Traspassar la llar d'infants a l'escola rural: per què aquesta aposta no convenç a tothom

Alguns ajuntaments de pobles petits, de menys de 2.500 habitants, han apostat per traspassar la llar d'infants municipal a l'escola rural. Aprofiten un pla de la Generalitat que els permet mantenir el servei i estalviar diners. Però no tothom veu avantatges en el canvi; entre altres coses, perquè deixa les treballadores de les llars municipals sense feina.

El pla pilot que el Departament d'Educació va aplicar als municipis rurals que no tenien llar d'infants va ser un èxit. Va permetre escolaritzar els infants d'1 a 3 anys als municipis amb baixa densitat de població i, d'aquesta manera, l'escola donava un servei més perquè les famílies no marxessin del poble. Era una eina per lluitar contra el despoblament.

El pla pilot va començar el 2015 i una cinquantena de pobles de tot Catalunya s'hi van acollir. El juliol del 2022, el Departament d'Educació va desplegar també el pla per integrar l'etapa inicial (infantil 1 i infantil 2) a l'escola rural als pobles que ja tenien llar d'infants municipal. 

Per adherir-se al conveni amb Educació, els pobles han de tenir com a màxim 2.500 habitants i les llars d'infants han de tenir com a màxim 13 alumnes. 

Per al director general de Centres Públics del Departament d'Educació, Simó López, la baixa ràtio de moltes llars municipals feia preveure que moltes podien tancar els propers anys i, amb el Pla d'Integració, es volen avançar a aquesta situació:

"Per què? Doncs perquè la davallada de la natalitat, igual que a les grans ciutats, en la ruralitat, als pobles petits, també s'ha notat. La població cada vegada està més envellida i, si no vetllem per aquest arrelament al territori i en aquests municipis, ens podem trobar en una despoblació real, com ja estava passant."

92 pobles han tancat la llar municipal

Des del juliol del 2022, 92 ajuntaments catalans han traspassat l'etapa inicial al Departament d'Educació. 

Aquests se sumen als pobles que havien fet la prova pilot, i ara en total hi ha 144 ajuntaments amb l'etapa infantil I1 i I2 integrades a l'escola.

Per al curs que ve (2024-25), 23 ajuntaments més ja han fet la sol·licitud. Segons el Departament d'Educació, la majoria són municipis de menys de 1.000 habitants que tenien llar pròpia.

A l'altre costat de la balança hi ha pobles com La Riba, a l'Alt Camp, amb 8 infants matriculats, que han decidit continuar oferint el servei de la llar d'infants des de l'Ajuntament perquè creuen que beneficia a les famílies del poble.
 

Per què els ajuntaments tanquen les llars municipals rurals?

L'Ajuntament de Pira, un poble de la Conca de Barberà que té 500 habitants, és un dels que l'any passat van integrar la llar municipal a l'escola rural. La natalitat ha baixat i feia uns anys que la llar municipal només tenia entre 4 i 6 nens. 

L'entrada de la gratuïtat del servei d'infantil 2 encara va agreujar més el dèficit econòmic per als ajuntaments petits, i per això molts estan optant per traspassar aquest servei. 

L'alcalde de Pira, Xavier Prat, explica que el canvi els va saber greu, però que era necessari per a les finances de l'Ajuntament. A més, recalca que l'important és que les famílies continuen tenint el servei per als més menuts.

"Bàsicament, el motiu era econòmic, ja que la llar d'infants representava una despesa anual d'aproximadament 50.000 euros, que les arques municipals no podien assumir, d'un pressupost que teníem sobre els 600.000 euros", assegura Prat. I afegeix:

"Fins ara s'havia assumit perquè no hi havia més remei... Però quan el departament ens va dir que teníem l'opció d'entrar dins d'aquest sistema de llar d'infants, ho vam acceptar, parlant amb la direcció de l'escola, per mantenir el servei per al poble."

Pira forma part de la zona escolar rural (ZER) de la Conca de Barberà. Dins de la ZER, Solivella té el servei integrat des del curs 2017-18 perquè va formar part del pla pilot i Barberà de la Conca també ha tancat la llar per integrar-la dins l'escola rural. 

Per a la directora de la ZER, Anna Maria Bonell, les escoles que han d'integrar el servei ho fan amb la millor predisposició possible i amb il·lusió, perquè el que importa és que els municipis petits no perdin serveis essencials. Bonell creu que molts pobles de zones rurals amb poques inscripcions a les llars municipals haurien acabat tancant.

"Si alguna cosa tenim les escoles rurals és una gran capacitat d'adaptació i d'anar assumint els diferents canvis que ens venen, tant en l'àmbit social com pel que fa al Departament d'Educació", explica Bonell.

