Trapote: "Davant la inacció dels Mossos, vam decidir aplicar el pla B, substituir-los"

La tretzena sessió del judici del procés d'aquest dijous té com a protagonistes els responsables de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil abans i durant l'1-O.

El primer a declarar ha estat Sebastián Trapote, que era comissari en cap de la Policia Nacional a Catalunya des del juliol del 2015 fins al setembre del 2018, quan es va jubilar. El seu testimoni l'han demanat la Fiscalia, l'Advocacia de l'Estat, Vox i algunes defenses.

La seva declaració ha anat guanyant rellevància a mesura que els seus superiors polítics han anat assegurant que les decisions preses sobre l'actuació policial contra el referèndum van ser purament tècniques, i les van prendre els dos cossos de manera autònoma.

Cap directriu política en l'actuació policial

Primer va ser l'expresident Mariano Rajoy, que va dir que ell només s'havia encarregat de la "direcció política", després la seva vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, que ella no s'encarregava de dissenyar operacions policials.

Per la seva banda, l'exministre de l'Interior Juan Ignacio Zoido va dir que les decisions les prenien els mateixos "operatius policials"; l'exsecretari d'Estat de Seguretat José Antonio Nieto es va fer responsable d'haver enviat 6.000 agents a Catalunya, però no d'haver donat cap ordre de retirada a mig referèndum, mentre que el coordinador de l'operatiu, Diego Pérez de los Cobos, va negar que hi hagués hagut "càrregues policials".

Trapero es va oposar al coordinador

Preguntat per la fiscal Consuelo Madrigal, Trapote ha explicat que hi va haver dues reunions els dies 12 i 14 de setembre del 2017 convocades per la Fiscalia del TSJC per analitzar com afrontar policialment l'1-O.

Segons ha dit, en una tercera reunió el 21 de setembre, la Fiscalia va nomenar Diego Pérez de los Cobos com a coordinador dels cossos policials.

L'excap de la Policia Nacional ha afegit que el major dels Mossos Josep Lluís Trapero va oposar-se que hi hagués un coordinador que fos un càrrec del Ministeri de l'Interior.

Trapote també ha assegurat que mai va arribar a saber quin era el desplegament que tenien previst els Mossos d'Esquadra:

"No vaig tenir accés al pla dels Mossos ni sé quin contingut tenia. Almenys a mi no em va arribar cap pla dels Mossos, no l'he tingut mai. Potser va arribar a la Fiscalia, no ho sé."

Diu que les instruccions del TSJC no van substituir les de la Fiscalia

Preguntat per Madrigal per si la interlocutòria del TSJC del 27 de setembre, que no obligava a precintar les escoles, va substituir les instruccions de la Fiscalia, que sí que ho reclamava, ha dit que no:

"No, en absolut, deia que el TSJC assumia el control de l'operatiu i cessava el fiscal, però en cap moment diu la interlocutòria que les instruccions del fiscal no estan vigents."

"En la interlocutòria no diu que cessin. Diu que cessa el fiscal, però que no queden sense efecte i sense valor les instruccions del fiscal. I el fiscal, en cada moment, es pot adreçar a la policia per encarregar-li comesos d'investigació, de pràctica de diligències o el que calgui."

Trapote ha dit que aquesta interlocutòria la van rebre ell, el major Trapero i el general de la Guàrdia Civil i que van dissenyar un operatiu per si calia "substituir" els Mossos.

L'excap de la Policia Nacional ha dit que sospitava que els Mossos no farien la feina que ell esperava –per l'actitud de Trapero, declaracions de polítics independentistes i per altres indicis-, però que no va ser fins al matí del dia 1 d'octubre que no van veure que això era així.

Segons Trapote, la intenció dels Mossos d'aturar el referèndum amb només dos agents per cada col·legi electoral era "una utopia", i ha dit que no era un operatiu contra el referèndum, sinó només "enfocat a garantir la seguretat col·lectiva."

La fiscal Consuelo Madrigal, aquest dijous al Tribunal Suprem

"Alta virulència" als col·legis electorals

Trapote ha dit que va passar al "pla B", que era substituir l'actuació que esperaven dels Mossos, i que als col·legis electorals que van intervenir s'hi van trobar una "alta virulència" molt organitzada:

Trapote: "Els ancians i nens, evidentment, però hi havia una sèrie d'individus amb un comportament i agressivitat cap a les forces d'una alta virulència.

Madrigal: "Va detectar o es va informar, en aquests actes de què vostè està parlant, d'actituds organitzades, o eren actituds aïllades?

