Tot el que ens diu la femta: les caques ens avisen quan alguna cosa falla

"Les femtes no són material de rebuig, sinó font de riquesa", assegura el doctor Xavier Aldeguer, adjunt del Servei de l'Aparell Digestiu de l'Hospital Josep Trueta de Girona, i cofundador i assessor de Goodgut, una spinoff de la Universitat de Girona i l'Institut d'Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta que desenvolupa sistemes de diagnòstic per estudiar la microbiota intestinal. És, a més, l'únic metge premiat com a Caganer de l'Any --el 2020--, per l'Associació de Caganers de Catalunya.

"Quan parlo de microbiota --de flora intestinal--, m'agrada començar dient que moltes cultures perceben que les femtes no són material de rebuig. Ho sabíem pels fems dels animals", continua el doctor Aldeguer, "però també pel dels humans":

"La cultura catalana ho té incoporat de fa temps amb dos grans elements tradicionals. Tenim el tió, a qui fem cagar regals, cosa que et fa pensar en una riquesa vinculada a la femta; i també el caganer, que inicialment representava la fertilitat, encara que després hagi agafat una connotació més múrria i l'amaguen en un racó del pessebre."

De fet, al llarg de la vida passem de mitjana 50 dies asseguts a la tassa del vàter. En un dia expulsem uns 200 grams de femta de mitjana--350 gr. de mitjana als Estats Units, segons estudis fets per l'empresa de sanitaris Roca-, i entre 4 i 5 tones d'excrements en tota una vida. I ni ens els mirem.

Les nostres caques ens donen més informació de la que ens pensem i per això és tan important conèixer-les bé per poder detectar canvis que ens alertin d'una possible malaltia. 

Saps el teu ritme d'evacuació natural?

Cada quan fas de ventre? La teva femta flota o s'enfonsa? És rodona, com un xurro, o més aviat desfeta? És important fixar-nos sovint en les nostres deposicions perquè són un indicador bàsic que té molt a dir-nos sobre del nostre estat de salut. Només mirant què expulsem a la tassa del vàter podem saber si estem deshidratats, ens falta fibra o patim una infecció o un altre problema intestinal.

Fins i tot detalls importants de la nostra personalitat: si no pots deposar fora de casa, no és l'aigua que beus, sinó els costums que tens o l'ambient que se't fa incòmode i no permet que el teu esfínter es deixi anar quan toca. Una situació molesta que pot comportar conseqüències greus si s'allarga en el temps i que, afegeix el doctor Aldeguer, "sovint es pateix en silenci".

Així, doncs, quan anem de ventre fixem-nos en què surt i quin és el nostre patró habitual en condicions normals.

L'objectiu és saber quins són els nostres ritmes naturals perquè, si un dia canvien sense motiu aparent, sobretot a partir dels 40 anys, serà un senyal que alguna cosa falla. 

Perquè és tan normal defecar tres cops al dia com un cop cada tres dies mentre sigui el nostre ritme habitual i ho fem sense dolor ni força. 

La forma i color de la femta, la seva consistència, i la freqüència i dificultat amb què l'expulsem determinen la salut del nostre intestí i, de retruc, la del nostre cervell, perquè estan interrelacionats i es comuniquen constantment.

L'aparell digestiu, el nostre segon cervell

Es considera que l'aparell digestiu és el nostre segon cervell i que la microbiota que el conforma té un gran poder curatiu, encara per explorar.

Per què? Perquè és responsable de la nostra salut física i ens ajuda a tenir una bona salut mental; és clau per a les nostres defenses; ens permet detectar patologies; i perquè l'intestí gros té una funció essencial per extreure fins a l'última gota de nutrients de la femta per alimentar i equilibrar els bacteris dels nostres budells.

És a dir, que la microbiota -els microbis, bacteris, paràsits i fongs dels intestins-- són determinants per saber com està el nostre sistema immunitari o si tenim malalties digestives que poden provocar, de retruc, trastorns mentals, problemes musculars o canvis hormonals.

I viceversa: és a dir, que determinades malalties físiques o emocionals poden provocar problemes digestius, perquè tot està interconnectat.

Com ha de ser una bona caca, segons l'escala de Bristol

Quan les criatures són petites mirem sovint les caques que fan i en parlem amb pediatria per saber si tot va bé. Un costum que abandonem en créixer, tot i que existeix un mètode científic que ens permet classificar la femta i detectar si ens avisa d'un problema de salut: és l'escala de Bristol, una eina d'avaluació clínica "que no s'ha de mitificar", alerta el doctor Aldeguer, però que permet veure si alguna cosa no va bé només mirant la tassa del vàter.

