Totes les vides de Pedro Sánchez: les sis vegades que ha sobreviscut contra pronòstic

Després de prometre el càrrec davant el rei, Pedro Sánchez torna a ser president del govern espanyol a tots els efectes.

Recuperem alguns dels moments més destacats de la trajectòria política de Pedro Sánchez. Hi ha una cosa que es pot concloure ràpidament: és un supervivent nat.
 

El candidat sorpresa (2014)

A Catalunya va quedar segon darrere Eduardo Madina, però les primàries que va fer el PSOE per substituir el derrotat Rubalcaba van donar a conèixer Pedro Sánchez a la militància socialista. Sánchez va obtenir el 49% dels vots.

Va ser el candidat sorpresa per a tothom, però va guanyar. La inesperada --per a la cúpula-- victòria de Sánchez va iniciar el viratge en les polítiques dels socialistes, aleshores encara molt ancorades en el que s'ha anomenat vella guàrdia, encapçalada pels barons territorials i els ministres de Felipe González.

Un socialisme en plena crisi de resultats i lideratges --el fracàs de les europees havia portat Rubalcaba a llençar la tovallola i que Pere Navarro plegués-- fa que a Madrid i a Barcelona es produeixi el relleu de les direccions. Sánchez i Iceta són el nou tàndem de moda en el socialisme espanyol.

Malgrat el viratge de Sánchez, les generals del desembre del 2015, amb el record de les protestes del 15M, marquen l'ascens de Ciutadans i de Podem. Els morats resten vots al PSOE, vist pels nous votants com un partit del "règim". El PP revalida govern però en minoria.

En molt poc temps, augmenten les diferències entre barons, especialment amb Susana Díaz, que s'erigeix com a principal oposició interna a Sánchez. Rajoy furga en aquesta divisió demanant el suport del PSOE per garantir l'estabilitat del govern de dretes. Fins i tot escenifica les seves opcions i se sotmet a un debat d'investidura el març del 2016. Davant la impossibilitat dels uns i els altres, Rajoy torna a convocar eleccions per al juny.

Expulsat del Comitè Federal (2016)

Conscient que pot ser la seva fi política, i de bona part de les possibilitats dels socialistes, Sánchez es nega a facilitar la investidura de Rajoy. L'assetjament al secretari general arriba a l'interior del PSOE. Els barons i la vella guàrdia, amb la dimissió de 17 membres de la direcció, acaben forçant el comiat de Sánchez en un tens comitè federal, l'1 d'octubre.

Sánchez també deixa l'acta de diputat perquè la majoria de diputats del PSOE es puguin abstenir en la investidura de Rajoy, seguint les ordres d'una comissió gestora que convocarà ben aviat unes noves primàries.

Quan ja el donaven per acabat, Sánchez, sorprenent a tothom, surt a la carretera a la recerca de suports entre la militància per tornar-se a presentar. Ho fa i torna a guanyar, ara ja davant de les cares visibles de la vella guàrdia, Susana Díaz i Patxi López, la primavera del 17. Amb l'oposició interna derrotada i els vells socialistes amagats, Sánchez estructura una executiva feta a mida per evitar noves sorpreses.

Guanya la primera moció de censura de la democràcia espanyola (2018)

Tot plegat facilita que Rajoy, que havia superat una moció de censura de Podem el juny del 2017, segueixi governant en minoria. La sentència de l'Audiència Nacional contra el PP per l'escàndol de corrupció en el finançament i en la doble comptabilitat de la trama Gürtel, anima Sánchez, un any després, a presentar una nova moció de censura.

Per sorpresa, aquesta sí que acaba tirant endavant, amb els suports de Podem i els nacionalistes. Davant la incredulitat de molts, Sánchez es converteix en president de govern.

Un president buscant suports (2019)

Durant mesos, el líder socialista busca estabilitat i suports. Aquest temps li serveix per consolidar una imatge presidencial que li faciliti una elecció popular, que es produeix l'abril del 2019. La seva victòria és insuficient. I fa el que és previsible. Buscar suports amb Ciutadans i consulta amb Casado, el nou líder popular. Fins i tot es parla d'un govern de "col·laboració " amb Pablo Iglesias.

Però Sánchez, a qui els militants li van dir que "amb Rivera, no!" a la porta de Ferraz la nit electoral, intueix que amb una repetició electoral pot aconseguir millors resultats i una desinflada de Podem.
 

Primer govern de coalició (2020)

Els resultats del novembre li donen una part de raó. Podem passa de 42 a 35 diputats. Sánchez es veu obligat a renunciar a totes les anteriors carbasses a Iglesias i no dona opció a rumors.

Dos dies després de les eleccions, anuncia per sorpresa l'acord amb el líder de Podem per formar un govern de coalició, el primer en els últims 40 anys a Espanya. Una legislatura plena d'alts i baixos, amb pandèmia, guerres i polèmiques per la llei del "només sí és sí".

L'últim tirabol (2023)

Ja amb la legislatura esgotada, i amb els mals resultats socialistes de les municipals i autonòmiques del maig, per sorpresa, Sánchez convoca eleccions de cara al 23 de juliol. Sánchez tornat a mostrar la seva habilitat política, esbossada en el seu "Manual de supervivència", perquè d'aquesta manera s'assegura la presidència del govern durant tot el segon semestre de l'any, el de la presidència de torn europea, amb opcions a revalidar resultats.

Tot i mantenir-los, aquesta vegada perd (121) davant d'un PP (137) que ha recuperat part del vot de Ciutadans, que no es presenta, i de Vox. Però manté la voluntat de continuar amb el govern progressista i plurinacional que ha governat durant els últims anys, ara amb més rellevància dels independentistes.

La situació sembla calcada a la del 2016, amb tota la dreta clamant perquè "Espanya es trenca" i reclamant un pacte d'Estat per evitar que el PSOE governi amb els partits de l'Espanya plurinacional.