Trapero: "Havíem preparat un dispositiu per si calia detenir Puigdemont i els consellers"

El major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, ha manifestat al Suprem que els Mossos van preparar el dispositiu per si havien de detenir Carles Puigdemont i el seu govern.

Aquest és un dels arguments que ha esgrimit en la declaració com a testimoni al judici del procés i que li han servit per desmarcar-se del delicte de rebel·lió i desmuntar un dels principals arguments de les acusacions, la conxorxa entre els Mossos i el govern. 

El major afronta una petició de pena d'11 anys de presó per aquest mateix delicte de rebel·lió, en el judici que es farà a l'Audiència Nacional. No estava obligat a declarar, però ho ha fet, i durant prop de 6 hores, entre el matí i la tarda.  

Al final de l'interrogatori de Xavier Melero, l'advocat de Joaquim Forn, Trapero ha declarat que el 27 d'octubre, després de la declaració d'independència al Parlament, va posar els Mossos disposició de la Fiscalia i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per si calia detenir Puigdemont i els consellers. Tenien el dispositiu preparat des "dos dies abans":

(Trapero) Desconeixíem la transcendència jurídica que tenia i quins delictes podia haver-hi, però vèiem que era una cosa que, aparentment, era d'una certa gravetat i ens posàvem a disposició de l'òrgan judicial, especialment per si hi havia algun tipus de... Si ordenaven algun tipus d'acció en aquest sentit. Accions, per cert, que teníem previstes des de dos dies abans...

(Melero) Accions com quines?

(Trapero) La detenció del president i dels consellers, si evidentment se'ns ordenava, en un dispositiu que havíem preparat.

Fins ara se sabia que Trapero havia posat la policia a disposició de la Fiscalia, però no que els Mossos s'haguessin preparat per aquest escenari, unes paraules que ha generat comentaris a les files dels encausats.
 

Marchena pregunta al testimoni

La declaració de Trapero ha acabat amb una cosa que no havíem vist fins ara al judici, que és el jutge Manuel Marchena fent una pregunta al testimoni. 

En concret, Marchena l'ha qüestionat sobre les dues reunions que la cúpula dels Mossos va tenir, a petició seva, amb Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Joaquim Forn, el 26 i el 28 de setembre.

Justament, el mateix Marchena ha tallat el fiscal Javier Zaragoza diverses vegades quan ha intentat preguntar-li per aquestes reunions, i l'interrogatori ha acabat de forma abrupta. Al final, el jutge ha exposat la pregunta que no ha permès fer a la fiscalia, que és per què va convocar aquestes reunions. 

"No acompanyàvem el projecte independentista"

La resposta del major ha estat que els Mossos, després de sortir insatisfets de la reunió del dia 26, van demanar-ne una altra per manifestar al govern que complirien la legalitat, i que volien que també hi fos la presidenta del Parlament, Carme Forcadell: 

"Vam dir que anàvem allà com a cùpula del cos. Els vam traslladar la preocupació per l'ordre públic i la seguretat de la ciutadania, en el sentit que problablement hi hauria 2 milions de persones al carrer i 15.000 policies actuant, i això ocasionaria necessàriament conflictes greus d'ordre públic. Els vam emplaçar a complir la legalitat i les ordres judicials. Vam dir que, evidentment, nosaltres les compliríem, que no s'equivoquessin amb nosaltres. 

"Tenia importància per nosaltres la presidenta del Parlament, que el compliment de la legalitat anava més enllà del referèndum. Els vam dir que el Cos de Mossos d'Esquadra no trencaria la legalitat ni la Constitució. Que no acompanyàvem el projecte independentista. Que estàvem molestos amb les declaracions que hi havia hagut, especialment la del conseller Forn o, aquell mateix matí, del conseller Turull. Que estàvem notificats pel Constitucional i que corríem riscos personals." 

Davant la sorpresa de l'advocat de Turull, Trapero ha indicat que potser no va ser Turull, però que sabia del cert que algun altre conseller s'havia expressat en el sentit que els Mossos garantirien el referèndum. 
 

A més, els Mossos van advertir del risc de la resposta agressiva per part d'alguns grups per l'1-O, un plantejament que va exposar el comissari Manel Castellví, que ja va testificar en el mateix sentit al judici.

"Hi havia alguns col·legis, crec que els xifrava en 40, que hi podia haver persones o grups que tinguessin una actitud diferent de la que s'esperava en general en la major part dels lloc on es desenvolupava el referèndum il·legal." 

