Tot s'accelera: l'acció pel clima agafa embranzida però l'escalfament global, també

La Unió Europea ha aprovat recentment lleis impensables fins fa poc temps, la tecnologia millora de forma continuada i els acords internacionals milloren i comencen a donar resultats, però no acceptar la gravetat de l'escalfament retarda els esforços necessaris per afrontar la urgent transició, a nivell local i global.

L'acció pel clima agafa embranzida

La Unió Europea prohibeix els productes de la desforestació. Va ser al desembre. La UE va acordar prohibir la venda de productes com carn de boví, soja, cafè, cacau, cautxú i paper, si no es pot rastrejar a través de geolocalització que s'han produït sense desforestació.

La prohibició també afecta els productes derivats, com pell, xocolata i mobles, i també el respecte als drets humans i als dels pobles indígenes. En una primera fase les empreses hauran d'informar sobre l'impacte en les emissions dels productes que volen vendre. Es preveu que la llei s'aplicarà plenament el 2032. Alguns legisladors nord-americans han assenyalat que la prohibició a la UE és un punt de referència per impulsar plans similars als EUA.

Els panells solars, amb preus caient en picat des de principis d'any. Els costos dels materials es van incrementar el 2021 i el 2022, però des del novembre estan caient per l'entrada en la producció de noves fàbriques a la Xina amb capacitat de produir a gran escala. L'agència de notícies Bloomberg informa que des del novembre fins a finals de desembre els costos del polisilici, un material clau per als panells solars, van baixar més d'un terç i les cèl·lules solars, un 21%.

Els tres principals fabricants xinesos de panells solars estan augmentant la producció per les expectatives de creixement de la demanda a causa de la baixada de preus. La caiguda de preus és tan forta que alguns fabricants xinesos han reduït la producció un 55%, perquè la seva rendibilitat està en risc.

Impost a les transnacionals a la UE. Es va acordar al desembre, les transnacionals hauran de pagar un impost d'almenys el 15% a la UE. No és una mesura directament vinculada a l'acció climàtica, però apunta a l'inici d'una regulació raonable de les activitats transnacionals, per evitar que tributin en paradisos fiscals i perquè aportin nous ingressos públics. L'acord s'ha aconseguit un any després que ho acordés l'OCDE, amb suport de prop de 140 països, però a la UE el veto inicial de Polònia i Hongria ho ha frenat fins ara. El 2023 l'acord de la UE s'ha de traslladar a les legislacions nacionals i el 2024 entrarà en vigor.

La crisi climàtica s'accelera

"L'escalfament va més ràpid del que esperàvem". És una de les conclusions de l'informe publicat la setmana passada per l'Agència Nord-americana pels Oceans i l'Atmosfera (NOAA), que documenta que els episodis de calor extrema són cada vegada més extrems.

També la setmana passada una altra anàlisi, publicada a la revista Advances in Atmospheric Sciences, documenta que el 2022 els oceans van arribar al màxim escalfament mai registrat. Es calcula que els oceans absorbeixen el 90% de l'esclafament generat per les emissions, i tenir els oceans més calents implica una meteorologia més extrema, com huracans més forts o  pluges més intenses. També fa créixer el nivell del mar i això implica més perill per a les poblacions de costa... L'estudi, fet amb dades recollides per separat per equips xinesos i nord-americans, també documenta que des del 1958 es registra un augment de la temperatura dels oceans que s'ha accelerat des del 1990.

També la setmana passada l'Organització Meteorològica Mundial informava que els últims 8 anys han estat els més calents mai registrats.

El desembre un altre informe alertava de la causa de l'increment extraordinari de les emissions de metà des del 2020, superat de nou el 2021. L'informe atribueix l'augment a una pèrdua de capacitat d'embornal dels aiguamolls, a mesura que s'assequen, i a un increment de les seves emissions de metà d'un 47%. El metà és el segon gas d'escalfament global, amb molt més impacte que el CO2 la primera dècada que és a l'atmosfera. El metà és el gas que pot accelerar o alentir la superació dels 1,5º C a finals d'aquesta dècada.

Resposta humana encara massa lenta

El 2022 va acabar amb millors acords globals sobre clima i biodiversitat, tot i que encara són insuficients. La Conferència de l'ONU sobre Canvi Climàtic, la COP27, va salvar la fractura Nord-Sud, però amb compromisos per reduir emissions molt insuficients: si es complissin tots l'escalfament arribaria a finals de segle als 2,2-3,4 °C, quan es considera que 1,5º C és el llindar de seguretat per evitar impactes creixents. La Conferència sobre Biodiversitat, la COP15, va aconseguir un inesperat acord històric per protegir el 30% del planeta el 2030, tot i que sembla que serà molt difícil de complir.