L'escala de Bristol no ens dona un diagnòstic, continua aquest digestòleg, només una orientació, una guia visual que permet als pacients explicar-se millor davant el metge i als especialistes tenir un punt de referència a partir del qual investigar.

El més important és que coneguem bé la nostra femta en condicions normals -no quan estem malalts, nerviosos per un examen, amb la regla, de viatge o després d'haver sopat massa- perquè tots tenim la nostra pròpia pauta, i si en algun moment canvia aquest patró general sense motiu aparent, vol dir que l'aparell digestiu ens avisa que alguna cosa falla.

L'escala va de l'1 al 7 i considera com a valors "normals" els 3 i 4, sempre que la femta sigui de tonalitats marronoses i s'evacuï amb regularitat i sense dolor.

La deposició òptima és aquella de color marró, amb forma de xurro gruixut, que surt fàcilment i que s'enfonsa al vàter en caure, segons l'escala ideada per la Universitat de Bristol.

La de tipus 1 indicaria cert estrenyiment o síndrome d'intestí irritable, que afecta a entre un 10% i un 15% de la població; la 2, també comporta estrenyiment; la 3 i 4 estan totes dues bé, però la quarta seria òptima perquè indica una presència addient de greixos i un equilibri entre líquids i sòlids. La de tipus 5 ens diu que falta fibra a la dieta, com en les dues últimes, que representen diversos estadis de descomposició i diarrea.

Per cert, que també és natural tenir gasos. Tots en tenim i tendim a retenir-los, però fer-ho "és més un problema social que mèdic", explica el doctor Aldeguer. El problema el pateixen les persones que sempre tenen la sensació de tenir-ne, encara que no sigui així i que se'n tiren 20 al dia, quan en realitat tenen a l'interior el mateix volum de gasos que algú que només n'ha hagut de fer 2 en tota una jornada.

Quan ens hem d'espantar?

Ens hem d'espantar, sobretot, amb els canvis de coloració de la femta. Unes caques negres, amb molt mala olor, amb restes de sang, pus o mucositat, acompanyades de febre, que són tan pastoses que s'enganxen al vàter, que es produeixen a la nit i hem de córrer, o que comporten pèrdua de pes o anèmia crònica, s'han de consultar ràpidament amb un especialista.

També si les caques són molt clares, tirant a blanques, perquè poden indicar que els falta bilis i per tant hi podria haver una obstrucció al fetge o a la vesícula biliar.

Un altre signe d'alarma és una diarrea en què es fan deposicions 3 vegades al dia durant més de 3 dies seguits.  Es considera diarrea la producció de més de 250 gr de femta desfeta amb diverses deposicions diàries. Vol dir que el cos t'està demanant ajuda, i encara que aconsegueixis parar-la amb arròs, poma, molta aigua o un producte antidiarrèic, hauràs de trobar l'origen que la provoca perquè no torni sovint.

Anar descontrolat, com li passa a la gent amb la malaltia de Crohn i colitis ulcerosa, també pot ser un gran problema, explica el doctor Aldeguer, tant en adults com en nens. 

"Si tens el ritme d'anar de ventre descontrolat, et venen ganes en moments no adequats i inhibeixes el reflex natural, com la gent amb la malaltia de Crohn i colitis ulcerosa, acabes patint anisme, que implica que quan vols anar-hi, l'esfínter se't tapa i llavors ja no pots. Hi ha 8 músculs que es coordinen i intervenen en la defecació de forma molt fina, i se'ls ha de reeducar per poder tornar a anar de ventre".

Xavier Aldeguer va ser un dels impulsors, des del Trueta de Girona, de la campanya "No puc esperar", un projecte pioner per permetre l'ús dels lavabos de botigues i establiments comercials als malalts de Crohn, només ensenyant un carnet i sense haver de donar explicacions.

Els hàbits irregulars també són molt molestos en infants, que potser tenen ganes d'anar al lavabo enmig d'una classe o un entrenament, s'aguanten per no dir-ho i això els fa anar-hi cada cop menys sovint fins que es genera un restrenyiment patològic acompanyat de mal de ventre. També en el seu cas, caldrà reeducar el budell perquè tingui ganes de buidar-se a les hores en què hi pot anar.

Què és la microbiota?

La microbiota és el conjunt de microorganismes d'un òrgan. En el cas de la flora intestal, són els bacteris, fongs, paràsits benignes i virus dels budells que fermenten les restes orgàniques no digerides i en fan excrements.

La microbiota de cada persona varia en funció de la genètica, l'edat, la dieta, l'estil de vida, l'exercici físic, l'entorn on vivim -tant pels contaminants com pels costums, per això, a vegades, ens costa anar al lavabo quan som de viatge-, les infeccions que agafem o els antibiòtics que prenem.

