Tot el que cal saber sobre la fi dels peatges a part de les autopistes catalanes

A Catalunya hi ha, en total, 1.719 quilòmetres de vies d'altes prestacions: autopistes, autovies i carreteres desdoblades. Fins ara, la majoria, un 60%, eren de pagament, ja sigui a través d'un peatge explícit o d'un peatge a l'ombra.

Però a partir d'aquest dimecres 1 de setembre, per primer cop en dècades, Catalunya té més quilòmetres de vies ràpides gratuïtes que de pagament.

Expliquem ara com queda la situació en els peatges que desapareixen i en els que es mantenen.

Quins peatges s'alliberen?

Acaben les concessions d'Abertis en quatre autopistes catalanes: el tram nord de l'AP-7 (de Vila-seca a la Jonquera); l'AP-2, de Saragossa al Penedès; la C-32 al Maresme i la C-33 entre Barcelona i Montmeló.

Això vol dir que, a partir d'ara ja no caldrà pagar peatge per passar per aquestes vies, que en total sumen més de 556 quilòmetres (comptant els ramals d'accés).

Quants diners s'estalviaran els conductors?

Un turisme que faci el recorregut complet per les quatre vies alliberades s'estalvia 45,95 euros, repartits així:

A l'AP-7: entre Parets i la frontera francesa, 14,8 euros; entre Vila-seca i Molins de Rei, 10,95 euros.

A l'AP-2: entre la Bisbal del Penedès i Fraga, 13,60 euros, i fins a Alfajarín (Saragossa), 24,75 euros.

A la C-32: entre Montgat i Blanes: 4,90 euros.

A la C-33: entre Barcelona i Montmeló, barrera de Mollet del Vallès, 1,70 euros.

A la pàgina web d'Autopistas poden consultar-se les tarifes en funció dels trams recorreguts a l'AP-7 i l'AP-2 i a la C-32 i la C-33.

Quants quilòmetres queden encara de peatges?

Amb l'aixecament dels peatges en 556 quilòmetres d'autopista (l'AP-7, l'AP-2, la C-32 nord i C-33), al Principat queden només un 30% de quilòmetres de vies d'altes prestacions (autopistes, autovies i carreteres desdoblades) que mantinguin el peatge, distribuïdes de la següent manera: en 120 quilòmetres hi haurà un peatge explícit (a la C-16 i la C-32 sud) i en 345, un peatge a l'ombra.

Quan acabaran les concessions pendents?

Tot i que s'eliminen els peatges a bona part de la xarxa viària, a Catalunya encara queden 120 quilòmetres de vies ràpides de pagament. Es tracta del tram sud de la C-32, on hi ha els túnels del Garraf, i la C-16, que inclou els túnels de Vallvidrera, l'autopista Terrassa-Manresa i el túnel del Cadí.

En aquestes vies falten entre 15 i 17 anys perquè acabi la concessió. Concretament, al tram Terrassa-Manresa expira el 2036; als túnels del Cadí i de Vallvidrera, el 2037, i a l'autopista Pau Casals (tram sud de la C-32), el 2039.

Quins peatges hauran de pagar encara els conductors?

Un turisme que passés per totes les barreres de peatge que seguirà havent-hi a Catalunya a partir de l'1 de setembre, pagaria un total de 41,27 euros, repartits així:

A la C-32 sud: Barcelona–El Vendrell: 11 euros. Per a les motocicletes, l'import és més baix i per als vehicles pesants, més elevat.

A la C-16: Túnel de Vallvidrera: 4,31 euros (hora punta) i 3,84 euros (hora vall); a Terrassa-Manresa: barrera de Manresa, 7,96 euros; barrera de Sant Vicenç de Castellet: 4 euros; i barrera de les Fonts (Terrassa): 2 euros.

Al Túnel del Cadí: 12 euros

Hi haurà descomptes als peatges que continuen?

Coincidint amb l'alliberament del peatge de l'AP-7 (possible alternativa a l'autopista del Garraf), Abertis farà descomptes per circular per l'autopista C-32 entre Castelldefels i el Vendrell a partir de l'1 de setembre.

