Tos infantil: quan cal anar al metge, consells per alleujar-la i mites

Tos, mocs i mal de coll són ben presents aquests dies a les consultes de pediatria. Davant d'un fenomen tan freqüent, les famílies poden tenir dubtes sobre com i quan s'ha de tractar, i encara hi ha mites que costa desterrar. 

"Sense entrar en profunditat, la tos és un mecanisme de defensa de l'organisme" que ajuda a "expulsar secrecions que tenim a l'arbre respiratori", segons la defineix Pepe Serrano, metge de l'equip de Pediatria del Garraf i membre de la junta de la Societat Catalana de Pediatria. 

Tant en cas de tos com de febre, cal valorar l'estat general de l'infant més que cap altra cosa.

"El nen que tus de forma aparatosa però que la tos no li comporta ofec, no fa que s'ennuegui quan menja o que mengi pitjor i que corre normalment" molt probablement té la tos corresponent a un refredat o un catarro de les vies altes. 

Els metges observaran quin tipus de tos té l'infant, però, més que distingir entre si és seca o productiva, el que els interessa principalment és "explorar el nen per veure què té i indagar amb la família perquè expliquin com ha evolucionat aquesta tos". 

Si ens preocupa la tos que té el nostre fill "hem d'anar al pediatre i, si ho requereix, haurà de fer tractament".

Si es tracta d'una tos banal, aquesta eina del cos ens ajudarà a tenir les vies respiratòries més netes. 
 

Quan hem d'anar al metge perquè l'auscultin? 

Serrano resumeix els casos en què cal recórrer al metge: 

-Per norma, les criatures petites, de menys de sis mesos, que tinguin tos aparatosa i, per descomptat, si veiem que tenen una certa dificultat respiratòria o que s'ennueguen al menjar per culpa de la tos.

-També si veiem que al tossir o respirar se li mouen els espais entre les costelles o per sobre la clavícula, indicadors que té dificultats respiratòries.

És el que s'anomena tiratge intercostal, que es pot veure a simple vista amb l'efecte que al nen se li enfonsen les costelles quan respira i que les famílies poden identificar quan els ha passat més d'una vegada.

-En infants més grans de sis mesos, que a més de la tos tinguin alguna altra cosa que ens cridi l'atenció: malestar general, febre considerablement alta, dificultats per menjar a causa de la tos, que es desencadeni tos a l'hora de córrer o que es cansin més de l'habitual fent esport.

​I si té tos tota la nit? 

Si l'infant es passa la nit tossint, Serrano aconsella anar al pediatre en el cas dels nens bastant petits, per sota de 18 mesos, que hagin passat mala nit. 

Si és més gran i la tos té lloc en el context d'hivern, amb la criatura refredada, quan diversos companys de classe estan igual, l'endemà al matí es lleva bé i no hi ha senyals d'alarma, aleshores ens podem estalviar la visita, perquè el més probable és que no passi d'un refredat.

"L'inconvenient de portar un nen a la consulta no són els 10 minuts que s'hi està, sinó que a la sala d'espera estarà en contacte amb altres que potser estan més malalts i pot ser que s'encomani", apunta. 
 

Quin tipus de tos té? Una pregunta no tan fàcil de respondre

Encara que, popularment, es parli de "tos de pit", aquest concepte no és acurat científicament. "És un mite. Pel so de la tos, tret de la laringitis, no n'hi ha cap més que puguis esbrinar d'on ve", comenta el pediatre. 

La laringitis provoca el que es coneix com a "tos de gos" o "tos de foca", la de l'infant "que és a la sala d'espera i tu ja dius 'a fora n'hi ha un que està amb laringitis'", per com sona. És molt seca i aparatosa i fins i tot pot provocar afonia, perquè hi ha inflamació a la zona de les cordes vocals. 

La tos ferina afecta els infants més petits que "no poden parar de tossir i, literalment, s'ofeguen de tanta tos que tenen".

Més enllà de si és productiva o seca, com hem dit, la valoració mèdica se centrarà en l'estat general de l'infant. I l'exploració per part del pediatre. 
 

