El BCE afluixa i abaixa els tipus un quart de punt després de dos anys de pujades consecutives

El Banc Central Europeu ha anunciat aquest dijous una rebaixa de 0,25 punts dels tipus d'interès, fins al 4,25%. D'aquesta manera, es tanca el cicle de deu pujades consecutives iniciat el juliol del 2022, fa gairebé dos anys.

Els mercats financers ja preveien aquesta retallada, d'acord amb el que han deixat entreveure les últimes intervencions públiques dels consellers del BCE. De fet, la seva mateixa presidenta, Christine Lagarde, ja va donar-ho pràcticament per fet en la seva última roda de premsa de l'abril passat. 

Es confirma així la primera rebaixa dels tipus des del 2016. A partir de llavors, van mantenir-se en el 0% durant sis anys, fins que el juliol del 2022, en ple brot d'inflació, el BCE va decidir començar a apujar-los.

De totes maneres, Lagarde ha evitat comprometre's a continuar baixant els tipus, seguint en una trajectòria determinada. La presidenta del BCE ho ha deixat clar a la roda de premsa d'aquest dijous:

"Seguim sent restrictius després de la baixada dels tipus d'interès d'avui. El que fem és eliminar o moderar una mica aquesta restricció. No sé quant durarà el període restrictiu ni a quina velocitat es produirà la retirada."

La francesa ha reiterat que el seu objectiu és que la inflació torni al 2% "a mitjà termini", i ha subratllat que les decisions sobre els tipus es basaran en perspectives d'inflació, la dinàmica de la inflació subjacent i la fortalesa de la política monetària.

En aquest sentit, ha reconegut que les pressions inflacionistes són "fortes" a causa de l'"elevat creixement dels salaris", per la qual cosa veu probable que la inflació segueixi per sobre de l'objectiu "fins ben avançat l'any que ve". 

L'estalvi i els bancs hi surten perdent

Una retallada dels tipus d'interès castiga, teòricament, l'estalvi, perquè baixa la remuneració dels dipòsits o el potencial rendiment del deute públic, com és el cas de les lletres del Tresor.

Ara bé, també és cert que la banca espanyola ha estat especialment tímida a l'hora de traslladar les pujades al que paga pels estalvis dels seus clients. Aquest abril, l'última dada de referència, pagava un 2,48% anual, de mitjana, pels nous dipòsits, clarament a la cua de la banca europea.

En canvi, el cost del crèdit sí que s'ha traslladat directament, de manera que els bancs han ampliat el marge de negoci (la diferència entre el que cobren i el que paguen) i s'han disparat els beneficis. 
 

Qui tingui deutes o demani crèdit hi guanya

A l'altra banda, la rebaixa afavoreix, d'entrada, qui tingui deutes referenciats a tipus d'interès variable o pensi a demanar un crèdit, siguin empreses, famílies o governs, perquè la perspectiva és que s'alleugereixi el pes de la seva càrrega.

Ara bé, també és cert que l'efecte de la decisió que prendrà el BCE avui està tan anticipat pels diferents actors implicats que ja s'ha anat traslladant d'alguna manera a l'economia real.

D'entrada, amb l'Euríbor, el principal índex de referència, que es mou al voltant del 3,7%, per sota dels tipus d'interès oficials. A escala europea, també s'ha abaratit el cost del crèdit a les empreses.  

Els efectes sobre les empreses

Una rebaixa de tipus d'interès té un altre efecte, que pot condicionar la feina dels centenars de milers d'empreses europees que exporten els seus productes. Tècnicament, una decisió com aquesta "rebaixa" el valor de l'euro, que perd atractiu com a inversió.

I les empreses exportadores passen a ser més barates, més competitives, gràcies a l'efecte sobre el canvi respecte al dòlar. També és cert que, a l'altre extrem, s'encareix fer turisme als Estats Units i apuja el preu de les importacions, com ara el petroli. 

Ara bé, els mercats de divises treballen amb expectatives de futur i la rebaixa d'avui ja està descomptada. Segons quin sigui el missatge del BCE, per exemple, si tanca la porta a més baixades, la cotització de l'euro pot pujar. 

A més, el que s'albira és una nova "guerra de divises", sobretot si Donald Trump arriba a la Casa Blanca un altre cop. S'especula que pressionaria per debilitar la cotització del dòlar i guanyar quota comercial fent més competitives les empreses nord-americanes, en detriment de la UE i, sobretot, la Xina.

Rebaixa, de moment, simbòlica

En qualsevol cas, són moviments molt modestos, gairebé simbòlics, menors del que s'esperava fa només uns mesos. La previsió general era que els bancs centrals tindrien tot el 2024 per anar rebaixant els tipus d'interès amb més d'una retallada, perquè la inflació deixaria de ser un maldecap. Però el discurs oficial ha canviat.

Perquè la realitat és tossuda, i tant aquí com als Estats Units la inflació persisteix al voltant del 3%, sobretot en els estats amb més pes de la zona euro, com Alemanya, França o Espanya. Sembla un número tolerable, després dels pics de més del 10% dels anys 2022 i 2023, però queda per damunt encara de l'objectiu oficial, que la doctrina situa en el 2%.

A més, l'altre gran argument a favor d'abaixar els tipus, l'estancament econòmic, comença a quedar enrere. Sembla que la zona euro deixa enrere la frenada de l'any passat, de tal manera que s'esvaeix la sensació d'urgència que podia planar sobre la decisió del BCE.

Històricament, les rebaixes de tipus d'interès són menys freqüents del que podria semblar, i en molts casos només s'han produït com a resposta a crisis greus, com va passar amb Lehman Brothers del 2008 o bé amb la crisi de l'euro.  

Per Teresa García Milà, directora de Barcelona School of Economics:

"És molt important la credibilitat de la política monetària dels bancs centrals. I que, davant de la inflació, tothom veiés que l'autoritat monetària actuava. Perquè si les expectatives es desmarquen és molt difícil tornar enrere."

Flor d'un dia?

Per tant, el gran dubte és si la rebaixa d'avui és flor d'un dia o el BCE s'aventurarà a anar més enllà en els pròxims mesos. De fet, amb la decisió d'avui s'haurà avançat a la Reserva Federal, i difícilment podrà anar més enllà si els nord-americans no mouen fitxa. 

Una nova retallada en la reunió del juliol sembla descartada, de manera que podria ajornar qualsevol nova decisió fins més enllà de l'estiu. De fet, això és el que explica que l'Euríbor porti setmanes pràcticament estancat i hagi deixat de baixar, a l'espera del "senyal" que donin els bancs centrals.