Trapero, "un chico de barrio", "un gran líder" fins a l'1 d'octubre

"¡Déjeme terminar!", diu el fiscal al testimoni en el judici del cas Trapero. "Déjeme terminar", li repeteix amb menys mal humor i més "savoir faire"; no gaire, tampoc. No hi havia "feeling" i ja feia estona que es notava. El secretari dels atestats de la Guàrdia Civil, el segon del tinent coronel Baena, se sabia la investigació: on eren els correus electrònics, què s'hi deia, els plans d'actuació, les cartes, què anava firmat, qui ho firmava... i el fiscal Miguel Ángel Carballo no trobava els mails i, en ocasions, no sabia de què li parlaven, però feia fugides cap endavant

"Yo no estoy hablando del plan Ágora. Porque sé de lo que estoy hablando"

que el portaven al llindar del precipici

".... entonces estaba yo totalmente equivocado"; reconeix el fiscal amb menys bel·ligerància.

I el testimoni explicava la investigació amb els seus matisos: que el major assessorava el govern en matèria de seguretat, però no de forma conscient. Que una interpretació podria ser "sense dol", esta necessitat que requereix el codi penal per condemnar.

Els judicis són una font d'informació. No és només allò que s'hi diu, sinó com es diu, quan es diu, a raó de què es diu, què es pregunta, què no es pregunta i com es pregunta. Els gestos, les falses espontaneïtats, les interpretacions forçades, els detalls, el que es pot provar, el que es pensa o és opinió, però no hi ha manera de justificar-ho amb fets, allò que les defenses no poden tombar. Tot té interès. També es traspuen els amors i els odis, l'afany de ser, la modèstia i la supèrbia. Tot. Una font? No: una mina d'informació, són els judicis.

Discussions lingüístiques

No és lo mateix "dije" que "te dije"; perquè si "te dije", vol dir que t'ho vaig dir a tu, sense cap dubte. I si "dije", ves a saber a qui ho vaig dir, però en tot cas a tu directament; no. I si la comunicació és només entre dos persones i després del "dije" s'hi fa constar que allò dit va ser "en una reunió
a porta tancada" i no "a la reunió a porta tancada", ja queda més clar que tu en aquella reunió no consta que hi fossis.

Del "vaig dir en una reunió a porta tancada" que el llavors president Carles Puigdemont va escriure en una carta de felicitació dirigida al major Trapero, la Guàrdia Civil en tradueix que Puigdemont i Trapero van estar junts en una reunió secreta i que en esta reunió ja li havia dit el que fos que ara li repeteix a la carta. Amb la llengua en podem fer dir el que vulguem, però la llengua (la castellana, la catalana) és tossuda. El matís, rellevant, no el va deixar passar per alt l'advocada del major, Olga Tubau; i el tinent coronel de la Guàrdia Civil, Daniel Baena, va haver de reconèixer la diferència entre l'original i la traducció.

No és la primera vegada que es detecta un error de traducció del català al castellà. El secretari de la investigació va exposar que té el nivell C i potser l'assumpte requereix més envergadura per evitar interpretacions que després, a sala, no poden avalar amb altres proves, com va ser el cas.

El Tribunal refusa una petició de fiscalia

Esta carta de felicitació de Puigdemont a Trapero que ja es va donar a conèixer en el judici del Suprem contra els líders independentistes era un dels dos pretesos asos sota la mànega amb què va arribar -i va marxar- el tinent coronel a l'Audiència Nacional. L'altre era un escrit intern que Trapero va enviar al cos de Mossos el 2015 perquè tots els atestats relacionats amb el Procés passessin en última instància per ell. Un escrit explicat i publicat als mitjans de comunicació que ni la Guàrdia Civil ni la fiscalia van conèixer durant estos anys d'instrucció, però que sí que van considerar de rellevància i per això Baena ho va portar a sala i el fiscal Pedro Rubira va demanar que s'incorporin tots dos documents a la causa. Al tribunal li va costar poc decidir-se: que no.