Remeis casolans per a la tos i mites: ni xarops, ni ceba a la tauleta de nit 

Quan apareix la tos, també ho fan un seguit de consells i remeis que formen part de l'imaginari popular, però que poden arribar a ser contraproduents, com indica Serrano:

-Xarops per a la tos: fa temps que estan contraindicats, la major part, per a infants menors de 7 anys. No està demostrat que siguin eficaços i els riscos poden superar els possibles beneficis.

-Tampoc s'han de fer servir mucolítics, expectorants, antihistamínics, altres tipus de productes d'homeopatia o estimulants de les defenses.

"Amb l'evidència a la mà, no hi ha res que serveixi", argumenta el pediatre. En relació amb els productes per "fluïdificar" la mucositat, presents en moltes farmacioles, explica que "els únics estudis que hi ha són experimentals i sense cap aplicació clínica."

-Infusions: Serrano creu que "no aporten gairebé res" més enllà que poden venir de gust i que proporcionen confort "pel líquid calentó" que passa pel coll, però deixa clar que "no curen."

-Una ceba partida a la tauleta de nit: tot i que durant un temps hi va haver professionals mèdics que ho recomanaven per calmar la tos, "no serveix per res". Això no impedeix que hi hagi algú a qui li pugui haver funcionat, però, en qualsevol cas, no és extrapolable a tots els infants.

-Mel: és l'únic remei casolà que pot tenir un cert benefici per a la tos, diu Serrano, "per l'efecte de suavitzar les zones per allà on passa".

Ara bé, té dos grans inconvenients. Primer, que per risc de botulisme no es pot donar als infants menors de 12 mesos. I segon, perquè tant en nens com adults produeix càries "amb molta facilitat perquè s'adhereix a les dents" i, per tant, "el mínim benefici que aporta no compensa els inconvenients." 

-Humidificadors: en patologies com la bronquitis, s'ha demostrat que de vegades poden fer que l'infant empitjori. Com que és bo que l'ambient on s'està l'infant no sigui sec, cal evitar la calefacció molt alta, de manera que una opció és posar-lo mitja hora abans d'anar a dormir i prou. També aconseguirem donar més humitat a l'ambient col·locant un recipient amb aigua prop del radiador perquè quan s'evapora elimina la sequedat de l'habitació.

-Antibiòtics: convé recordar que es fan servir contra les malalties infeccioses bacterianes, però no pas per curar la tos (que no és una malaltia, és un símptoma i, com a tal, es pot alleujar amb altres mesures), les laringitis o els refredats. A banda de crear resistència, un problema cada cop més greu, poden tenir efectes indesitjables com diarrea, mal de panxa o erupcions a la pell.

-Begudes ni molt fredes ni molt calentes: les fredes, per si soles, no fan que et refredis ni t'encomanis de res, ni tampoc anar descalç.

A l'hivern ens refredem més perquè hi ha virus que viuen en un ambient més aviat fred i perquè, com que tenim les finestres tancades, ventilem menys i, allà on s'acumula molta gent, sigui una aula o una oficina, els virus van campant.

El que sí que funciona contra la tos: hidratació, ventilació i evitar el fum del tabac.

-Hidratació: hem de procurar que l'infant estigui ben hidratat, sense afartar-lo. Si li costa menjar, perd el gust o té febre, tot això farà que baixi la hidratació i que la mucositat sigui més densa i costi més de treure. D'aquí ve la importància d'assegurar-nos que begui líquids.

-Ventilació: renovant l'aire fem que estigui més respirable i ajudem que els virus que hi pugui haver en l'ambient desapareguin. 

-Aire fred: en el cas de la laringitis, si obrim la finestra o la porta de la nevera, la proximitat de l'aire fred a la boca ajudarà a desinflamar la zona i pot apaivagar una mica la tos. 

-Evitar el fum del tabac: una mesura que ajuda molt és evitar que l'infant estigui en contacte amb el fum del tabac. I això, remarca el pediatre, implica no fumar a casa, ni tan sols sortint a la terrassa o el balcó. "El fum i la nicotina queden impregnats a les estances de la casa, sortir a la terrassa no serveix de res perquè queda tot impregnat a la roba", destaca. Com a norma general, no s'ha de fumar i encara menys quan la mainada està malalta.