Tot un dia dalt de l'escenari: les 24 hores de María Hervás a "The second woman" (Acte 1)

El testimoni en primera persona d'un dels actors no professionals que participen en l'espectacle més singular de l'estiu al festival Grec
Actualitzat
TEMA:
Teatre

Són les sis de la tarda de dissabte.

María Hervás comença la representació de "The second woman" a la sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure de Montjuïc, a Barcelona.

Acabarà a les sis de la tarda de diumenge.

24 hores de funció.

Una funció única.

Una única escena repetida un centenar de vegades amb un centenar d'intèrprets desconeguts.

El públic amb entrada pot entrar i sortir del teatre quan vulgui.

Qui hi haurà veient la funció a quarts de cinc de la matinada?

Us ho explicaré més endavant.
 

Així va començar tot

Fa dos o tres mesos, no recordo quan, vaig rebre una de les moltes notes de premsa que diàriament entren al meu correu.

El festival Grec buscava cent homes per participar el 6 i 7 de juliol en una experiència escènica singular titulada "The second woman". La nota explicava breument de què anava la cosa: una actriu (encara sense nom) i un company d'escena que no fos un actor professional. 

Et podies apuntar per fer els assajos o per participar en la representació davant del públic. No es donaven gaire més detalls, només un link amb un formulari per apuntar-s'hi de forma voluntària i sense cobrar res

La notícia em va encuriosir, però, en aquell moment, no en vaig dir res ni als Telenotícies ni a les xarxes ni al 324.cat.

Sense dir-ne res a ningú, però, m'hi vaig apuntar pensant que, en un moment donat, sempre era a temps de donar-me de baixa. 

No ho vaig fer i soc aquí, a poques hores del meu "debut" com a actor en un escenari professional.

Tot el que he sabut fins ara d'aquest muntatge ha estat a través d'un correu i d'una conversa virtual amb una de les coordinadores/productores de l'espectacle. Una mena de càsting/entrevista on se'm va demanar quina experiència escènica tenia (poca, de jove, com a actor amateur) o si tenia vergonya de sortir a un escenari. Treballar a TV3 com a periodista m'ha fet perdre moltes vergonyes, però no us negaré que, a hores d'ara, a deu hores de sortir a l'escenari, no les tinc totes.

La dramaturga Nat Randall, l'actriu Maria Hervas i el director del Grec, Cesc Casadesús (ACN/Guillem Roset)


Fa dies que ja es coneix públicament el nom de l'actriu protagonista. Ella és la veritable heroïna d'aquesta història. Fa dues setmanes vaig rebre un correu amb les meves indicacions horàries -m'esperen al Lliure a les quatre de la matinada, 30 minuts abans del meu moment decisiu-. Vaig rebre també tres fulls amb l'escena que hem de fer (tots la mateixa). El text que et fan aprendre és relativament curt però el que dius o fas pot capgirar la situació. L'escena deu durar uns 8/10 minuts com a molt i descriu una situació íntima de parella.

No em deixen anar al teatre per veure com ho fan els altres (no)actors fins que no arribi el meu moment. Només quan jo acabi em deixaran quedar-me, si ho vull, a veure la resta de companys. 

He escoltat entrevistes que ha anat fent María Hervás els dies previs a la seva marató teatral. Al Tot es Mou li va explicar a Helena Garcia Melero que, durant els assajos, amb diferents homes que no tornarà a veure mai més, ha viscut de tot: escenes tendres, divertides, violentes... Tot canvia si l'home canvia, va dir.

Exterior del Teatre Lliure, a Montjuïc (Europa Press)

Un dels objectius del projecte "The second woman", que ja s'ha fet a diferents ciutats del món, busca precisament això: mostrar un mosaic de diferents tipus de masculinitat

María Hervás ha confessat que, com a actriu, no té experiència prèvia en exercicis com aquest. Pocs actors al món en deuen tenir, la veritat. Diu Hervás que no coneix prou el seu cos per saber com aguantarà les 24 hores de representació. Fa un parell de dies encara no sabia què faria per menjar o dormir abans de la funció. I, sobretot, com s'ho faria avui per aguantar desperta i concentrada en el seu paper, una dona que rep a casa un home en una situació un pèl enigmàtica. 

El torn que m'han assignat, les 04.30 de la matinada, no seria precisament el més còmode de tots. Jo també em pregunto quan he de sopar i si haig d'anar al llit o no abans de la funció. I si m'ho prenc com una llarga nit de festa? I si faig bondat i vaig a dormir a les vuit del vespre?

Quan tot plegat acabi, tinc previst explicar-vos la part més interessant d'aquesta història. Qui hi haurà al Lliure veient una sola escena, cent vegades repetida, a quarts de cinc de la matinada?

El director del Grec, Francesc Casadesús, ha recordat al públic que el bar del Lliure obrirà avui 24 hores, de manera excepcional, i que, diumenge al matí hi haurà xurros amb xocolata per als espectadors valents. Quants aguantaran desperts?

La història continua aquí.

ARXIVAT A:
Teatre
VÍDEOS RELACIONATS
El més llegit
AVUI ÉS NOTÍCIA
Anar al contingut