Els turismes que s'inscriguin a la pàgina web de l'autopista i paguin amb el Via T o telepeatge tindran un 40% de descompte al peatge de Vallcarca (a Sitges) i un 70% al de Cubelles.

Això sí, són descomptes amb condicions. Per pagar menys caldrà anar i tornar per aquesta autopista el mateix dia, amb el mateix origen i destí. El descompte només s'aplicarà els dies laborables.

Aquesta promoció vol evitar que els vehicles esquivin els peatges del Garraf agafant l'autovia C-15 fins a l'entrada de Vilafranca i allà agafar l'AP-7.

Què és el peatge a l'ombra?

Els de les barreres que fan aturar els vehicles no són els únics peatges que es paguen a Catalunya. També hi ha els peatges a l'ombra, invisibles als ulls dels conductors. Són pagaments que el govern fa a una empresa privada que gestiona una infraestructura. Generalment, els pagaments es basen en el nombre de vehicles que hi circulen.

A Catalunya hi ha 345 quilòmetres amb aquesta modalitat de peatge i tots són de titularitat de la Generalitat.

Es calcula que el cost dels peatges a l'ombra per part de la Generalitat puja a uns 180 milions d'euros anuals.

Quan acabaran els peatges a l'ombra?

Aquestes concessions expiraran entre el 2038 i el 2041, segons el cas. És a dir, d'aquí a 17 o 20 anys. En quatre casos, la concessió la gestiona Cedinsa i, en dos, el grup Iridium:

Corresponen a Cedinsa: C-17 Centelles-Ripoll; C-31 / C-35 / C-65 Maçanet-Platja d'Aro; C-16 Sant Fruitós Bages-Berga; C-25 Eix Transversal

El grup Iridium gestiona: C-14 Reus-Alcover i C-15 / C-37 Vilanova i la Geltrú-Manresa

Qui pagarà ara el manteniment de les autopistes?

En desaparèixer els peatges, de moment, els costos de manteniment de la infraestructura aniran a càrrec dels pressupostos de les administracions, una fórmula que molts experts consideren inassumible a llarg termini.

En el cas de l'AP-2 i l'AP-7, les més llargues, la titularitat és del govern espanyol, mentre que la C-32 i la C-33 són autopistes amb titularitat de la Generalitat.

Quan tornaran els peatges ara alliberats?

Les administracions busquen fórmules per fer tornar a pagar els usuaris per circular per les vies ràpides, amb l'objectiu de finançar-ne el manteniment, però també per seguir l'estela de les directives europees que diuen que qui contamina ha de pagar.

En aquest sentit, el govern espanyol es planteja implementar un sistema de pagament per ús, en funció de la distància recorreguda, a partir del 2024. Segons diversos experts consultats, si s'acabés imposant aquest sistema, el cost de circular per les autopistes seria més barat que els actuals peatges: d'entre 1 i 3 cèntims per quilòmetre.

Implantar-lo, però, suposaria una elevada inversió, ja que caldria instal·lar arcs o pòrtics per registrar quins vehicles passen per les vies i quin recorregut fan.

Què passa amb el sistema de vinyeta?

Hi ha una altra alternativa més fàcil d'implementar des del punt de vista tècnic i econòmic: la vinyeta. Es tracta d'una tarifa plana anual, és a dir, un model de pagament per temps, que pagarien els usuaris per poder circular per totes les carreteres catalanes, un sistema que ja es fa servir en altres països europeus com Àustria.

La vinyeta és des de fa uns anys l'opció de la Generalitat, que ja volia implantar-la l'1 de gener del 2019, però la falta d'acord amb el govern espanyol, titular de la meitat de les autopistes catalanes, ho va impedir. Fins fa uns mesos, Madrid semblava que no tenia un model propi, però, quan el maig passat es va comprometre amb Brussel·les a introduir-ne un, la situació va canviar.

Ara, amb la imminent fi de quatre concessions, el govern opta per aparcar el projecte de vinyeta i esperar que l'executiu espanyol implanti un model homogeni que introdueixi el pagament a tot l'Estat. Això sí, ara la pilota ha canviat de teulada: caldrà també pactar-lo amb Catalunya, perquè la Generalitat és titular de la meitat de les vies d'alta capacitat.

