Trapero, al banc dels acusats: la Fiscalia qüestiona l'actuació dels Mossos el 20S
El major dels Mossos assumeix tota la responsabilitat de l'actuació
El judici contra la cúpula dels Mossos la tardor del 2017 ha començat fort aquest dilluns, amb l'interrogatori de la Fiscalia al major Josep Lluís Trapero.
Se n'ha encarregat el fiscal Miguel Ángel Carballo, que ha dedicat gairebé dues hores a preguntar pels fets del 20 de setembre del 2017 davant la Conselleria d'Economia.
El to i el posicionament de Carballo han recordat molt els dels quatre fiscals del Tribunal Suprem que es van encarregar de l'acusació als líders independentistes.
A través de les preguntes, el fiscal ha qüestionat l'actuació dels Mossos durant aquell dia, i Trapero ha respost oferint-li el context en què van treballar, amb 40 actuacions judicials en marxa alhora:
Carballo: "No van preveure que aquesta concentració podia anar a més?"
Trapero: "De les 9.00 h a les 10.00 h teníem diferents focus. La nostra prioritat era l'ordre públic. Va ser molt important en aquest dia, que no era una cosa planificada, i la gent estava treballant. Les unitats que teníem no sé si n'eren 14 o 16. És a dir, entre 14 i 16 furgonetes de la Brigada Mòbil, això és el que teníem. Anàvem enviant gent a cada focus."
Moltes de les seves preguntes exigien respostes molt precises, però Trapero les ha respost recordant que no tenia responsabilitat directa en moltes de les decisions que van prendre "in situ" els Mossos aquell dia.
Carballo: "No va fer cap gestió per saber si la concentració estava autoritzada o per comunicar que no s'autoritzés?"
Trapero: "És que no em correspon. Les autoritzacions no em corresponen. Les concentracions amb urgència es comuniquen a l'autoritat, que és la Direcció General de l'Administració de la Seguretat. Quan hi ha aquest tipus de comunicació, aquesta autoritat, si entén que hi pugui haver algun tipus de problema, demana al cos de Mossos un informe. Llavors vam entrar nosaltres i en vam fer una valoració."
De fet, Trapero s'ha queixat de moltes de les afirmacions que feia Carballo en les seves preguntes, que buscaven induir-lo a admetre l'"actitud violenta" dels concentrats.
El "mediador" Jordi Sànchez
També ha negat que en cap moment es nomenés "mediador" el llavors president de l'ANC, Jordi Sànchez.
També que, tal com ha afirmat Carballo, aquest hagués arribat a "imposar condicions" als Mossos, cosa que el major dels Mossos ha negat rotundament:
"El senyor Sànchez no és ningú per imposar condicions, no em consta que ho intentés, i no se l'hi hauria permès. Una persona que representa una entitat no posa condicions a la policia. No passa mai, i tampoc en aquella ocasió. No li puc respondre una altra cosa."
La relació "ni bona ni dolenta" amb Puigdemont
Carballo havia encetat l'interrogatori preguntant a Trapero per la seva carrera professional i també per la seva relació personal amb Carles Puigdemont.
La resposta que ha rebut és que mai ha tingut "cap tipus de relació estreta" amb el llavors president de la Generalitat, "ni bona ni dolenta".
També ha negat que el nomenessin major dels Mossos a instàncies de Puigdemont, sinó que va ser una proposta d'Albert Batlle.
El fiscal del 23S i de Tamara Carrasco
Miguel Ángel Carballo és el fiscal que va considerar terrorista Tamara Carrasco i en va demanar l'entrada a la presó.
També és el que va considerar terroristes els CDR detinguts el 23S abans de la sentència del judici del procés.
L'associació de Jutges per la Democràcia el va qüestionar per la projecció pública que va fer d'aquesta investigació.
De fet, és el fiscal coordinador de terrorisme a l'Audiència Nacional, i com a tal, s'ha encarregat del terrorisme d'ETA i el dels atemptats de Barcelona.
La Fiscalia es resisteix a canviar l'acusació
En les qüestions prèvies, el tribunal ha rebutjat la petició de les defenses, que consideren incompetent l'Audiència Nacional per jutjar aquests fets. Tot i això, la jutge Concepción Espejel ha estat taxativa i s'ha agafat al fet que la Fiscalia mantingui l'acusació de rebel·lió per quedar-se el cas.
I és que Trapero, Soler i Puig seran jutjats per rebel·lió malgrat que aquest delicte es va rebutjar en el judici del procés, on els polítics van ser condemnats per sedició.
La Fiscalia ha argumentat que té en compte la sentència del Tribunal Suprem, però que ara no era el moment de demanar aquest canvi d'acusació.
