Trapero al·lega a l'Audiència que "no ha compartit ni participat" en el pla independentista

Avui es presenten a l'Audiència Nacional els escrits de defensa del major Josep Lluís Trapero, la intendent Teresa Laplana i Pere Soler i Cesar Puig, exintegrants de la cúpula d'Interior. Seran jutjats per sedició i rebel·lió, i la Fiscalia demana per a ells penes d'entre 4 i 11 anys de presó, pels fets del 20 de setembre i l'1 d'octubre.

Tot i que hi hagi sessions del judici del procés que sembla que seguin al banc dels acusats del Suprem, se'ls jutjarà ben a prop, a l'Audiència Nacional.

Avui, la seva defensa hi ha lliurat les conclusions per defensar davant la justícia que ni hi ha cap delicte ni n'és autor qui era el cap dels Mossos el setembre i l'octubre del 2017, fins a l'aplicació de l'article 155 de la Constitució Espanyola.

L'escrit comença amb l'afirmació que Josep Lluís Trapero "no ha participat, no ha intervingut i no ha compartit el pla ideat pel govern de la Generalitat i el Parlament de Catalunya per assolir la independència de Catalunya i la seva proclamació com a estat sobirà i independent en forma de república".

"El major Trapero ha desenvolupat sempre la seva actuació professional de comandament del cos dels Mossos d'Esquadra des del més rigorós respecte a l'ordre jurídic constitucional, obeint i complint els mandats judicials i del Ministeri Fiscal que li han estat realitzats, no havent posat mai el cos dels Mossos d'Esquadra al servei dels interessos polítics secessionistes."

L'advocada Olga Tubau, per avalar la tesi que Trapero no va participar ni dels ideals ni dels preparatius independentistes, aporta documentació i arguments: l'agenda de Josep Maria Jové, secretari general de Presidència, en què constava que Puigdemont els havia comunicat que els Mossos obeirien els jutges i que el Departament d'Interior no els donaria cap ordre.

"El major Trapero no ha participat ni col·laborat en la seva elaboració, desconeixent la seva existència, sense que en aquest document es faci cap esment a la figura del major dels Mossos d'Esquadra, ni se situï els responsables del cos policial autonòmic en els comitès estratègic i executiu als quals fa referència el document EnfoCAT's."

També els correus electrònics del major tant al president del TSJC com al fiscal superior, posant el cos de Mossos d'Esquadra a disposició després de la declaració d'independència.

"El major Trapero va enviar per correu electrònic a l'excel·lentíssim senyor president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Jesús Barrientos Pacho, i a l'excel·lentíssim senyor fiscal superior de Catalunya, tristament mort, José María Romero de Tejada, dos escrits en què s'exposava pel senyor Trapero que, havent tingut coneixement de l'aprovació de la declaració d'independència pel Parlament de Catalunya la tarda d'aquell dia, i desconeixent les conseqüències jurídiques de l'esmentada declaració i sobre qui podien recaure, el cos dels Mossos d'Esquadra es posava a disposició tant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya com de la Fiscalia Superior de Catalunya amb la finalitat de donar compliment a les ordres que es poguessin derivar en relació amb aquells fets."

"De la mateixa manera, comunicava el major Trapero que el cos dels Mossos d'Esquadra continuaria garantint la seguretat ciutadana i l'ordre públic a Catalunya."

Ferran López i Josep Lluís Trapero

Per defensar-se dels fets del 20 de setembre, fa referència a l'atestat que la Guàrdia Civil va fer tres dies després, on no consta cap aixecament tumultuari sinó moments de tensió greu després de la una de la matinada, moment en què els Mossos van fer càrregues d'ordre públic per dispersar les persones que no volien marxar de davant del Departament d'Economia.

"Del mateix atestat de la Guàrdia Civil amb data 23 de setembre del 2017 es desprèn que no hi va haver cap aixecament o sublevació tumultuària de les persones congregades davant de la Secretaria General d'Economia i Hisenda, produint-se passada la una de la matinada moments de tensió greu que es descriuen en l'esmentat atestat, procedint en aquest moment efectius d'ordre públic del cos dels Mossos d'Esquadra a realitzar una càrrega contra els manifestants amb la finalitat de dissoldre'ls."

"A aquella hora, la diligència judicial ja s'havia acabat i la gran majoria de les persones congregades durant el dia havien abandonat el lloc dels fets."

La defensa també agafa com a aval de les seves tesis la comunicació telefònica constant que aquell dia van mantenir el comissari Ferran López, número 2 de Trapero, i el coronel que era el cap de la comandància de la Guàrdia Civil a Barcelona.

Hi queda clar que no es podia dispersar la massa de persones concentrades, com també va exposar en la seva declaració davant del Tribunal Suprem un comandament d'ordre públic de la Guàrdia Civil.

L'escrit tanca el capítol sobre els fets del 20 de setembre amb la següent conclusió:

"El major Trapero i tots els comandaments del cos dels Mossos d'Esquadra van adoptar, aquell dia, totes les mesures oportunes per assegurar el bon fi de la diligència d'entrada i registre, garantir la seguretat de la comissió judicial i van donar totes les ordres necessàries per aquestat finalitat."

En referència a qui liderava l'operatiu policial de l'1 d'octubre, la defensa és clara i es remet a la llei que fa constar que en cas d'actuacions conjuntes la direcció no depèn de les policies autonòmiques.

Afegeix que en la mateixa junta de seguretat celebrada al Palau de Pedralbes, Juan Antonio Puigserver, secretari general tècnic del Ministeri d'Interior, també ho va deixar clar.

"Quant a l'atribució del comandament de l'operatiu al coronel Diego Pérez de los Cobos per part de la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, és una cosa sobre la qual no en van tenir cap dubte els representants del govern d'Espanya presents a la Junta de Seguretat de Catalunya de data 28 de setembre de 2017. (...) És a dir que qui anava a dirigir l'operatiu tendent a evitar el referèndum del dia 1 d'octubre era el director del Gabinet de Coordinacio i Estudis de la Secretaria d'Estat de Seguretat, el senyor Pérez de los Cobos."

El major Josep Lluís Trapero

I encara un altre document per reforçar la idea que qui liderava era el coronel Diego Pérez de los Cobos, nomenat pel govern espanyol: un correu electrònic en què demanava que els Mossos posessin seguretat pública en dos centres oficials més dels que prèviament havien planificat. I així es va fer, es defensa en l'escrit.

L'escrit de defensa també fa constar que Jové va demanar als Mossos que li posessin vigilància i que li netegessin el telèfon i que la policia catalana, sabent que l'estaven investigant, només li va posar vigilància.

Afegeix que no hi ha cap document del major Trapero que reveli cap participació o connivència amb el pla independentista del govern.

"Cap dels correus electrònics enviats pel major Trapero revelen una participació o connivència en el pla ideat pel govern de la Generalitat i el Parlament de Catalunya per assolir la idependència de Catalunya i la seva proclamació com estat sobirà i independent en forma de república."

Per tot plegat, l'escrit de defensa conclou que "els fets relatats no són constitutius de cap delicte" i que "no es pot, en conseqüència, parlar d'autoria ni de cap forma de participació".