Tossir pel mòbil: el diagnòstic de la Covid-19 que busquen investigadors catalans

Un equip de l'Auto-ID Lab, un laboratori del Massachusetts Institute of Technology (MIT) de Boston, dirigit per l'investigador català Brian Subirana, està treballant en un sistema per diagnosticar la Covid-19 a través del mòbil.

La recerca compta amb la col·laboració de l'Hospital Clínic de Barcelona.

La tos seca és un dels símptomes més característics de la Covid-19. El sistema utilitza intel·ligència artificial per descobrir uns patrons que permetin esbrinar si una persona té o no la malaltia.

No és l'únic projecte d'aquest tipus. La Universitat de Cambridge i la Carnegie Mellon també ho investiguen. I el Ministeri de Defensa d'Israel ha impulsat un estudi semblant amb l'empresa Vocalis Health.

Aportar dades en 30 segons

L'equip del MIT compta amb dos joves investigadors catalans, Ferran Hueto i Jordi Laguarta, juntament amb Prithvi Rajasekaran i Sanjay Sarma, del MIT. La doctora Susana Puig, cap de Servei a l'Hospital Clínic, coordina un equip de més de 20 investigadors per recollir gravacions de la tos i dades clíniques de pacients.

L'equip també ha demanat la col·laboració de la ciutadania en general, per recollir el màxim de mostres. Per això ha creat la web opensigma.mit.edu, que funciona en català, castellà i anglès.

Accedint a la web amb un dispositiu mòbil o ordinador, l'usuari pot gravar la seva tos, encara que sigui forçada, i respondre a unes preguntes. El procés dura uns 30 segons.

Un cop el sistema obtingui uns resultats el màxim de fiables, es presentarà a la comunitat científica i les autoritats sanitàries per ser validat.

L'objectiu final és posar a disposició de tota la població una App en obert per al diagnòstic de la Covid-19. Això es podria aplicar en el procés de desconfinament, com explica Brian Subirana:

"Aquesta tecnologia podrà ser molt important de cara a poder ajudar en la fase de desconfinament, quan les empreses i establiments oberts al públic hagin d'assegurar un control exhaustiu de les persones que comparteixen un mateix espai, per evitar un rebrot del virus."

I afegeix que un altre objectiu és ajudar països en desenvolupament on no disposaran dels recursos per aconseguir altres tipus de testos.

Un element clau és la privacitat. L'equip i l'Hospital Clínic han analitzat la forma d'aportar dades perquè en cap cas posi en risc la privacitat dels usuaris ni reveli dades personals.

La veu com a eina diagnòstica

L'anàlisi de la tos amb intel·ligència artificial per fer diagnòstics va començar fa uns anys. La Universitat de Queensland, a Austràlia, va crear un sistema anomenat PneumoFone i fins i tot va encunyar el terme "Coughalytics", una cosa així com "tosalítica" o anàlisi de la tos.

En el seu cas, es tracta d'una eina de diagnòstic que amb mòbils intel·ligents detecta i diferencia de forma instantània, segons afirmen, malalties respiratòries com asma, pneumònia i malaltia pulmonar obstructiva crònica.

Per la seva banda, Matt Whitehill, de l'Escola Paul G. Allen de Ciències i Enginyeria de la Computació de la Universitat de Washington, a Seattle, també ha demanat registrar la tos de voluntaris, que han de respondre a un qüestionari.

Tal com explica Jane C. Hu en un article a la web de notícies Slate, Whitehill i el seu equip treballen des del 2011 en l'anàlisi de la tos. Així volen ajudar els professionals de la salut a analitzar el procés de recuperació de la grip o la tuberculosi i a traçar l'expansió d'aquestes malalties.

El sistema es basa en un algoritme que detecta aspectes subtils de cada tipus de tos i diferencia tant cada individu com el seu estat de salut.

La base de dades ja té més de 10.000 registres de tos. Per millorar l'algoritme, l'equip també recull gravacions de gent enraonant, aclarint-se la gola o rient.

Garantir la privacitat

L'app que han desenvolupat funciona, expliquen, com l'assistent Echo d'Amazon: pot estar actiu tot el temps en el mòbil, però només s'activa i registra quan sent la tos.

L'app està dissenyada perquè, per defecte, les dades es quedin en el mòbil. Però també hi ha l'opció de permetre, de forma explícita, que es comparteixin amb els investigadors. L'equip renuncia a més exactitud per protegir la intimitat, segons Whitehill:

"Algunes apps poden registrar el vostre àudio i enviar-lo al núvol perquè es processi. Això els permet utilitzar un model d'aprenentatge profund més complex, però implica un risc important per a la privacitat."

La privacitat de les dades és un element cabdal en tots aquests sistemes. L'empresa nord-americana Canary Speech ha desenvolupat algoritmes per identificar, a partir de la veu, si una persona presenta símptomes de Parkinson o Alzheimer.

L'empresa es va basar en centenars de milions de trucades que un important proveïdor de serveis de salut, de qui no va donar el nom, havia enregistrat durant 15 anys.

Com que les trucades incorporaven informació sobre la història mèdica de la persona i dades demogràfiques, això va aixecar dubtes sobre si hi havia risc que les dades s'aprofitessin de manera incorrecta o perjudicial per als usuaris.

Són sistemes que poden potenciar el diagnòstic precoç i el seguiment de malalts a distància. Però que també requereixen un total respecte per la privacitat.

Pel que expliquen els seus promotors, el projecte del MIT i el de la Universitat de Washington es troben entre els que posen aquesta necessitat en primer pla.