Trapero qualifica de "grup criminal organitzat" Villarejo i dos policies de l'operació Catalunya

Trapero denuncia que se'l volia involucrar en un cas de narcotràfic, el que fos, i equipara la manera de fer d'aquests tres protagonistes amb el modus operandi de la criminalitat organitzada.

Villarejo no sabia -llavors- qui era Trapero, però sí que sabia que els Mossos havien destapat una trama de corrupció a la Policia Nacional amb el cas dels prostíbuls Riviera i Saratoga.

Veien amb el confident policial Carbajo una via per involucrar el major i el fiscal anticorrupció de Catalunya, Martínez Madero.

Així va ser la conversa:

- Hay que pinchar el teléfono para que entre en la Audiencia Nacional por tráfico de drogas.
- ¿Quien es Trapero?
- El jefe de policia judicial de los Mossos.
- Que está liderando una organización donde pueden haber guardia civiles, mossos de esquadra, que no se qué ...
- Policias, ta ta ta ta....

El cas Macedònia que instruïa el jutge Joaquín Aguirre els hauria donat l'oportunitat. Aguirre, que a posteriori va portar el cas Voloh i altres causes contra l'independentisme, va imputar la mà dreta del major -el subinspector Toni Salleras- i altres mossos; per connivència amb un narcotraficant: Carbajo. I també hi havia imputats guàrdies civils, policies...

I és aquí quan apareix a la denúncia un altre nom, el de l'advocat Fernando Martínez, de Manos Limpias, que havia estat detingut pel cas Riviera i Saratoga i absolt també a posteriori. Sense Manos Limpias el cas Macedònia no tirava endavant perquè la Fiscalia no hi veia tal trama corrupta.  

Era vox populi que l'objectiu final del jutge Aguirre tenia un nom: Trapero. I encara avui manté que tenia sentit la imputació, però no la va arribar a fer mai. De fet, tot el cas, amb els anys, va quedar en poca cosa.

A la denúncia, també s'hi fa constar que l'entorn de Villarejo hauria arribat a planificar-ne, fins i tot, la detenció. I que Trapero va arribar un moment que va anar a exposar la situació a la Fiscalia i al president del TSJ; acompanyat pel director general de la Policia de Catalunya.

Com que els havia fallat la idea del narcotràfic, a finals del 2015 una persona de la Policia Nacional es reuneix amb un comissari dels Mossos i li explica la intenció de desbancar-ne Trapero. No van comptar que, tot i que el comissari no era de l'entorn de confiança del major, sí que seria lleial a l'uniforme. Just després ho va notificar al director general i, a posteriori, en va parlar amb el mateix afectat.

Un acte de "delinqüència organitzada"

Pel denunciant tot això respon a un acte de delinqüència organitzada feta en despatxos oficials i pagada amb diners públics, però sense tenir l'habilitació legal expressa per fer-ho. I en fa constar un lligam polític: el que era secretari d'estat de Seguretat, Francisco Martínez, mà dreta de Fernández Díaz.

Temps després, en una compareixença al jutjat pel cas Kitchen, en un cara a cara, tots dos es fan retrets i es reboten les culpes. D'allí en surt que Francisco Martínez retreu a Fernández Díaz que hagués dit en una entrevista a "La Razón" que qui tenia coneixement de l'ús de fons reservats era ell com a secretari d'estat.

Martínez, que se sentia ferit i així ho va expressar, va aprofitar la compareixença davant la justícia per dir que era el ministre qui l'enviava a ell a parlar amb Villarejo que és tal com dir que Fernández Díaz n'estava al cas.

La Fiscalia ha de valorar ara si inicia una investigació arran de la denúncia presentada per Trapero, un escrit que remet a gravacions de Villarejo i a notes que tenia a l'agenda. El denunciant hi veu dos períodes: un primer de persecució contra la seua persona per les investigacions que afectaven policies corruptes i una segona part que neix amb el que Villarejo anomenaria "Plan Barna" (l'operació Catalunya), en què desbancar Trapero significava afeblir un cos de Mossos d'Esquadra que s'havia empoderat.

La investigació s'entreveu complexa, de les que un fil pot portar a un altre.