Tothom té la culpa del drama d'Odessa

A la crisi d'Ucraïna no hi ha actors internacionals innocents. No ho són les ambicions neoimperials del president Vladímir Putin, que mou els fils dels prorussos entre bambalines, ni les dels Estats Units de voler encerclar militarment Rússia i negar-li el seu paper de primera potència mundial per relegar-la a una potència regional de segona fila. Ni és innocent la política maldestre de la Unió Europea com a desencadenant de l'actual conflicte, amb el seu estirar més el braç que la màniga: se li van fer promeses a Ucraïna impossibles de complir, se li va negar en un primer moment l'assistència econòmica que Rússia sí que li oferia, i mai se li va prometre una futura integració plena a la Unió Europea. No és innocent el desig d'Alemanya d'ampliar inversions i influències cap a l'Est d'Europa, sempre en busca de matèries primeres i de mercats, primer atiant les esperances d'Ucraïna i ara refrenant les sancions contra Rússia quan veu en perill l'aposta molt més important pels mercats russos i el seu gas.

Tots han jugat les seves cartes --més aviat malament-- atiant els somnis i les il·lusions dels ucraïnesos en un i altre sentit. I ara són els ucraïnesos qui ho patiran en primer terme. La tragèdia d'Odessa --una quarantena de morts en enfrontaments de civils contra civils, per primer cop en aquesta crisi-- aixeca el fantasma fins ara impensable d'una guerra civil. I dic que els ucraïnesos ho patiran en primer terme, perquè a mig termini ho patirem tots en les nostres economies. Les sancions occidentals contra els pròxims a Putin, per molt simbòliques que hagin estat fins ara, ja han provocat la fugida de capitals estrangers de Rússia per la por del que pugui passar, la caiguda del ruble i les primeres dificultats a l'economia russa, una de les nomenades BRICS o potències emergents. Les conseqüències de la crisi ucraïnesa amenacen de torpedinar la tímida recuperació de la zona euro, que alguns optimistes anunciaven que estava començant.