La seva composició es modifica constantment, cosa que influeix de forma directa en la salut de cada individu al llarg de la vida. També l'afecten l'estat anímic o el grau d'estrès, que poden provocar inflamacions i canvis en les deposicions. 

Més del 90% dels microorganismes del nostre cos estan allotjats a l'aparell digestiu on tenim bilions de bacteris --10¹³, tants com estrelles a l'univers conegut-, de més d'un miler de tipus difrents, fins i tot més que cèl·lules -a raó d'1,1 bacteris per cada cèl·lula-.

A més, hi ha tantes terminals neuronals al llarg del tub digestiu com al cervell, per això el trànsit intestinal està tan vinculat a l'estrès, explica el doctor Aldeguer:

"L'ésser humà és un ésser simbiòtic, la combinació de la interrelació entre les cèl·lules humanes i els bacteris que l'acompanyen. Tenim un univers dins nostre, una comunitat que interactua amb nosaltres i amb els nostres òrgans."

La feina de l'intestí gros és treure tot el suc possible a l'últim residu que li arriba, que és l'aliment per als nostres bacteris i per tant, vitals per a la salut.

Durant anys no s'havia investigat aquest gran reservori, i ara s'ha vist el gran potencial que té, des de molts àmbits, gràcies a l'avenç tecnològic. Per Xavier Aldeguer, és com haver obert "la caixa de pandora", que no s'havia pogut estudiar fins que no hi ha hagut prou eines per fer-ho, però que ara s'aborda des de tots els àmbits: digestiu, metabòlic, reumatològic, dermatològic, hormonal o psiquiàtric, per posar-ne alguns exemples.

Per tenir una bona salut digestiva, cal que aquesta microbiota sigui variada, diversa, i que hi hagi equilibri entre els diferents tipus de bacteris, perquè cadascun té una funció diferent. I el problema és que actualment, la nostra microbiota és molt pobra i poc equilibrada. I això que la dieta mediterrània és de les millors que hi ha, insisteix el doctor Aldeguer, que assegura que "la microbiota dels mediterranis seria patrimoni de la humanitat en si". 

Alerta, però, que l'estem empobrint en canviar-la per una dieta més occidental i americanitzada, sense valorar tot el que ens aporta la nostra cuina tradicional:  "La microbiota perd diversitat. És com si talessin arbres d'una selva amazònica, no saps què en queda i què no. Si empobrim la diversitat alimentària, també empobrim l'ecosistema bacterià. I en 2 o 3 generacions podem perdre el que tenim."

Els primers anys de vida, els més importants

Aquests bacteris els adquirim primer amb la lactància materna -que aporta al nadó els bacteris del canal de sortida i els dels budells de la mare-, i després, amb la resta d'aliments que ingerim. Els quatre primers anys de vida són bàsics, perquè és quan introduïm al nostre cos més varietat alimentària. Una varietat que disminueix amb els anys i empobreix la microbiota.

Entre els 19 i els 20 anys assolim la microbiota que ens acompanyarà al llarg de la nostra vida i que comença a decaure a partir dels 80 anys.

"Mantenir una dieta variada és un esforç també per a generacions futures", insisteix Aldeguer. "Intentem mantenir la cultura que hem heretat, cuinar el producte fresc i menjar menys processats".

"El que mengem avui és la salut del demà. Hem de cuidar la microbiota, ara que comencem a adonar-nos del poder que té."

Una bona riquesa microbacteriana depèn de sis elements clau: la genètica, la dieta, l'exercici físic, l'estat emocional, els prebiòtics i els probiòtics.

• D'entrada, cal tenir una dieta equilibrada --la mediterrània és òptima-, rica en fibra i que eviti sucres i processats.
   
• L'exercici físic millora la mobilitat de músculs i intestins i fa que les deposicions siguin més regulars, però no ha de ser excessiu ni extenuant, perquè llavors pot produir problemes gàstrics. La natació, el ciclisme, el ioga o sortir a caminar, en són un exemple. Per a qui està més en forma, córrer, o aixecar peses també els anirà bé. L'exercici físic millora cor, pulmons i el subministrament de sang, aporta antioxidants, redueix inflamacions i millora la barrera immunitària de l'intestí. També redueix les hormones de l'estrès i augmenta les que milloren l'estat d'ànim.
   
• Els prebiòtics són els aliments dels bacteris. En general, tots aquells que contenen fibra, les cebes, els alls, els cereals integrals, els fruits secs, les prunes, el llegum, verdures com els enciams, les bledes, els espinacs, les carxofes o les pastanagues i la fruita, com els plàtans, els kiwis o els alvocats. Cal evitar tots aquells aliments que alteren, desequilibren o fan malbé la microbiòtica, com els sucres, els edulcorants i els processats.
   
