Tractaments contra la Covid: tres d'habituals, però cap de revolucionari a la vista

La investigació de la Covid-19 ha permès afinar una mica més en la manera de tractar els casos de la malaltia que es compliquen.

Vuit de cada deu contagiats passen la infecció sense símptomes o de forma lleu, amb mal de cap i tos, que es tracten amb paracetamol. Hi ha, però, un 20% de persones que acaben a l'hospital, habitualment per pneumònia.

Encara no hi ha cap tractament específic aprovat, tampoc per impedir que les persones amb alt risc de desenvolupar la malaltia amb gravetat ho facin.

Per als casos greus, els medicaments que s'utilitzen de forma rutinària ara són tres:

-Un antiviral: remdesivir. Té una limitació important, que és que ha demostrat cert benefici només si es dona en fases molt precoces de la malaltia, amb una pneumònia greu.

-Un antiinflamatori: dexametasona. És l'eix del tractament farmacològic i l'únic que ha demostrat clarament que redueix la mortalitat. Serveix per tractar la inflamació que fa el cos per defensar-se del virus.

-Un anticoagulant: heparina. S'utilitza per prevenir les trombosis, que apareixen freqüentment com a conseqüència de la infecció i també poden ser letals.

Aquests són els tractaments farmacològics, que juntament amb el suport respiratori -des del no invasiu fins a la intubació a l'UCI- són clau per intentar salvar els pacients més greus de SARS-CoV-2.
 

El millor tractament, no contagiar-se

"Donem menys coses ara que no pas a l'abril de l'any passat, però ara les dones amb la contundència de l'evidència. I això és superimportant", destaca Robert Güerri, coordinador de la Unitat d'Hospitalització Covid-19 de l'Hospital del Mar.

I una cosa és clara: el millor tractament, ara per ara, és no agafar el virus, com diu Güerri en el següent vídeo:

El remdesivir, la dexametasona i l'heparina són els medicaments recomanats per la Comissió de Tractament de la Covid del CatSalut, formada per 17 experts de diferents especialitats.

Malgrat els anuncis dels laboratoris sobre tractaments revolucionaris, encara cal que passin fases d'assaig en humans, per demostrar-ne la seguretat i eficàcia.

"Si realment és bo, acaba publicant-se al Lancet, al New England o al Jama", comenta Josep Maria Miró, consultor sènior de Malalties Infeccioses a l'Hospital Clínic i president de la Comissió Tractament del Sars-CoV-2.

A més, cal tenir en compte el factor genètic, que fa que l'evolució de dues persones pugui ser oposada tot i rebre el mateix tractament.

Des de l'inici de la pandèmia, la Comissió es reuneix regularment per avaluar tota l'evidència clínica que va sortint i que va faltar, sobretot a l'inici, per decidir els tractaments i elaborar un guia que acaba arribant a tots els hospitals.