Com ja ha afirmat en un altre moment del judici, Trapero ha explicat que el govern va respondre que no interferiria en els Mossos: 

"'Facin la feina que hagin de fer'. Aquesta va ser la resposta del president Puigdemont." 

Per què Marchena ha tallat el fiscal?

En l'interrogatori de la Fiscalia, el jutge Manuel Marchena ha tallat diverses vegades el fiscal perquè entenia que les preguntes que feien sobrepassaven el que està permès.

En obrir la sessió de la tarda, Marchena ha anunciat que la sala havia deliberat i havia decidit per unanimitat que, en aplicació de la Llei d'Enjudiciament Criminal, no es podia preguntar a Trapero per les reunions que va tenir amb el govern perquè "desborden els límits de la prova testifical".

L'explicació és que, entre les acusacions, només l'havia cridat com a testimoni VOX i, com que no l'interrogava per aquestes trobades, tampoc ho podien fer les altres acusacions. 

El fiscal ha preguntat al major per la trobada i Marchena l'ha aturat: 

(Trapero) Amb caràcter general el que s'exposa és que si això segueix endavant, podríem trobar al voltant de dos milions de persones amb la intenció de fer alguna cosa. I uns 15.000 policies, perquè no parlàvem de les dades precises, precisament que en compliment d'una ordre judicial, anaven en sentit contrari. I això provocaria necessàriament problemes d'ordre públic i de seguretat ciutadana. Que l'actuació policial i dos milions de persones provocarien problemes d'ordre públic, sí, això és així.

(Zaragoza) Això li transmeten vostès a qui?

(Trapero) Als presents a la reunió.

(Zaragoza) Qui eren?

(Trapero) President Puigdemont, vicepresident...

(Marchena) Bé, bé ... A veure. Vostè, si vol respondre al que se li pregunta, respongui.

(Trapero) No tinc cap problema, responc al que se m'està preguntant.

(Marchena) Endavant.

(Melero) Disculpi, és que el desbordar el marc se'n va per la porta i torna per la finestra ...

(Marchena) Intentem evitar les mostres d'aprovació del públic, per favor. Això no és un intercanvi de comentaris jocosos. La reunió ha quedat descartada, i per més habilitat amb la qual s'interrogui i per més disposició que tingui el testimoni per respondre, el ministeri fiscal és conscient que no pot parlar, no pot preguntar alguna cosa relacionada amb aquesta reunió.

Fent gala d'ironia, Trapero ha dit en un altre moment que van ser crítics amb el govern "en aquella reunió de la qual no estem parlant".

Ordres d'actuar amb "contenció i garantint la pau social" durant l'1-O

Trapero ha defensat l'actuació dels Mossos d'Esquadra les hores prèvies a l'1 d'octubre amb l'argument que van seguir les instruccions de la jutge. A preguntes de la Fiscalia, Trapero ha afirmat que la jutge va ordenar actuar amb "paciència, contenció i garantint en tot moment la pau social":

"El tema de la pau social, l'origen és la reunió amb la jutge. Just quan acabem i ens aixequem, i això ho tinc declarat a l'Audiència Nacional, la jutge diu: 'Actuïn amb paciència, contenció i garantint en tot moment la pau social'."

Preguntat pel fiscal per què no es van tancar col·legis abans de l'1-O, Trapero ha justificat que els altres cossos policials també van veure la situació dels col·legis i que, en aquell moment, ningú va interpretar que calia fer-ho:

"Crec que no va dubtar ningú. La Policia Nacional i la Guàrdia Civil, jo no ho sabia, però tenien instruccions de mirar el grau de compliment de l'ordre judicial el cap de setmana. Van veure el que hi havia, van ser als col·legis, i ho narren els atestats.

"El dia 30, el comissari Ferran López es troba amb el senyor Pérez de los Cobos a la nit i comenten la situació als col·legis. Ningú diu: 'escolta, Mossos, què feu, com esteu interpretant això? Que feien activitats sí, però vam entendre que el que deia el mandat judicial no permetia tancar els col·legis on es feien aquestes activitats."

"La interlocutòria deia el que deia, senyoria; que després, a pilota passada, vam interpretar que això són actes preparatoris? No és que no ho vam voler entendre així, és que no ho vam entendre així."

Trapero ha insistit que els Mossos van acatar el mandat de la jutge: "Els Mossos vam complir el mandat judicial. Tant com vam poder."

