent podria mantenir el nom de Jordi Sànchez, empresonat a Soto del Real, com a candidat.
Sànchez, però, només té assegurats 64 vots a favor, els dels diputats de Junts per Catalunya i ERC menys Carles Puigdemont i Toni Comín.
Aquest suport és insuficient per afrontar tant la primera volta com la segona de la investidura, perquè Ciutadans, PSC, Catalunya en Comú-Podem i PP sumen 65 vots.
"Profund desacord" de la CUP
Després de la trobada amb Torrent, Carles Riera ha dit que li han explicat la posició prou coneguda de la seva formació: s'abstindran perquè no estan d'acord amb el pacte entre JxCat i ERC:
"En aquest escenari de profund desacord pel que fa al possible programa polític institucional, sigui quina sigui la proposta d'investidura que se'ns faci, independentment del nom, atès que no ens hem posat d'acord en quin ha de ser el seu programa de govern, ens abstindrem."
Els vots de Puigdemont i Comín
Riera ha afirmat que, en tot cas, l'abstenció de la CUP farà "de mirall" per a JxCat, ERC i la mesa del Parlament, perquè en segona volta "s'obriran possibilitats" per investir Sànchez.
Segons Riera, aquestes possibilitats passen per algun pacte amb alguna altra força política que no sigui la CUP, però també perquè Carles Puigdemont i Toni Comín la votin mitjançant un vot delegat a distància.
Això implicaria un "acte de sobirania i de desobediència":
"Si aquests dos diputats, per tal d'exercir el seu vot, requereixen un acte de sobirania d'aquest Parlament, un acte de desobediència al TC, no poden veure garantit el seu dret a vot; si aquest Parlament, si JxCat i ERC no són capaços de fer aquesta petita desobediència, ens preguntem si seran capaços de fer totes les desobediències, sense dubte més grans i més importants, que implicarà fer república després."
"Aprovarem lleis i decrets socials per al nostre país, en habitatge, en banca pública, en sanitat, que implicaran una desobediència necessària al TC i els tirarem endavant si no hem estat capaços i capaces de defensar el dret a vot inalienable i indiscutible de dos diputats?"
Riera també ha dit que hi hauria la possibilitat que Puigdemont i Comín renunciessin als escons, i que això permetria a JxCat i ERC investir qui volguessin amb el seu programa.
Segons ha dit, però, la CUP "ni desitja ni valida" aquesta possibilitat, que considerarien "una deslleialtat a la democràcia i un nou acatament a l'estat i al TC."
Sabrià: "no apostem per solucions efectistes"
ERC ha rebutjat la proposta de la CUP sobre el possible vot de Puigdemont i Comín. El portaveu del grup parlamentari, Sergi Sabrià, l'ha qualificada de "solució efectista que no és efectiva":
.@Esquerra_ERC no és partidària d'optar pel vot a distància #investidura. @sergisabria "no apostem per solucions efectistes q no són efectives i q no ens portarien a tenir un govern efectiu" pic.twitter.com/ExCwtG3ZwU
Núria Oriol (@Nurioriol) 5 de març de 2018
Sabrià ho ha dit aquest dilluns al migdia, després de la reunió de la direcció del partit, i ha aprofitat per defensar la posició de Joan Tardà en què ofereix una "mà estesa" als comuns i al PSC.
El nom no serà un problema
Abans de la reunió aquest mateix dilluns al matí, Riera ha dit a TV3 que la posició del seu partit no és un veto a Sànchez, sinó un desacord amb un pacte que no els agrada. El cap de llista de la CUP ha afegit que si hi ha un acord "amb un programa republicà", el nom del candidat no serà problema.
Segona reunió, amb Xavier Domènech
Després de la CUP ha estat el torn de Catalunya en Comú-Podem. El cap de llista d'aquesta formació, Xavier Domènech, s'ha reunit amb el president del Parlament poc després de les 11 del matí.
Segons Domènech, ha explicat a Torrent que no donen suport a la candidatura de Jordi Sànchez, i ha afegit que se'ls fa "difícil d'entendre" aquesta candidatura perquè ja es va descartar Puigdemont amb l'argument que si venia a Catalunya acabaria a la presó.
El cap de llista de Catalunya en Comú-Podem ha afirmat que no creu que aquesta roda de contactes de Torrent sigui l'última, perquè no hi ha la possibilitat d'una investidura i un govern "efectius" amb aquest candidat.
Pel que fa a la "mà estesa" del diputat al Congrés d'ERC Joan Tardà cap a ells, Domènech ha dit que la necessitat d'una "convergència estratègica" entre ERC i els comuns és una postura coneguda de Tardà, però que amb l'aposta que ha fet el seu partit és més aviat difícil de portar a terme.
Iceta: "O república de Brussel·les o realitat de Catalunya"
El cap de llista del grup PSC-Units per Avançar, Miquel Iceta, ha explicat a Torrent que no donaran suport a la candidatura de Jordi Sànchez perquè, segons ha dit, no podrà exercir el càrrec des de la presó.
