Les fotos guanyadores del World Press Photo, al CCCB

La Fotografia de l'Any segons World Press Photo és "La primera abraçada", del fotògraf danès Mads Nissen. Mostra una abraçada en temps de pandèmia. És la primera abraçada en cinc mesos que li van fer a Rosa Luzia Lunardi, de 85 anys, des que va començar la pandèmia.

Lunardi viu en una residència de gent gran a Sao Paulo, al Brasil, i qui l'abraça és la infermera Adriana Silva da Costa Souza, que per evitar el risc de contagiar-la de Covid-19 utilitza l'anomenada "cortina de les abraçades". La imatge, titulada "La primera abraçada", és obra del fotògraf danès Mads Nissen.

El concurs de la fundació World Press Photo promou el periodisme gràfic i premia els fotoperiodistes d'arreu del món des de 1955. I, a part de la millor fotografia, també premia fotos i reportatges fotogràfics en diferents categories.

Els treballs del concurs de fotoperiodisme més prestigiós del món són el reflex d'un any excepcional, marcat per la pandèmia, els conflictes i la crisi climàtica. I es poden veure, a partir d'aquest 11 de novembre, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.

Temes contemporanis

El conflicte del Iemen, immers en una guerra civil des de 2014, que ha causat el que l'Unicef ha considerat la pitjor crisi humanitària, és el tema de la fotografia guanyadora del primer premi en aquesta categoria.

Obra del fotògraf argentí Pablo Tosco, porta per títol "Iemen: la fam, una altra ferida de guerra", i mostra la Fatima, que va tornar al seu poblat malgrat que va quedar devastat per conflicte bèl·lic, per poder guanyar-se la vida pescant i així poder alimentar els seus nou fills.

En l'apartat de reportatges, el guanyador ha estat el fotògraf rus Aleksei Vasiliev, amb una sèrie de fotografies sobre com el cinema s'ha convertit en una manera de conservar la cultura i les tradicions a la República de Sakhà, a l'extrem nord-est de Rússia, més coneguda com a Iakútia.

Amb una població de menys d'un milió d'habitants, cada any s'hi fan entre set i deu pel·lícules, que en els últims anys han estat reconegudes en festivals a Finlàndia i Corea del Sud. Aquesta indústria cinematogràfica local ja és coneguda amb el sobrenom de Sakhawood (en referència a Hollywood), que és com Vasiliev ha titulat el seu reportatge fotogràfic.

Medi ambient

Un lleó marí juga amb una mascareta sanitària en el mar de Califòrnia, en la fotografia guanyadora de la categoria medi ambient. És del fotògraf nord-americà Ralph Pace, que amb la imatge vol cridar l'atenció sobre com arran de la pandèmia les mascaretes de protecció s'han convertit en un residu plàstic més dels que contaminen els mars i oceans i acaben contaminant la cadena alimentària -també dels humans- en ser ingerits primer pels animals i, d'aquesta manera, després, en part, per les persones.

El reportatge guanyador de la categoria medi ambient explica els focs que l'any 2020 han devastat gairebé una tercera part del Pantanal, una regió del Brasil que on hi ha els aiguamolls tropicals i les pastures inundades més extensos del planeta, amb una extensió d'entre 140.000 i 160.000 km2. El Pantanal ha estat reconegut per la Unesco com Reserva de la Biosfera, però ha vist disminuïda la seva protecció des que Jair Bolsonaro presideix el Brasil.

Aquesta imatge del reportatge, de Lalo de Almeida, publicada al diari Folha de Sao Paulo, mostra un voluntari mirant si hi ha flames sota un pont de fusta de la Transpantaneira, una carretera que travessa la regió, que té 120 ponts com aquest.

Informació general

A més de ser considerada la millor fotografia de l'any al World Press Photo 2021, "La primera abraçada", del fotògraf danès Mads Nissen, també ha guanyat en la categoria d'informació general.

El reportatge guanyador de la categoria d'Informació general es titula "Paradís perdut", i retrata la disputa entre l'Azerbaidjan i Armènia per la regió de Nagorno-Karabakh, que el setembre de 2020 va revifar després de tres dècades.

Aquesta fotografia, una de les que integren la sèrie, mostra Abovyan Hasmik, de 69 anys, plorant a l'entrada de casa seva, en flames, al poble de Nerkin Sus.

Projectes a llarg termini

La lluita de les famílies palestines amb integrants detinguts a les presons d'Israel, i la seva valentia i perseverança per sobreviure en una zona en conflicte i preservar els seus drets reproductius. Aquest és el tema del reportatge del fotògraf italià Antonio Faccilongo, que s'ha volgut centrar en la gent, i no en el conflicte del qual són víctimes. La sèrie porta per títol "Habibi", que en àrab vol dir "amor meu".

Els presoners palestins a les presons israelianes no tenen dret a visites conjugals. Acostumen a veure la seva parella o els seus fills a través d'una finestreta i només poden estar amb els seus deu minuts per visita, fins que tenen 10 anys. Aquesta situació ha generat que les famílies busquin la manera de treure semen clandestinament de la presó, amagat en objectes com tubs de bolígrafs, embolcalls de caramels o dins de preses de xocolata.

La fotografia mostra el vestit de Nael al-Barghouthi penjat al seu dormitori, a casa seva, a Kobar, a prop de Ramallah, on la seva dona, Iman Nafi, manté netes i endreçades les pertinences del seu marit.