• Els probiòtics són aliments que no s'aborbeixen i que produeixen bacteris bons, que ens ajuden a augmentar i equilibrar la flora intestinal, com els productes fermentats. Els exemples més clars són el iogurt, el quèfir o el xucrut.
   
• L'estat emocional: sovint no n'hi ha prou amb un canvi de dieta i fer exercici, i cal ajuda psicològica per recuperar la salut digestiva.
   
• I el trasplantament de femta és un procés que ja es comença a practicar, en casos molt concrets, en pacients sense prou bacteris o resistents als antibiòtics.

Transplantament de femta: "una teràpia trencadora" amb un gran potencial

La dieta no és l'únic factor que ha empobrit la nostra microbiota. Paradoxalment també ho han fet els avenços mèdics i sanitaris, com reconeix el responsable del Servei Digestiu del Josep Trueta:

"Epidemiològicament parlant, s'ha detectat que durant dècades les malalties immunes, com l'artritis reumatoide, les al·lèrgies o el chron, han augmentat molt al món occidental en millorar les condicions higièniques i l'ús dels antibiòtics."

Tenim menys contacte amb paràsits intestinals, explica el doctor Aldeguer. "Durant mil·lenis hem adaptat el nostre sistema immunitari a la presència de gran quantitat de paràsits, bacteris, etc., però, a mesura que ens hem anat desenvolupant, i sobretot després de la Segona Guerra Mundial, en què va augmentar la higiene, l'aigua potable i l'ús d'antibiòtics, la nostra immunitat ha caigut perquè hem deixat d'estar exposats a gran nombre de bacteris i paràsits intestinals."

 "Els antibiòtics salven moltes vides, però també en paguem un preu amb el qual no havíem comptat. Deixen una imprompta en els nostres bacteris que algun dia haurem de compensar."

Per això, proposa Aldeguer, a més de mantenir una dieta variada calen probiòtics eficaços, alguns pensats especialment per a les mares que els hauran de traspassar als seus fills al ventre, però també per als pares, perquè, segons els estudis, també la seva microbiota arriba d'alguna forma al nadó:

"Hi ha estudis que diuen que les parelles que conviuen conflueixen la microbiota."

Una confluència que també té una contrapartida negativa: la família no és el donant ideal en els primers trasplantaments de femta que ja s'estan realitzant.

Pels adolescents encara no se n'estan dissenyant probiòtics, perquè abans dels 18, i sobretot per sota dels 16 anys, els especialistes encara no tenen clar quin seria bo per a ells, perquè els seus patrons encara estan canviant.

El projecte del primer biobanc europeu de femta

Entre els projectes que el doctor Aldeguer té en marxa hi ha la creació del primer biobanc europeu de femta, una iniciativa que es va engegar abans de la pandèmia, però que la Covid-19 va aturar. 

De trasplantaments de femta, ja se n'estan fent, però per a casos molt concrets. L'única indicació acceptada mèdicament a nivell internacional fins ara és per a la "colitis membranosa", una infecció provocada pel germen "Clostridioides Difficile", que s'agafa molt als hospitals i que és molt resistent als antibiòtics.

L'èxit d'aquesta intervenció ha obert la porta que s'utilitzi trasplantament de femta per a altres àmbits, com per ajudar pacients amb multiresistència antibiòtica i altres malalties digestives com la colitits ulzerosa, o el síndrome d'intestí irritable.

El principal problema està sent trobar donants adequats. Les famílies no acostumen a ser-ho, justament perquè és possible que pateixin de les mateixes mancances que els pacients, i per això s'està intentant posar en marxa un biobanc de femta europeu, que permeti avançar en aquest àmbit. En el projecte, hi intervenen, entre altres, hospitals catalans com Bellvitge o Can Ruti, i d'altres d'Itàlia o els Països Baixos.

En aquest "Quèquicom" dedicat a la femta, podem conèixer la posició ideal per defecar i el que diuen les caques sobre la nostra salut:

I, ja per acabar, un apunt. Tenim un diccionari molt ric en termes escatològics -com "emmerdar-nos", "cagar-la" de mil maneres, "anar de pet", "pìxar-nos de riure" o "fora de test", "ser cul i merda" amb els amics i engegar-los "a la merda"- però, tot i així, quan ens posem seriosos, ens costa molt parlar-ne amb ningú.

"Parlar d'anar de ventre pot ser un tema tabú o de mal gust en una conversa i no surt si no és entre interlocutors amb molta confiança, fins i tot davant del metge".