Iceta ha donat la raó a la CUP sobre quina és la disjuntiva que té l'independentisme en aquesta legislatura, i ha emplaçat JxCat i ERC a escollir entre "la república de Brussel·les" i "la realitat de Catalunya":
"Aquesta legislatura es tracta d'apuntalar o la república de Brussel·les o es tracta de defensar la realitat de Catalunya, que són dos plantejaments absolutament diferents, contraposats, contradictoris: si s'està en un, no s'està en l'altre. I els nostres criteris apunten en una direcció molt clara: no és la de construir la república que no va arribar a néixer, sinó gestionar amb intel·ligència i eficàcia els recursos de la Generalitat i buscar escenaris de negociació amb les institucions de l'Estat."
Pel que fa a la proposta que ha fet la CUP a Torrent, no creu que aquest hagi d'acceptar la delegació de vot de Carles Puigdemont i Toni Comín, i l'ha comminat a respectar la legalitat vigent i el criteri del TC.
Iceta ha afegit que creu que hi haurà convocatòria de ple d'investidura després d'aquesta roda, però que potser aquest no se celebrarà.
L'últim del matí, Albiol
Després d'Iceta, ha estat el torn del cap de llista del PP, Xavier García Albiol. Torrent ha rebut Albiol al Parlament a la una del migdia:
Segons Albiol, li ha dit a Torrent que no convoqui un debat d'investidura amb Jordi Sànchez com a candidat, perquè és un candidat condemnat al fracàs.
Albiol ha assegurat que aquest fracàs no és responsabilitat de cap magistrat ni jutge, sinó que arriba "de la mà de la CUP", amb la seva abstenció.
El cap de llista del PP ha insistit que el president del Parlament s'equivocarà si finalment tira endavant la candidatura de Sànchez perquè el que provocarà és que es mantingui el bloqueig institucional.
La candidata Arrimadas
Albiol també ha insistit que el millor seria que la cap de llista de Ciutadans, Inés Arrimadas, es proposi com a candidata a la presidència de la Generalitat.
Segons Albiol, encara que la investidura d'Arrimadas no tindria gaires possibilitats de prosperar, almenys serviria per desbloquejar l'anomenat "rellotge de la legislatura", de manera que començarien a comptar els terminis previstos per a la investidura.
Durant el matí, i per aquest ordre, Torrent s'ha anat trobant amb la CUP, Catalunya en Comú-Podem, el PSC i el PP. A la tarda, serà el torn d'ERC, Junts per Catalunya i, finalment, Ciutadans.
Desacord inicial entre JxCat i ERC
Després que aquest dijous Carles Puigdemont va renunciar "provisionalment" a favor de Jordi Sànchez, JuntsxCat i ERC van tenir greus discrepàncies sobre aquest relleu. Els republicans consideraven que el candidat havia de ser Oriol Junqueras, també en presó preventiva.
Aquest divendres van intentar resoldre les discrepàncies amb una llarga reunió a la tarda i, aparentment, van aconseguir arribar a un acord que garantia el suport d'ERC a Sànchez. No va passar el mateix amb la CUP: aquest dissabte el seu consell polític va decidir que s'abstindrien.
Per la seva banda, el PDeCAT, en un consell nacional extraordinari també celebrat aquest dissabte, va reivindicar el seu dret que el candidat a la presidència sigui de Junts per Catalunya, el partit que va treure el millor resultat a les eleccions dins del bloc sobiranista.
El PDeCAT i l'abstenció de la CUP
Marta Pascal va descartar l'escenari d'eleccions i va dir que no s'ha ni discutit l'opció de canviar de candidat. Pascal va fer una crida a la responsabilitat de la CUP per sortir del bloqueig.
"Ens preguntem una vegada més a qui més vol enviar a la paperera de la història la CUP. Com algunes forces es poden plantejar un bloqueig així?"
La coordinadora general del PDeCAT va demanar a totes les formacions que "compleixin els pactes" per "desbloquejar la situació" i "prendre les decisions pertinents per tirar endavant un govern estable".
Esquerra va insistir que es continuarà parlant amb tothom i que hi haurà acord.
Els comuns demanen un candidat d'Esquerra
Amb el cop de porta dels cupaires, van entrar en joc els comuns. Aquest dissabte, al programa de TV3 "Preguntes freqüents", Elisenda Alamany va recordar el seu "no" a un candidat de Junts per Catalunya, però va animar Esquerra a proposar-ne un.
"El candidat d'esquerres és una música que ens agrada més. Però aquesta porta no està oberta. Si s'obre, crec que tenim una responsabilitat de lleialtat al país i d'estar a l'alçada"
"Inútils en termes polítics"
El PSC va carregar contra els partits independentistes i els va reclamar que deixin de jugar amb els catalans. Salvador Illa va dir que les negociacions han passat de ser una comèdia a ser un "malson".
"JxCat, ERC i la CUP són literalment uns inútils en termes polítics. Que deixin d'enganyar la gent."
En aquest sentit, el secretari d'Organització del PSC va assegurar que les tres formacions sobiranistes estan demostrant "que hi ha una incapacitat de tocar de peus a terra, que està mentint i que són incapaços d'escollir una persona que pugui exercir la presidència dins el marc legal, en plenes condicions".