Trapote: "Estava tot organitzat, les actes ho van recollir i es van remetre al TSJC. Hi havia... Tots els que hi havia sabien com havien de fer la resistència, feien crides a través de xarxes socials, feien cadenes humanes, ens bloquejaven el pas, ens agredien, ens empenyien. Mirant, per tots els mitjans, de dificultar, no solament l'entrada, sinó la sortida."

A preguntes de la fiscal, ha fet referència a un cas a Barcelona en què es va "avortar" la intervenció a l'Escola Fedac d'Horta:

"Hi havia un centre al barri d'Horta, al carrer Campoamor. Aquest centre, evidentment, hi vam intentar entrar per intervenir el material, i vam haver de desistir perquè la virulència era tal que al final el vam haver de deixar perquè, si no, les conseqüències haguessin estat greus tant per als policies que feien la intervenció com per als ciutadans que hi eren concentrats."

"Per això el cap del sector i cap d'equip, amb bon criteri, evidentment, es van retirar i es va avortar l'entrada en aquest col·legi, perquè, ho torno a reiterar, les condicions haurien estat molt lamentables, tant per als policies com els ciutadans que eren allà."

Aquestes són les imatges de l'actuació de la policia en aquesta escola:

Diu que els Mossos havien de precintar les escoles

Després de l'interrogatori de l'Advocacia de l'Estat i de Vox, el torn de les defenses l'ha encetat Xavier Melero, advocat de Joaquim Forn, que li ha preguntat per l'ordre de la Fiscalia de precintar les escoles abans de l'1-O.

Trapote ha respost que aquesta ordre estava dirigida només als Mossos, i no a la Policia Nacional.

Segons ha afirmar el testimoni, la Fiscalia havia advertit als Mossos que el seu pla era "insuficient":

"El toc d'atenció de la Fiscalia als Mossos sobre la insuficiència del seu pla d'actuació va ser prou clara. I aquí ho deixo."

A preguntes de Melero, Trapote ha admès que cap dels 50 col·legis electorals on va actuar la Policia Nacional va quedar tancat després d'aquesta actuació. També ha dit que "ignora la quantitat" de ciutadans ferits en aquestes actuacions.

La "inacció" dels Mossos a les 7.30 del matí de l'1-O

A preguntes de les defenses, el testimoni ha assegurat que a dos quarts de vuit del matí, les 7.30, van decidir que havien de substituir els Mossos degut a la seva "inacció":

"Fem el pla B perquè hi ha una inacció i nosaltres, a partir d'aquesta inacció i a partir del comunicat que se li dona al coordinador, al final vam actuar en substitució de la policia autonòmica."

Jordi Pina, advocat de Sànchez, Rull i Turull, interrogant Sebastián Trapote

Quan ha arribat el torn de Jordi Pina, advocat de Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull, li ha recordat aquesta afirmació, recordant-li que els col·legis electorals no obrien fins a les 9:

Pina: "Vostè ha dit que a les 7.30 del matí vostè rep la comunicació d'un altre comandament que hi havia una inacció, ha dit vostè, dels Mossos d'Esquadra, que és el que va motivar que vostès adoptessin la decisió d'intervenir. Pot vostè concretar, si els col·legis electorals començaven l'activitat a les 9 del matí, en què consistia la inacció dels Mossos a les 7.30 del matí, en què es concretava?"

Trapote: "Inacció perquè crec, i segons la informació que jo rebia, que els col·legis van obrir i van començar a entrar personal allà a votar i no hi intervenia ningú, hi havia una parella de Mossos d'Esquadra..."

Pina: "A les 7.30 del matí?"

Trapote: "A veure, senyor lletrat, a les 7.30, l'únic que vam detectar és que hi ha un gran nombre de persones concentrades a prop del col·legi, amb la finalitat que tots ja sabem, i que, evidentment... pràcticament... aquí policia autonòmica no apareix... únicament hi ha dos funcionaris, però nosaltres no comencem a actuar fins que finalment es constata que a tots els col·legis pràcticament estan votant."

Preguntat per la intervenció a l'escola Infant Jesús de Barcelona, on estava previst que votés Artur Mas, Trapote ha dit que l'elecció dels centres no la va fer ell, i s'ha referit de manera poc concreta a la instrucció de la Secretaria d'Estat de Seguretat, encapçalada per José Antonio Nieto:

Pina: "No deu ser que es va anar a aquest centre electoral perquè era el centre on havia de votar el molt honorable president de la Generalitat Artur Mas?"

Trapote: "Li torno a reiterar que nosaltres... no escollíem els punts on s'havia d'intervenir. Simplement aquells punts, com està recollit a la instrucció de la Secretaria d'Estat, que es poguessin fer d'una manera més ràpida, més segura i més efectiva."

