Tot el que cal saber per entendre les eleccions a França i què pot passar

França celebra la segona volta de les eleccions legislatives anticipades, convocades pel president, Emmanuel Macron, arran dels resultats de les eleccions al Parlament Europeu.

Després de la victòria de l'extrema dreta de Reagrupament Nacional en la primera volta, el que passi aquest diumenge pot capgirar totalment el panorama polític. Uns 50 milions de francesos estan cridats a les urnes.

Què voten els francesos en les eleccions legislatives?

Els electors escullen els 577 diputats de l'Assemblea Nacional, la cambra baixa de França. Corresponen a 577 circumscripcions electorals.

A diferència del sistema electoral espanyol, a França no es voten llistes tancades, sinó candidats individuals en una votació uninominal majoritària a dues voltes.

Com són elegits els diputats?

En la primera volta, són elegits directament els candidats que aconsegueixen més del 50% dels vots, representant un mínim del 25% del cens. Va ser el cas de 76 candidats, un percentatge molt petit del total.

La majoria dels escons es decidiran en la segona volta: aquest diumenge s'elegiran 501 diputats dels 577 totals de l'Assemblea Nacional.

Qui es pot presentar a la segona volta?

Hi poden concórrer els candidats que han obtingut almenys el suport del 12,5% del cens electoral en la primera volta.

En la majoria de casos, són dos els candidats que ho han aconseguit, però també poden ser-ne tres i, per tant, es poden produir votacions "triangulars" en la segona volta.

De tota manera, en circumscripcions on més de dos partits havien passat a segona volta, més de 200 candidats de formacions d'esquerres i la candidatura macronista d'Ensemble s'han retirat per concentrar el vot contra l'extrema dreta.

Es pot donar per descomptada la victòria de l'extrema dreta?

Totes les enquestes, des de la convocatòria electoral, indicaven una victòria de Reagrupament Nacional (RN) de Marine Le Pen i Jordan Bardella, com finalment va succeir.

De cara a aquesta segona volta, però, els darrers sondejos allunyen el partit de Le Pen i Bardella del llindar de la majoria absoluta, marcada en 289 escons. 
 

Que guanyi l'extrema dreta significa automàticament que governarà?

Jordan Bardella, el candidat que RN proposa per ocupar el càrrec de primer ministre, ha insistit durant tota la campanya que només vol governar si té el suport de la majoria absoluta de la cambra. És a dir, 289 diputats.

Només ho preveuen les forquilles més altes de les enquestes publicades.

Com es decideix qui serà el primer ministre?

La designació del cap de govern és una potestat del president. Si un dels partits guanya molt clarament les eleccions, i més si obté majoria absoluta, és impensable que no rebi l'encàrrec de liderar l'executiu.

Sense majories clares, la presidència pot buscar un perfil, dins o fora de la cambra, que permeti construir una majoria per formar un govern amb certa estabilitat parlamentària.

Què passa si primer ministre i president no són del mateix color polític?

En el cas que Macron decideixi proposar Bardella com a primer ministre, el sistema polític francès entrarà en una fase de "cohabitació".

Seria la quarta vegada, durant la Cinquena República (des del 1958) en què el president de la República i el cap de l'executiu són de forces polítiques diferents.

El 1986, el gaullista Jacques Chirac va ser primer ministre durant el mandat del president socialista François Mitterrand.

Més tard, el 1993, el mateix Mitterrand va nomenar Édouard Balladur; i entre el 1997 i el 2002 el president Chirac va "cohabitar" amb el socialista Lionel Jospin.

Macron podria dimitir?

Si el vot de les legislatives confirma el retrocés de la força política del president que ja van apuntar les eleccions europees, la seva posició quedarà extremadament afeblida. La seva supervivència a l'Elisi quedarà molt compromesa.

Encara que Macron ha assegurat que completarà el mandat passi el que passi, no és descartable que es vegi abocat a deixar la presidència abans del 2027.

Només en una ocasió el president de la República ha dimitit: ho va fer Charles de Gaulle, el 1969, després de perdre un referèndum.