Tragèdia d'El Tarajal: arxivada per quarta vegada la causa contra 16 guàrdies civils

La justícia ha confirmat l'arxivament de la causa contra 16 guàrdies civils per la mort de 15 migrants subsaharians a la platja d'El Tarajal de Ceuta el febrer del 2014.

La secció VI de l'Audiència Provincial de Cadis, amb seu a Ceuta, ha dictat aquest dimarts una interlocutòria de 71 pàgines en què argumenta que no hi ha proves per acusar els agents dels delictes de lesions doloses i denegació d'auxili.

És a dir, no aprecia relació causa-efecte entre l'actuació dels guàrdies civils i "les morts per ofegament i lesions que se'ls pretén imputar".

Els fets coneguts com a "tragèdia d'El Tarajal" van passar a primera hora del 6 de febrer del 2014, quan més de 250 migrants subsaharians van intentar arribar a territori espanyol des del Marroc, entrant a Ceuta per la platja d'El Tarajal.

Agents de la Guàrdia Civil van mirar d'impedir-ho disparant bales de goma als migrants que eren a l'aigua, 15 dels quals van morir ofegats. Fins a 23 més es van retornar al Marroc pel procediment anomenat "devolució en calent".

La interlocutòria de l'Audiència de Cadis reconeix que la utilització de bales de goma contra persones que són al mar no és un fet habitual, però estableix que els agents van ser "sorpresos" per l'aparició dels migrants i que van haver d'actuar amb els mitjans de què disposaven.

Considera, per tant, que no hi ha "cap indici de desviació o extralimitació" per part dels agents, perquè "no hi ha cap prova indiciària", afirma, "que contradigui l'afirmació que l'actuació policial es va ajustar als principis bàsics exigibles" i utilitzant el material antiavalots "de manera adequada i proporcional a les circumstàncies del cas".

A més, considera que "els guàrdies civils que eren a l'espigó o la platja no tenien obligació d'auxiliar els nedadors", perquè "no s'ha acreditat" que aquests ho demanessin ni tampoc que els agents tinguessin coneixement que "ningú s'estigués ofegant ni en perill".

I afegeix que els migrants eren conscients del risc que implicava la seva acció.

"No hi ha cap dubte que els immigrants que van decidir actuar d'aquella manera tan arriscada eren conscients que, com ha ocorregut habitualment en altres intents d'assalt, les forces de l'ordre espanyoles, en compliment de la legalitat, farien el necessari per impedir-ho, assumint el risc que això comportava."

Els guàrdies civils que aquell 6 de febrer del 2014 van intervenir a El Tarajal van ser denunciats per diverses ONG, que els acusaven d'homicidi imprudent, lesions i denegació d'auxili.

L'octubre de l'any passat la causa va ser arxivada pel jutjat d'instrucció número 6 de Ceuta, i diverses ONG van presentar-hi recursos, ara rebutjats per l'Audiència Provincial, que dona la raó a la Fiscalia i l'Advocacia General de l'Estat.

Això, malgrat que dona la raó a les ONG quan consideren que la jutge instructora de Ceuta no hauria d'haver tancat el cas en aplicació de l'anomenada "doctrina Botín", establerta pel Tribunal Suprem, en funció de la qual un cas tramitat com a procediment abreujat no se sosté si només el promou l'acusació particular, però no la Fiscalia ni l'Advocacia General de l'Estat.

Una doctrina que el mateix Suprem va modificar més tard per poder processar l'expresident del Parlament basc Juan María Atutxa, a partir de l'acusació del Partit Popular.

"Un dia trist"

L'ONG Caminando Fronteras ha dit que l'arxivament de la causa per la tragèdia d'El Tarajal ha passat en "un dia trist per a la justícia". I l'activista Helena Maleno, fundadora d'aquesta entitat, parla del "terrible dolor" que li causa la resolució i de "naufragi dels drets humans i de la democràcia".

En cada frase de la sentencia judicial sobre #Tarajal, veo ahogarse a las catorce víctimas y a sus familias en un terrible dolor. Asistimos al naufragio de los Derechos Humanos y de la Democracia.