El testimoni tampoc ha respost per què la Policia Nacional no va intervenir a Badalona ni a Terrassa, i s'ha limitat a dir que van optar per concentrar els efectius per "no perdre efectivitat".

"La policia no colpeja de manera gratuïta"

Trapote, que ha assegurat que l'ús de la força de la Policia Nacional va ser "racional, congruent i proporcional", i ha admès que no van fer cap mena de mediació:

"La policia no colpeja de manera gratuïta. No es va intentar cap mediació prèvia. La força només es va fer servir per entrar a les escoles i sortir-ne."

El testimoni també ha afirmat que l'actuació policial "no va alterar l'ordre públic", i que es va fer servir "la força mínima imprescindible."

L'advocat Àlex Solà, de la defensa de Jordi Cuixart, interrogant Sebastián Trapote

Reunió el dia 29 a la Verneda

Preguntat per Àlex Solà, de la defensa de Jordi Cuixart, Trapote ha explicat que el dia 29 de setembre va reunir tots els caps dels diferents grups de la Policia Nacional a la comissaria de la Verneda.

Segons ha dit, allà els van explicar l'operatiu i els van donar les ordres de servei, a més de tota la documentació judicial –interlocutòries de Fiscalia i del TSJC- i les ordres de la Secretaria d'Estat de Seguretat.

De tota manera, un cop més, ha assegurat que la selecció de les escoles la van fer els caps dels sectors:

Trapote: "Torno a reiterar, ja he dit que el cap de l'equip del sector era el que decidia on s'actuava. Jo no ho deia, a on havia d'anar o no havia d'anar."

Solà: "Però el cap de Policia de Catalunya havia de tenir capacitat per fer-ho..."

Trapote: "No, no. En aquest moment les instruccions eren clares: el sector triava el col·legi que ell estimava oportú a partir d'una sèrie de condicionaments. És a dir: afluència de persones, conflictivitat, resistència i via ràpida en un moment a l'hora de fer el replegament."

 

La Policia Nacional a la CUP el 20S

Solà li ha preguntat també per l'actuació de la Policia Nacional el 20 de setembre del 2017 a la seu de la CUP a Barcelona, i Trapote ha respost fent una explicació detallada.

Segons ha afirmat, aquell dia, i emparats per una instrucció de la Fiscalia que demanava confiscar material relacionat amb el referèndum, agents d'informació van "establir un servei de vigilància":

"A una hora determinada, no l'hi puc concretar, però era al matí, els funcionaris que estan en el dispositiu observen, segons em comenten ells, i així crec que està documentat en informes que després explicaré, observen la sortida de persones portant embalums i papereria que introdueixen en un vehicle."

Segons el seu relat, van aturar i registrar el cotxe, van trobar-hi "una quantitat important de publicitat i propaganda sobre el referèndum".

"Assegurar la seu" de la CUP

Llavors, ha dit, van demanar una ordre judicial per registrar la seu per si hi havia més material, i van decidir "assegurar la seu":

"Evidentment, el que fem és assegurar la seu. A la seu, no impedim el moviment del personal que està dins o que entra i surt, sinó que assegurem la seu per determinar que no hi hagi més material, que no ho treguin ni ho facin desaparèixer."

Trapote ha dit que van estar esperant fins a les 7 o les 8 del vespre que arribés l'ordre judicial, però no va arribar i llavors van decidir "aixecar el servei":

"El que sí vull fer constar és que en cap moment es va privar de la potestat deambulatòria de cap de les persones que entraven o sortien del centre."

Solà li ha preguntat si el material del cotxe era propaganda institucional de la Generalitat o de la CUP, però Trapote ha dit que no en recordava "els detalls".

Solà també li ha preguntat per quin presumpte delicte van sol·licitar l'ordre judicial, i Trapote ha dit que "s'imagina" que aquest tràmit el va fer el cap de la Brigada d'Informació, i que no ho sabia.

Després, Ángel Gozalo, general de la Guàrdia Civil

El segon testimoni d'aquest dijous és el d'Ángel Gozalo, que en el moment dels fets jutjats era general en cap de la Guàrdia Civil a Catalunya. Dos mesos després de l'1-O, el Ministeri de Defensa el va ascendir a tinent general, el màxim rang a l'institut armat. Després d'haver estat des del 2011 a la Guàrdia Civil a Catalunya, Gozalo es va traslladar als serveis centrals, a Madrid.

Durant el referèndum, Gozalo estava sota les ordres del coronel Diego Pérez de los Cobos, encara que aquest tingués menys galons que ell.