A més, el vicepresident Puigneró ha reclamat al govern espanyol que rescati les quatre autopistes de la Generalitat que mantindran els peatges més enllà de l'1 de setembre. Fa quinze dies ja va demanar el traspàs de les dues vies de titularitat de l'Estat, l'AP-7 i l'AP-2, que s'alliberen la mitjanit de dimarts a dimecres.

Quan van néixer les primeres concessions?

L'autopista del Maresme va ser la primera a inaugurar-se a l'estat espanyol el 1969, en ple franquisme. 52 anys després, és una de les quatre que han aixecat barreres.

Inicialment, les primeres concessions (l'autopista del Maresme, la de Barcelona a la Jonquera i l'allargament fins a Tarragona) les va aconseguir un consorci liderat pel banc català Bankunión, que acabaria fent fallida el 1982. El Banc Hispano Americà va comprar tots els actius de Bankunión, menys la concessionària d'autopistes Acesa.

La Caixa va acabar controlant Acesa a finals dels anys 80 i, més tard, a través d'Abertis, la gestora d'infraestructura bastida a partir d'Acesa, també les altres autopistes de peatge promogudes pels governs Pujol.

Quin negoci ha fet La Caixa?

El 2018, La Caixa sortia del capital d'Abertis i ingressava per la venda de la seva participació 3.500 milions d'euros, que s'afegien als dividends percebuts durant molts anys i convertien Acesa en un dels grans negocis de la seva història.

Ara s'acaba la concessió, però encara no queda clara la factura final del que haurà costat Acesa al contribuent. El Tribunal Suprem haurà de fer pública la compensació de l'Estat a Abertis per la baixada de peatges i la reducció de trànsit a l'AP-7 en l'última dècada. L'Estat estima que són 1.300 milions, però l'empresa en reclama 4.000.

Augmentarà molt el trànsit amb la gratuïtat de les autopistes?

L'aixecament de les barreres de peatge suposarà més trànsit per a les vies que fins ara eren de pagament. Un estudi de la Cambra de Comerç i la Diputació de Girona calcula que l'aixecament dels peatges a l'AP-7 incrementarà un 15% el trànsit al tram gironí de l'autopista.

Quants treballadors es quedaran ara sense feina?

La gratuïtat de l'AP-7, l'AP-2, la C-32 nord i la C-33 deixa sense feina el personal de peatges, dels centres d'atenció i les oficines centrals. En total, s'acomiadaran 340 persones, tal com les empreses concessionàries del grup Abertis han pactat amb els sindicats.

L'ERO no afectarà, però, el personal encarregat de les feines de conservació i manteniment de les vies, que hi continuarà treballant tres mesos més; temps suficient per adjudicar el servei a una altra empresa, de la qual passaran a formar part després.

A més, si es defineix un nou model de gestió per a aquestes vies, i Abertis hi participés, hi ha un compromís de recontractar aquests treballadors almenys fins al març del 2024.

Quins municipis hi surten perdent amb la fi dels peatges?

Un altre dels efectes que tindrà la fi dels peatges és que desenes de municipis deixaran de cobrar l'IBI que les concessionàries paguen per aquesta activitat econòmica. Amb la fi dels peatges, la concessionària Abertis deixarà de pagar l'IBI a un total de 129 municipis a tot el país. En global, són més de 14 milions d'euros.

Un canvi que notaran, sobretot, els municipis més petits o amb menys activitat econòmica, on aquests diners suposen una bona part del seu pressupost. És per això que diversos ajuntaments s'han unit per reclamar compensacions.

Els que ja han vist l'efecte de l'aixecament dels peatges són els pobles del tram de l'AP-7 sud, des de Vila-seca fins a Ulldecona. Són una dotzena de municipis de la demarcació de Tarragona que aquest any ja no han cobrat aquest impost, que pujava a més de 2 milions d'euros.

Alguns, els més petits, han hagut de reduir inversions i apujar impostos per quadrar els números. Des de l'1 de gener del 2020, el tram de l'AP-7 entre Tarragona i Alacant és de franc. Les barreres van aixecar-se després de gairebé 50 anys.