Tot l'habitatge que es construeix a Mallorca, tant xalets com pisos, és de luxe (Unsplash)

Tot l'habitatge que es construeix ara mateix a Mallorca és de luxe

El Col·legi d'Aparelladors constata que l'increment de visats és incapaç d'absorbir la demanda; la tendència del luxe arriba als pisos i el nombre de reformes es frena

Actualitzat

"Mallorca no està en venda" va ser el lema de la gran manifestació que es va fer a Palma per protestar contra la massificació turística i per l'accés a l'habitatge dels mallorquins. Però mentrestant, tot l'habitatge que avui dia s'està construint a l'illa és de luxe i destinat a alt poder adquisitiu. I això inclou tant habitatges unifamiliars com plurifamiliars, cases i pisos.

Així ho ha traslladat el Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Mallorca en la presentació de les dades del sector de la construcció del primer semestre de 2024.

A més, respecte a aquesta tendència dels habitatges d'alt poder adquisitiu s'observa que, si bé és més habitual que els habitatges de luxe siguin xalets o unifamiliars, aquesta s'està traslladant també als blocs de pisos.

El Col·legi constata una tendència a la baixa des del 2022 del nombre de visats. En aquest primer semestre ha caigut un 3,6% el nombre de nous habitatges. D'aquestes, creix lleugerament el nombre de plurifamiliars un 1,4% i cau el d'unifamiliars un 7,2%.

El president del Col·legi, Luis Alfons de León, ha assegurat que "es percep un estat d'estancament en el visat d'obra nova, ja que es manté la baixada de l'any passat, encara que la caiguda és més suau".

La presentació de les xifres del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Mallorca (EP)

També destaca que el visat d'habitatges plurifamiliars hagi crescut "encara que molt poc i continuï sent totalment insuficient per alleujar la demanda, i que els unifamiliars hagin invertit la tendència que fins ara era de creixement".

Per municipis, els que registren en el primer semestre de 2024 un major nombre de projectes d'obra visats en habitatges plurifamiliars són Palma (210), Capdepera (57) i Alcúdia (39). En unifamiliars (aïllades i adossades) els habitatges visats es van concentrar fonamentalment a Palma (70), Marratxí (56) i Manacor (39).

Finalment, el Col·legi ha detallat que durant el primer semestre de 2024 descendeixen un 7,2% els visats d'obres de reforma en habitatges i altres tipus d'edificacions. Es trenca, per tant, la tendència alcista iniciada el 2014 i que només es va interrompre el 2020, coincidint amb l'inici de la pandèmia de la covid.

La construcció en sòl rústic es menja Mallorca

En aquest sentit, els responsables de l'entitat ja extingida Terraferida va publicar en un estudi amb la Universitat de les Illes Balears aquest mes de juny que s'han construït 1.683 habitatges unifamiliars en els 8 anys compresos entre 2015 i 2023 a Mallorca i s'han concedit 1.260 llicències (encara no executades el 2023), la qual cosa implica 2.943 xalets, que consumeixen més de 580 hectàrees de sòl rústic, un increment del 263% respecte de l'anterior estudi de l'entitat.

L'estudi sobre la construcció en sòl rústic fet per aquest grup d'activistes ecologistes, amb el suport de geògrafs de la UIB, revela a més "una acceleració" del fenomen, perquè de 2015 a 2021 es van construir 1.118 unifamiliars, la qual cosa implica una mitjana de 183 a l'any, i només entre 2021 i 2023 han estat 565, amb una mitjana de 279 anuals.

Destaquen que és especialment significatiu el fet que el 42% de les llicències concedides corresponen a agrupacions de parcel·les que per separat no tenen la superfície mínima per edificar.

En un comunicat, l'entitat va alertar que consideren "molt preocupant aquest procés urbanitzador, no només per la seva dimensió, també per la multitud de conseqüències que té. Porta associat una pèrdua constant d'explotacions agràries, una major dependència exterior d'aliments i materials i un empobriment del paisatge i la biodiversitat".

ARXIVAT A:
Illes BalearsHabitatge
Anar al contingut