La discrepància per l'ús de la força
 

Trapero declarant al costat de la seva advocada, Olga Tubau, que ha anat prenent notes mentre parlava

El major ha admès la discrepància amb el tinent coronel Diego Pérez de los Cobos, el coordinador policial de l'1-O, sobre quin havia de ser l'ús de la força aquell dia:

"L'ús de la força, no és que Mossos no féssim o no facultés a l'organització per a l'ús de la força, però es posava un ús de la força limitat a unes situacions. Per repel·lir atacs o violència contra l'agent de policia o d'un tercer; però també donàvem una pauta de dir, bé, actuarem amb serenitat, perquè el que tenim davant és una situació... que d'aquí venia la reunió del 28, i per tant siguem especialment curosos amb l'ús de la força.

"Crec que aquesta diferència amb Pérez de los Cobos, que ell des del primer moment diu que això no pot ser una excusa per facilitar la votació, cosa que a mi, personalment, em sembla ofensiva. El compliment de l'ordre judicial, que no hi ha qui pugui posar dubte sobre ella i obliga a la policia a actuar, però també ens obliga a una manera de fer i uns principis d'actuació que són tan legítims com altres."

També ha al·legat que no té constància que, a les reunions de coordinació, Pérez de los Cobos reprovés el dispositiu dels Mossos:

"Hi ha una nova instrucció de fiscalia que canvia els termes, que ja al que apunta és a actuar durant el cap de setmana, i comencen les reunions de coordinació. No se'ns torna a dir 'facin un altre pla d'actuació'."

La interlocutòria del TSJC anul·lava les instruccions de la Fiscalia

Trapero, ja en el torn de les defenses, ha deixat molt clar que els Mossos no tenien "cap dubte" que la interlocutòria de la jutge Mercedes de Armas anul·lava les instruccions prèvies de la Fiscalia, sobre com actuar davant l'1-O.

Aquesta és una dels principals diferències entre el testimoni dels excaps a Catalunya de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil i el de Trapero, que ha estat contundent:

(Melero) Aquesta és una qüestió que li volia preguntar ara arran de la instrucció 6. Tenen vostès la certesa, a la vista de la interlocutòria de 27 de setembre que les instruccions de Fiscalia han quedat sense efecte, realment?

(Trapero) La certesa, no. És que... Personalment, vaig assistir jo, i no tinc cap dubte. Perquè el tinc a les notes, va quedar clar el que es va dir. No hi ha cap dubte, per a mi. Ho va dir la jutge: "Les que estaven vigents quedaven sense efecte."

Conscient que els altres cossos mobilitzats per l'1-O els han acusat de passivitat i d'haver plantejat un dispositiu insuficient, Trapero ha defensat que van mobilitzar el màxim d'efectius possibles davant el referèndum:

"Des de la meva percepció, l'esforç va ser el màxim que vam poder fer i el màxim que el cos històricament havia fet."

En el torn de les defenses, que ha obert l'advocat Xavier Melero, que representa Joaquim Forn, el major ha tornat a referir-se a la "irresponsabilitat" que, al seu parer, van suposar les paraules de Forn dient que els Mossos garantirien el referèndum:

"Causava malestar, confonia la gent sobre el paper dels Mossos. Va donar una imatge que va alimentar una cosa que crec que estem pagant i que no s'adequa amb la realitat. Això li vam censurar i penso que va ser irresponsable."

També ha dit, però, que en cap moment el mateix Forn li va retreure que no fes seguidisme de les seves manifestacions: "En absolut, mai." Ni tampoc els va donar cap instrucció sobre quin havia de ser el paper dels Mossos.

L'advocat de Forn no s'ha estat de dir que ell sí que podia preguntar al major per la reunió del 28 de setembre. "Arribem al 28 de setembre i a la reunió entre vostè i altres comissaris del cos i els senyors Puigdemont, Junqueras i Forn, jo sí puc preguntar. És vostè el meu testimoni", ha dit.
 

Jové, Vidal i Viver i Pi-Sunyer no declaren

Tres dels testimonis que estaven citats en la sessió d'aquest dijous i estan investigats pel jutjat número 13 ja han comunicat que s'acolliran al dret de no declarar. Josep Maria Jové, Santi Vidal i Carles Viver i Pi-Sunyer han signat un document en què expliquen que no declararan perquè estan imputats al TSJC.

La sessió ha acabat gairebé a les 7 del  vespre, i els altres dos testimonis que hi havia previstos han quedat ajornats.