"Tractat com un gos, de forma inhumana": la denúncia d'un intern del CIE de Barcelona

Aïllat durant 10 dies en una cel·la, sense mobiliari i menjant al terra. L'entitat pels drets humans Irídia ha denunciat la reclusió d'un home al Centre d'Internament per a Estrangers de Barcelona el passat octubre, a qui se li va practicar una contenció mecànica, emmanillat, durant més de 3 hores.

L'actuació va ser arxivada pel Jutjat d'Instrucció número 21 de Barcelona, en entendre que les ferides de l'internat eren produïdes per les pròpies autolesions i que ja se l'havia expulsat del país. Ara, Irídia l'ha localitzat i demana al jutge que li prengui declaració a través d'una comissió rogatòria al país d'origen.

L'entitat entén que els fets són constitutius d'un delicte contra la integritat moral i recorda les vuit condemnes a l'Estat espanyol per part del Tribunal Europeu de Drets Humans per no haver dut a terme una investigació oficial efectiva en casos de maltractaments sota custòdia.

Aïllat per ser contacte estret de positiu en coronavirus 

"Vaig perdre la noció del temps. En ocasions, vaig haver de fer les meves necessitats a través de la finestra perquè els agents es negaven a deixar-me sortir per anar al bany", recull l'home en la denúncia interposada al jutjat el novembre passat.

En l'escrit recompta fins a quatre agressions per part dels agents policials, dues durant l'aïllament de 10 dies per ser contacte estret de positiu en coronavirus, que li van deixar blaus i petites ferides. "Vaig dir als agents que m'estaven tractant com un gos i això va provocar que entressin a l'habitació i de nou em colpegessin".

En l'escrit, l'intern descriu que, desesperat per la situació que estava vivint, es va provocar talls als braços i cames. "Vaig rebre assistència mèdica per les lesions provocades per mi mateix, no vaig rebre la visita de cap psicòleg ni de cap terapeuta que em pogués ajudar a afrontar la situació que estava vivint".
 

La denúncia de l'aïllament i la contenció

Un d'aquests episodis centra l'atenció d'Irídia. El dia 31 d'octubre de 2020, set agents entren a la cel·la per contenir l'home. L'emmanillen i li posen un casc. Estirat i immobilitzat a terra s'hi està més de tres hores, de les 14:00h a les 17:20h.

Irídia denuncia que els protocols de contenció del CIE no s'han fet mai públics, però que els de presons, que sí que estan disponibles, indiquen que "amb caràcter general, les subjeccions mecàniques amb manilles no excediran la mitja hora". Un temps que aquí es va superar amb escreix.
 

Per aquest motiu, per a l'entitat de drets humans, aquesta actuació vulnera el dret a no ser sotmès a tortura ni a tractes degradants, recollit en l'article 3 del Conveni Europeu de Drets Humans.

"A una presó, si es fa una contenció, en cap cas es deixa una persona al terra d'aquella manera. Entenem que és una situació que pot arribar a constituir una pena per un tracte cruel, inhumà o degradant", apunta l'advocat Andrés García Berrio, codirector d'Irídia.

"No és només una mala contenció o una mala praxis. Estem parlant d'una situació que per si mateixa, per qui la va fer, permetre o ordenar podria arribar a ser delicte".

L'arxivament del jutjat

El passat 19 d'abril, el Jutjat d'Instrucció 21 de Barcelona va dictar-ne el sobreseïment i arxivament. En la interlocutòria, el jutge recull que els funcionaris del CIE van relatar freqüents episodis d'agressivitat i que en els informes mèdics no consta cap agressió, però sí, en canvi, intents d'autolesions.

Un altre dels motius per a l'arxivament que apunta el magistrat és el fet que l'home ja hagués estat expulsat del país i que es trobés en "parador desconegut". Irídia ha recorregut la interlocutòria perquè es reobri la causa i comenci amb la presa de declaració del perjudicat.

"Seguirem treballant òbviament perquè es faci justícia en aquest cas, tot i que es vulgui impedir la investigació d'aquests fets amb la deportació a vegades de la gent que denuncia", apunta Berrio. 

Des de l'entitat de drets humans recorden que des d'octubre de l'any passat, no s'estan permetent visites a entitats ni a familiars, i amb dificultats pels advocats en certes ocasions. "A més, estem veient com els jutjats de control no estan fent la seva feina de manera adequada i estem anant als nivells d'opacitat del CIE de l'any 2011 i 2012 quan va sorgir la campanya Tanquem els CIEs".