No era el moment processal per fer-ho i podia generar indefensió. El que havia de ser una jugada mestra per assegurar la partida, si hagués estat cosa de particulars i no de persones que representen l'Estat, hagués pogut arribar a semblar una jugada maldestra de tafurs.

Els Mossos "enganyats, venuts i utilitzats"

Més còmode amb el fiscal que amb les defenses, el tinent coronel va aprofitar el judici com una plataforma per deixar anar que amb el 155, els Mossos, molt bé. I va dibuixar un Trapero que va "enganyar", "vendre" i "utilitzar" els Mossos pel referèndum; i un Trapero que estava a mercè del govern. Un dels arguments, el dispositiu de l'1 d'octubre, un altre; els galons de major; un tercer que formés part del comitè executiu del pla independentista Enfocats, encara que no consta enlloc ni el seu nom ni el seu càrrec, segons va reconèixer el secretari dels atestats i número dos de Baena. Però que era el "plantejament teòric" -va especificar- que en va fer la Guàrdia Civil i amb el qual es basa, també, l'acusació. El tribunal ho valorarà.

"Injustificable, inacceptable"

Hi va haver comentaris i fets que fins i tot l'advocada que representa Josep Lluís Trapero va qualificar d'"injustificables" i "inacceptables", comentaris i actuacions d'alguns comandaments i mossos de la regió policial de Ponent. Explicava un testimoni de la Guàrdia Civil de Lleida que hi ha comunicacions entre un comandament de Mossos i un polític d'Esquerra, que ara podrien servir contra el major; així com també els constava que un comandament estava en un grup de WatsApp de veïns molt partidaris del referèndum.

I declarava un altre testimoni de la Guàrdia Civil -molt motivat a l'hora d'explicar-se- que patrulles de Mossos indicaven als votants on era la Guàrdia Civil i un altre mosso va aportar informació a l'ANC. Tant motivat estava este testimoni que la magistrada el va alertar que les opinions no calien, però pel que fa referència a estos comportaments, va explicar-ne fets concrets i converses provades. L'advocada va intentar demostrar que eren actuacions a títol individual, que Trapero no les coneixia i que se'ls van obrir informacions reservades, però, de moment, serveixen a l'acusació per refermar el convenciment que té que l'acusat no pretenia evitar la celebració del referèndum com havia ordenat la magistrada del TSJC.

I mentrestant els testimonis s'expliquen o el fiscal els pregunta o ho fan les defenses; el magistrat Valcárcel -d'ell es diu que és dels progressistes- pren nota de gairebé tot, i el magistrat Vieira -conservador, diuen- d'algunes coses. Com també pren alguna anotació la ponent -la magistrada Espejel-, que esta setmana, sí, de tant en tant ha fet algun toc d'atenció perquè els testimonis no aportin -tant- la seua opinió i es basin més en els fets i també ha alertat en alguna ocasió la Fiscalia i l'advocada de Trapero. I no, esta setmana, al fiscal Rubira no li ha saltat l'internet que té a la tauleta, com li va passar quan declarava el comissari Ferran López i es va sentir a sala una veu dient no sé què.

Olga Tubau, l'advocada que defensa al major, es va quedar amb la frase "no de forma conscient" que el secretari dels atestats havia pronunciat a preguntes del fiscal i, quan va ser el seu torn, va incidir en este aspecte. I al major dels Mossos li va canviar la cara, no per la pregunta, sinó per la resposta de l'investigador de la Guàrdia Civil:

"Yo en su día admiraba mucho al mayor porque yo también soy de Barcelona"

I el rostre de l'acusat encara deixaria anar altres canvis d'expressió significatius a mesura que anava avançant el discurs del testimoni:

"... y por vidas paralelas, por decirlo de una manera, soy un chico de barrio también"

Els judicis aporten molt, però no tot, i no es podia llegir què pensava Trapero en aquell moment, tot i que cadascú -segons el conegués o no- devia poder interpretar alguna cosa. I encara havia d'arribar el punt àlgid:

"... consideraba, hasta ese momento, que era un gran líder". Un líder que ja no els pot fer la mateixa ombra des del banc dels acusats.