Al-Barghouthi és el presoner palestí que ha passat més anys en una presó d'Israel. Detingut per primera vegada el 1978 després de participar en una operació contra Israel, va casar-se amb Nafi el 2011. El 2014, però, va tornar a ser detingut i condemnat a cadena perpètua.

Natura

En l'apartat de fotos de la natura, el primer premi a la millor fotografia ha estat per a la titulada "Rescat de girafes d'una illa inundada", d'Ami Vitale. Es veu com una de les nou girafes rescatades de l'illa del llac de Baringo, a Kènia, és introduïda en un raid especialment construït per al seu transport cap a un santuari a Ruko.

L'alçada de la girafa, més de sis metres, i el perill de què tinguin una pujada de la pressió per l'estrès que els pot causar un dany cerebral, fa que l'operació de trasllat s'hagi de fer amb molta cura. Les han de sedar i tapar el cap perquè no pateixin.

Pel que fa el millor reportatge de fotografies de natura, el premi se l'ha emportat "Coloms pandèmics. Una història d'amor", de Jasper Doest. Aquestes fotografies relaten la relació que es va establir entre dos coloms i la família del fotògraf durant el confinament a la seva casa de Vlaardingen, als Països Baixos. Els van posar de nom Ollie i Dollie i cada dia visitaven la família, cosa que els recordava que no estan sols en aquest planeta.

A la fotografia que representa la sèrie premiada, es veu la filla del fotògraf, la Merel, que es tapa el cap després que el colom Dollie li ha passat per sobre i s'ha aturat a la barana del balcó.

Retrats

En la categoria de retrats, el rus Oleg Ponomarev ha obtingut el primer premi amb una fotografia sobre la transsexualitat. "El trànsit: Ignat" és la història d'un noi transsexual que durant anys va patir bullying a l'escola. A la imatge, apareix amb la seva parella, Maria, a Sant Petersburg.

El col·lectiu LGTBI està fortament estigmatitzat a Rússia, un país des del 2020 només reconeix el matrimoni entre un home i una dona. Les persones transgènere es poden casar, perquè l'intent d'introduir una esmena per impedir-los canviar la documentació va fracassar, però tenen igualment un camí molt difícil: no tenen cap tipus d'atenció mèdica que els ajudi a fer el trànsit i tampoc reben suport social per lluitar contra la discriminació.

633 tirotejos massius als Estats Units només el 2020: aquest és el tema del reportatge impulsat pel projecte d'investigació independent Small Arms Survey, que li ha valgut el primer al millor reportatge de retrats; retrats de ciutadans nord-americans que mostren les seves col·leccions d'armes de foc. I és que la meitat de les que hi ha al món en mans de particulars sense finalitat militar són als Estats Units. Una altra xifra: 393 milions d'armes per a 328 milions de persones. La Segona Esmena de la Constitució nord-americana garanteix el dret de possessió d'armes. Data de 1791 i és molt controvertida.

A la fotografia, de Gabriele Galimberti, Robert Bardwin Jr apareix a la cambra secreta que té plena d'armes a casa seva. Quan tenia 6 anys, el seu pare li va regalar la primera: un rifle del calibre 22. La seva parella seu a la taula, aliena a aquesta realitat.

Esports

La imatge d'un escalador practicant "bouldering" en una pila de troncs és la guanyadora del primer premi en la categoria d'esports. L'escalada de blocs és una modalitat que es fa en petites formacions rocoses o en blocs que no superen els sis metres i, sovint, sense cordes ni arnesos.

Durant els mesos més crus de la pandèmia, amb els gimnasos i els rocòdroms tancats, molts esportistes van buscar solucions imaginatives per continuar entrenant. La foto premiada la va fer l'australià Adam Pretty al municipi alemany de Kochel am See, el setembre del 2015.

En l'apartat de reportatges, el guanyador és el canadenc Chris Donovan, pel seguiment que va fer de l'equip de bàsquet Flint Jaguars. La trajectòria de l'equip és un exemple de superació, un èxit col·lectiu en una de les ciutats dels Estats Units on la decadència econòmica ha fet més mal.

El municipi de Flint, a Michigan, era conegut com a Vehicle City perquè s'hi va fundar General Motors i s'hi fabricaven diversos models de Buick i Chevrolet. Però els anys daurats de la indústria automobilística queden molt lluny. A la crisi econòmica i urbanística, se'n va afegir una altra, la sanitària: el 2014 l'aigua potable de Flint va començar a contaminar-se de plom.

La confluència de crisis també ha estroncat la llarga tradició basquetbolística de la ciutat. Dels quatre instituts que hi havia, d'on havien sortit jugadors de renom, només en queda un. L'equip del Flint Jaguars es va crear el 2017 de la fusió dels jugadors de dos d'aquests centres. Després d'anys de treball dur, el 2020 van començar una ratxa gairebé imbatible, que els situava en una bona posició de cara a les finals. Fins que va arribar la Covid i la temporada es va suspendre.

Fins a 4.315 fotògrafs -i un total de 74.470 imatges- han participat en l'edició 2021 del World Press Photo. D'aquests 45, 35 nominats optaven a premi per primera vegada.

Entre els professionals del fotoperiodisme nominats en aquesta edició 2021 del World Press Photo hi havia el doble de dones que el 2020.

Tots els nominats han estat seleccionats per un jurat independent, no vinculat a la World Press Photo Foundation, que canvia cada any, integrat per destacats professionals del fotoperiodisme.

L'exposició a Barcelona dels treballs guanyadors del World Press Photo 2021, organitzada per dissetè any consecutiu per la Fundació Photographic Social Vision, es podrà visitar fins al 12 de desembre.