Trapero, en 10 frases: de les "barbaritats" del procés a la relació amb Puigdemont
Els dispositius de l'1-O, el 20-S i la relació amb el govern, objectiu de la Fiscalia en el primer dia de judici contra el major dels Mossos
De la resposta a la concentració del 20S als binomis de l'1 d'octubre, passant per la relació amb el president Puigdemont o les acusacions d'espionatge dels Mossos a altres cossos policials. Aquestes són algunes de les qüestions que el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, ha hagut de respondre en el primer dia de judici contra ell per rebel·lió, a l'Audiència Nacional.
Trapero s'enfronta per ara a una petició d'11 anys de presó i 11 d'inhabilitació.
Les "barbaritats" del procés
Preguntat per les resolucions de ruptura amb Espanya aprovades al Parlament, el major ha estat contundent:
"Coneixement precís en el sentit de llegir-me-les, no. La meva opinió, que m'ha preguntat… Ho considero una barbaritat més de les moltes que s'estaven fent."
Relació "ni bona ni dolenta" amb Puigdemont
Trapero ha remarcat que el van nomenar major a proposta del que era director general de la Policia, Albert Batlle. Ha negat que hi hagués cap "condicionant" i ha recordat que es tracta d'"una categoria més del cos". De fet, ha dit que Carles Puigdemont "ni ho sabia":
"Jo, ni bona ni dolenta [la relació amb Puigdemont]. Era el president de la Generalitat. No tenia cap mena de relació estreta amb el president. "
Malestar per les declaracions de Forn
Després que el fiscal Miguel Ángel Carballo ha enumerat algunes declaracions de l'aleshores conseller d'Interior sobre el suport dels Mossos al referèndum, Trapero se n'ha desvinculat:
"El que havia dit el conseller ho diu ell a nivell seu. No ho assumeix el cos. Nosaltres estàvem en una altra línia. Va sortir a la premsa que jo m'enfrontava a Forn. Entenem que no és el nostre paper estar a la premsa ni estar fent comunicats cada dia. (...) Havíem demanat que fossin prudents. Ara, un polític fa el que ell vol i no el que li diu el cap de la policia."
Contra una "doble legalitat"
Trapero ha revelat una conversa amb un alt càrrec del govern Puigdemont per evidenciar el seu posicionament:
"El setembre del 2016, el senyor Vidal de Ciurana, secretari del govern, em crida a una reunió i em diu: 'Comissari, davant la convocatòria d'un possible referèndum i l'existència d'una doble legalitat, on seran els Mossos?' Jo li dic: 'La doble legalitat no existeix. O hi ha una llei o n'hi ha una altra. Els Mossos farem sempre el que diguin els jutges."
Les actuacions davant Escoles Obertes
Mentre el fiscal ironitzava sobre les "botifarrades" a les escoles, el major ha argumentat que van entendre que la instrucció de la Fiscalia no els facultava per tancar els col·legis el 30 de setembre:
"No vam entendre que allò eren pràctiques preparatòries del referèndum. Com es distingeixen? Això és el que és difícil del cas. [...] Vam entendre-ho, no sé si equivocadament o no, però en cap cas voluntàriament equivocadament."
"Probablement jo no el convenceré, però sembla que no ho va entendre ningú. No ho van entendre els caps dels Mossos, els policies que hi van anar. Altres cossos tenien la mateixa ordre judicial, anaven als centres, ho diuen els atestats. Si era tan públic com diu, tampoc vam rebre cap requeriment de la Fiscalia ni del TSJ dient 'què estan fent o què no estan fent'. I en aquest moment ja hi havia coordinador policial [Pérez de los Cobos], per bé i per mal."
Desobediència "generalitzada" l'1-O
El major ha afirmat que als Mossos els va sorprendre que l'escenari de desobediència "tan generalitzat" de milers de persones el dia del referèndum:
"Veure com la gent defensava aquelles urnes d'aquella manera, jo penso que era poc imaginable. Era com que els anava la vida. No estem parlant de violència, estem parlant d'una actitud que és difícil d'entendre i, sobretot, de preveure. Però no ho qualifico de violència."
El comentari "ofensiu" de Pérez de los Cobos
Després d'una primera reunió amb el coronel de la Guàrdia Civil Pérez de los Cobos, coordinador policial de l'1-O, en què es va sentir "violentat", Trapero va decidir apartar-se d'aquesta coordinació. El comissari Ferran López és qui va assistir a les reunions. Trapero ha argumentat que s'havia sentit ofès per un comentari del coronel:
"M'aparto de la coordinació perquè ell, a una opinió meva dient que compte com actuem aquell dia, perquè 2,3 milions de persones als carrers és una cosa molt seriosa i hem de tenir molta cura, no per res, sinó perquè un accident, com per sort no va acabar... a partir d'aquí tot és incontrolable... Des de la bona fe, vaig dir que compte, que se'ns en podia anar de les mans. La seva resposta va ser: 'Això no pot servir d'excusa per no actuar.' Jo li vaig dir que era ofensiu. Perquè jo em puc equivocar, però no necessito una excusa."
Nega espionatge per part dels Mossos
Trapero ha emmarcat en la "normalitat" les peticions d'identificacions de matrícules de vehicles logotipats o les anotacions de moviments al voltant de comissaries:
"Nego aquesta afirmació. Ni el dia 1, ni l'anterior, ni el posterior, mai el Cos de Mossos d'Esquadra s'ha dedicat a fer seguiment de cap cos policial. I penso que, com moltes altres coses que apareixen en aquesta causa, estan fonamentades en la confusió."
Jordi Sànchez no era "mediador"
L'acusat ha admès que, durant el 20S, va parlar amb l'aleshores president de l'ANC perquè el model d'ordre públic dels Mossos prioritza la mediació en les concentracions. Ara bé, ha desmentit que fos nomenat "mediador" i ha dit que li va arribar a "penjar el telèfon":
"El senyor Sànchez no és ningú per imposar condicions, no em consta que ho intentés, i no se l'hi hauria permès. Una persona que representa una entitat no posa condicions a la policia. No passa mai, i tampoc en aquella ocasió."