El 2023 ha començat amb els fruits de l'acord mundial sobre l'ozó: el forat de la capa d'ozó es tancarà a mitjans de segle, ho ha anunciat el Grup d'Avaluació Científica del Protocol de Mont-real. L'ozó és, a 10-50 km d'altitud, el principal filtre que ens protegeix dels raigs ultraviolats solars. Als anys 80 vam descobrir que l'estàvem foradant, sobre els pols nord i sud, amb clorofluorocarboni, un gas que s'utilitzava en neveres i en processos industrials.

En pocs anys es va aconseguir un acord mundial per prohibir-lo, el Protocol de Mont-real (1987), un bon exemple de la necessitat d'acords internacionals per afrontar problemes globals: si no tanquéssim els forats de la capa d'ozó hi hauria dos milions de morts més a l'any per càncer de pell i les persones de pell clara, a l'estiu, a l'aire lliure, a l'hemisferi nord, en 10 minuts patirien cremades.

El Protocol de Mont-real també és un exemple del retard en la resposta, una característica dels sistemes complexos, que reaccionen amb retard, sovint de forma abrupta, com es pot observar en les crisis financeres, en les revolucions polítiques o en les malalties greus, quan de cop s'imposen tendències realimentades durant molt de temps. Les respostes abruptes són també una font d'esperança per a l'acció climàtica.

La transició s'ha de planificar

És imprescindible per gestionar el temps disponible, per guanyar temps i retardar la superació del llindar de seguretat dels 1,5º C. Necessitem transformar aquesta mateixa dècada el sistema energètic, de mobilitat, alimentari, donar direcció a l'economia per posar-la al servei de la transició, transformar la cultura hegemònica cap a una civilització sostenible.

Planificar la transició també és imprescindible per decidir a què destinem el petroli que encara podem cremar. Un estudi del novembre calculava que la transició a renovables necessitarà el 10-34% de l'energia que consumim ara per produir les renovables, transportar-les i instal·lar-les. Una energia que no ha de sortir d'incrementar l'ús de combustibles fòssils, sinó de deixar de fer coses prescindibles.

Un dels autors d'aquest estudi, Giorgos Kallis, investigador de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals-UAB, ho és també d'un projecte de recerca sobre com avançar a un no-creixement econòmic, com deixar de créixer econòmicament, un projecte que aquest desembre ha rebut deu milions d'euros del Consell Europeu de Recerca. En un informe anterior, els investigadors destaquen que és possible deixar de créixer si no es destinen gaires recursos a coses supèrflues i s'adrecen al benestar directe, com sanitat, educació, reducció de la jornada laboral o garantia d'una ocupació ecològica.

La tendència a entendre que cal deixar de créixer econòmicament la destacava el mateix Emmanuel Macron, president de la República Francesa, aquest estiu: "És la fi de l'abundància":

El 2023 i el 2024 l'escalfament es pot disparar

Estem entrant en un cicle del Niño, un fenomen que afegeix un extra d'escalfament, a diferència de la Niña que hem tingut els darrers tres anys, que afegeix un extra de refrescament.

El cicle Niño-Niña és la fluctuació climàtica interanual més important del planeta i un dels principals motors de sequeres i inundacions extremes. Acostuma a durar 2-3 anys i és impulsat per la diferència de temperatura de la superfície del Pacífic.

L'entrada del Niño pot fer que el 2023 l'estiu sigui especialment calent, i encara més l'estiu del 2024, que podria arribar a rècords de calor global mai registrats.

A Catalunya, si l'estiu del 2023 persisteix la sequera que va començar fa dos anys, l'onada de calor generaria el risc de grans incendis forestals generalitzats.
 

Meteorologia cada vegada més extrema

Si ho fem tot bé, globalment, des d'ara mateix, tindrem fenòmens extrems almenys fins al 2050, perquè el sistema climàtic té un retard de 20-30 anys. N'alertava l'IPCC, el grup d'especialistes de l'ONU, en un informe del 2021.

El que més preocupa, encara més que l'escalfament creixent, són els pics extrems per sobre de la mitjana, pics que poden rebentar ecosistemes, infraestructures i societats.

El principal impulsor dels pics són els anys Niño i els súper-Niño. Fins fa poc es preveia que els Niño serien més forts a partir del 2070 a causa de l'escalfament global. Però un informe publicat a Nature al novembre preveu que els Niño seran més forts ja des de molt abans, des del 2030.

Necessitem accelerar la transició a la sostenibilitat. Es miri com es miri no tenim temps per perdre. Com va dir John R.R. Tolkien:

"L'única decisió possible és què fem amb el temps que tenim disponible."