— Helena Maleno Garzón (@HelenaMaleno) July 28, 2020

Irídia, entitat de defensa dels drets humans, ho considera "una resolució intolerable i racista que avala la impunitat".

I, en aquest mateix sentit, la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat (CEAR) considera "especialment preocupant" que la interlocutòria de l'Audiència Provincial de Cadis "pugui establir un precedent per a la impunitat i la violació de drets humans a la nostra frontera sud".

Además de la falta de reparación y justicia para las víctimas y sus familias, es especialmente preocupante que esta resolución pueda sentar un precedente para la impunidad y violación de derechos humanos en nuestra frontera sur. #JusticiaTarajalhttps://t.co/YIRKwtC3n5

— CEAR (@CEARefugio) July 28, 2020

També des de CEAR, la jurista Paloma Favieres defensa que "hi va haver indicis suficients i hi va haver relació de causalitat entre l'actuació aquell 6 de febrer i les morts que es van produir", i que la intervenció dels agents "no va ser ni proporcional, ni oportuna, ni congruent".

"Pot crear una situació d'impunitat, que tot val en el control migratori. El respecte als drets humans queda al marge de qualsevol actuació."

"Una bona notícia"

Des de la Guàrdia Civil, en canvi, es veu l'arxivament com "una bona notícia", en paraules de l'Associació Unificada de Guàrdies Civils (AUGC).

Por enésima vez los tribunales dan la razón a nuestros compañeros. En prensa se puede mentir lo que quieran, pero los hechos se demuestran en los tribunales. ¿Alguien pedirá perdón? https://t.co/e0by2Btk2V #HablandoCLARO

— Asociación PRO Guardia Civil (@APROGC) July 28, 2020

L'Associació Pro Guàrdia Civil (Aprogc) celebra que "per enèsima vegada els tribunals donen la raó als nostres companys" i acusen els mitjans de mentir sobre el que va passar a El Tarajal.

"A la premsa poden mentir tant com vulguin, però els fets es demostren als tribunals. Algú demanarà perdó?"

També la Unió d'Oficials de la Guàrdia Civil ha celebrat la resolució de l'Audiència Provincial de Cadis.

Llarg periple judicial

Aquesta és la quarta vegada que s'arxiva el cas de la tragèdia d'El Tarajal, que va començar un llarg periple judicial el gener del 2015..

Els 16 guàrdies civils investigats per la tragèdia d'El Tarajal van ser imputats un any després dels fets, i l'octubre del 2015 van veure com quedaven exculpats en ser arxivada per primera vegada la causa. Com ha passat ara, el jutge va argumentar que no es podia afirmar amb rotunditat que la causa de la mort dels migrants fos conseqüència directa de la intervenció dels agents.

Quinze mesos més tard, però, el gener del 2017, l'Audiència de Cadis va ordenar reobrir el cas, a instàncies de diverses ONG.

Un any més tard, el gener del 2018, la causa va ser arxivada per segona vegada, precisament amb l'argument, per part del jutge instructor, que ja havia estat arxivada abans.

L'agost de fa dos anys, tanmateix, l'Audiència Provincial de Cadis va tornar a ordenar reobrir el cas, en considerar que s'havia tancat sense veure totes les proves ni escoltar tots els testimonis i supervivents.

Aquesta vegada, la titular del jutjat d'instrucció número 6 de Ceuta va arribar a ordenar el processament dels 16 agents, acusant-los dels delictes d'homicidi imprudent i denegació d'auxili. Les acusacions particulars demanaven penes d'entre 28 i 56 anys de presó, mentre que la Fiscalia i l'Advocacia General de l'Estat demanaven l'absolució dels agents.

El judici no es va arribar a celebrar, però, perquè l'octubre de l'any passat la jutge va ordenar l'arxivament per tercera vegada del cas, en considerar que s'hi podia aplicar l'anomenada "doctrina Botín".

Es pot presentar recurs de cassació

Ara, aquest quart arxivament de la causa posa fi al procediment abreujat. La jutge, però, aclareix que es pot presentar recurs de cassació per infracció de la llei, en un termini de cinc dies.