Tracten el dolor insuportable amb una cirurgia pionera al cervell tocant la part emocional
Per primera vegada a Espanya s'ha fet una cirurgia, amb estimulació cerebral profunda, per tractar el dolor fins ara intractable
Viure amb dolor pot ser insuportable, fins al punt que es treguin les ganes de viure. De fet és un dels motius per poder demanar eutanàsia: un patiment constant i incurable.
Tot i els fàrmacs existents, les unitats de tractament del dolor, o fins i tot les intervencions d'estimulació cerebral profunda, hi ha vegades que res fa prou efecte. Els recursos s'esgoten i l'única alternativa és conviure-hi.
El dolor es mesura preguntant al pacient quina intensitat sent en una escala del 0 al 10. Però saber quin és el llindar de dolor insuportable és completament personal. Què representa aquest dolor dins la vida de cadascú i com és capaç de gestionar-lo.
Per primera vegada a l'estat s'ha fet una cirurgia, amb estimulació cerebral profunda, per tractar el dolor fins ara intractable, des de la part emocional. És a dir com gestionem el dolor, i no el dolor físic en si mateix.
El primer pacient a qui li han fet ha estat el Pedro. Fa 4 anys un accident de trànsit el va deixar paraplègic i amb un dolor insuportable i constant. Ni les grans quantitats d'opiacis, ni les infiltracions, ni cap tractament li funcionaven, diu el Pedro Joaquín Jiménez.
"Prengui la medicació que prengui, no em fa cap efecte, tinc moltíssim dolor. De 0 a 10 un 8 o un 9. Això és constant, durant tot el dia"
Per a ell, el patiment d'aquest dolor és tan gran que ha fet tres intents de suïcidi. De fet, el coneixem a l'Hospital del Mar unes setmanes després d'un d'aquests intents.
Li van parlar d'una nova alternativa en la qual va dipositar totes les esperances. Si no funcionava, havia decidit que no volia continuar vivint així: demanaria l'eutanàsia.
Tocar la part emocional del cervell
La tècnica es basa en la neuroestimulació profunda. No és nova, però sí l'enfocament que li proposen. Li han operat el cervell per tractar-li el dolor, però des d'una perspectiva diferent, tocant la part emocional. Només hi ha una trentena de casos documentats al món amb aquest enfocament.
La neuroestimulació és una tècnica coneguda i utilitzada cada vegada més per tractar diferents patologies quan els fàrmacs no fan prou efecte.
En casos de dolor neuropàtic molt greu, s'opta per l'estimulació del còrtex cerebral o, de forma menys freqüent, del tàlem, àrees que es correspon amb la zona concreta del cos que fa mal i que té representació exacta al cervell, és a dir, es tracta el component físic del dolor.
Però la zona del sacre, on el Pedro sent el dolor, no té una representació cerebral i, per tant, no poden actuar directament allà, a la part física. Li han posat dos elèctrodes al cíngol, la zona del cervell on hi ha la gestió emocional del dolor.
No en tindrà menys, però esperen que sigui capaç de gestionar-lo diferent.
Gloria Villalba, neurocirurgiana coordinadora del Servei de Neurocirurgia de l'Hospital del Mar, diu que el que significarà és que significa el dolor per a ell.
"Significa que quan li preguntem al pacient com és el dolor... si sent un 9, després de la cirurgia seguirà dient un 9 el que sí variarà és que significa aquest 9 per a ell"
La diferència entre el dolor físic i l'emoció del dolor
La doctora Villalba explica la diferència entre el dolor físic i l'emoció del dolor: "El dolor té dos components, el sensitiu que significa em fa mal aquí i molt; i l'afectiu, em fa mal aquí i molt i no ho puc aguantar i no puc fer res".
"Hi ha tota una sèrie d'emocions, sentiments i pensaments difícils que, en funció de com es gestionin, de com es regulin, la vivència del dolor i com s'afronta poden ser totalment diferents". Argumenta Juan Castaño, psiquiatre especialista en persones amb dolor crònic de l'Hospital del Mar.
Una precisió mil·limètrica
La precisió de la cirurgia és mil·limètrica. Constantment revisen les mesures per assegurar-se que les puntes dels elèctrodes siguin exactament on han planificat. Tot i això, l'eficàcia no està garantida.
La neurocirurgiana admet que la probabilitat de millora és d'un 60-70%. Els resultats no són immediats, cal esperar setmanes o mesos a veure si ha funcionat. Durant aquest temps es va regulant la intensitat dels elèctrodes i treballant amb psicòlegs i psiquiatres.
El psiquiatre Juan Castaño explica que als pacients els visiten emocions i pensaments difícils, però "es tracta que no agafin la direcció de la seva vida".
Dos mesos després de la intervenció
Després de gairebé dos mesos de cirurgia, els pronòstics s'han complert. El dolor no li han pogut treure, de fet, la intensitat del dolor que sent gairebé ni li ha canviat. El que sí que ha canviat és com el gestiona.
"He notat una mica més d'ànims, de voler fer més coses. I si em fa mal, m'he d'aguantar. Em fa veure el final del túnel, em fa veure una llum. Fins i tot en faig broma"
Al Pedro se li dibuixa un somriure que no havíem vist mai fins ara. Continua parlant del dolor constant que pateix i espera que algun dia disminueixi la seva intensitat. Però el que té clar és que la idea de l'eutanàsia ha quedat descartada: "Ara no hi penso. Arribaré fins al final".
La neuroestimulació com a alternativa
La neuroestimulació, des d'aquesta perspectiva, vol ser una alternativa per a aquells pacients a qui no ha funcionat la neuroestimulació a la part física del dolor, o als que, com el Pedro, directament no s'hi pot accedir.
La doctora Villalba creu que és una teràpia per a aquells pacients on s'ha llençat la tovallola, que no han respost a cap teràpia: "Abans de dir que no hi ha res més per oferir anirem a la via afectiva del dolor".
El seguiment i documentació d'aquests primers pacients seran claus per demostrar que, quan res ha funcionat, la neuroestimulació afectiva pot ser una alternativa.