"I aquest ha sigut un canvi més que hem agafat amb moltes ganes, perquè entenem que a la llar d'infants, al poble, és un servei més que totes les poblacions petites haurien de poder tenir per assegurar una mica el futur de les poblacions i per evitar el despoblament a les zones rurals", conclou.
 

Més feina per als centres

Les escoles passen a tenir més feina, i per això també reclamen al Departament d'Educació més hores per poder gestionar la llar.

"La gestió de la llar ha recaigut sobre les petites direccions de les escoles, que només tenen directora i secretari i que ja estaven molt saturats de feina. Els directors i secretaris són, a més a més, tutors. I sovint fan feines de consergeria i tenen molt poques hores dedicades a la gestió de les escoles", explica la directora de la ZER.

Assegura que ara han hagut d'assumir, "sense que hagin vist ampliades les seves hores, tota la gestió de les llars d'infants que, per exemple, abans assumien des de l'Ajuntament la secretària, les administratives..."

Més de 200 acomiadaments de treballadores municipals

Per fer el traspàs del servei, els ajuntaments han de tancar les llars municipals i, per tant, acomiadar les treballadores que tenien la plaça.

Si a cada llar rural hi ha una o dues treballadores de mitjana, com a Pira, a tot Catalunya podem parlar de més de 200 treballadores acomiadades. 

És el que li passarà a la Pilar Carmona, la directora de la llar Picabruna de l'Entitat Municipal Descentralitzada de Picamoixons (Valls). Fa 15 anys que està al capdavant d'aquest projecte. L'ajuntament del poble, de 434 habitants, ha decidit tancar la llar el curs 2025 i la Pilar i una tècnica aniran a l'atur perquè el seu lloc de feina no es traspassa.

"El fet de passar a mans del Departament d'Educació... Des d'allà, s'agafen les educadores, les TEEI, de la borsa del departament. Nosaltres no estem a la borsa perquè estem treballant aquí. Llavors, ens quedem al carrer."

Com la Pilar, moltes treballadores municipals que es queden sense feina porten 15 o 20 anys treballant. Ara es poden apuntar a la borsa d'Educació per optar als llocs de feina que es crearan a les escoles rurals que absorbeixen el servei. 

Però, com diu l'Eva Sargatal, mestra i secretària de l'Associació de Mestres Rosa Sensat, serà un procés lent per a aquestes professionals.

"Quan un centre municipal tanca les portes, vol dir que el funcionariat del mateix ajuntament s'acomiada. Per tant, hi ha un acomiadament d'aquest personal. No pot passar de manera natural al centre d'infantil i primària, perquè hi ha una organització laboral diferent i, per tant, es contractarà un personal totalment diferent", explica.

"Tant si ets mestra com si ets tècnica et pots apuntar, evidentment, a la borsa del Departament d'Educació. Però és una borsa en què potser triguen dos anys a donar-te un lloc de treball", afegeix. 
 

Què hi diuen les famílies?

A Picamoixons, la decisió ha aixecat polèmica entre les famílies, que no volen el tancament perquè aposten pel projecte actual, més personalitzat, de la Pilar Carmona. 

També hi haurà un canvi en horaris i calendari perquè les llars s'han d'adaptar al funcionament de l'escola. Ens ho explica l'Eva Sargatal, de l'Associació de Mestres Rosa Sensat: "L'horari escolar serà de les 9 del matí fins a dos quarts de 5 de la tarda. Anirà amb el mateix calendari escolar que té l'escola pública, amb les vacances de Nadal, les vacances de Setmana Santa, acabant el dia 21, 22 de juny, etcètera."

Això contrasta amb l'horari de la majoria d'escoles bressol, que, segons explica, treballen fins al 31 de juliol. Fins i tot hi ha municipis, diu, on treballen els dotze mesos de l'any.

La Marta Rafí porta la seva filla de 16 mesos a la llar de Picamoixons: "Em genera molts dubtes per l'hora de l'adaptació dels bebès, l'hora del descans. Qui farà aquests descansos?"

Per una altra mare, la Marta Veses Ferrer, és un canvi nefast per als nens: "Hi ha un recurs que funciona fa anys, i que és referència més enllà de Picamoixons. És d'una qualitat exquisida i fer aquest canvi és sinònim, segur, de rebaixar aquesta qualitat, no només per als nens de la llar sinó també per als nens de l'escola, perquè es tensiona el servei."

La Marta critica la lectura dels ajuntaments de veure les llars com "una despesa i no com una inversió".
 

Sense servei per a nadons de menys d'un any

A més, el servei d'infantil 0 es perd, perquè la Generalitat només traspassa els serveis d'I1 i I2. Segons Simó López, d'Educació la demanada d'I0 ha baixat a tot Catalunya, un fet que atribueix, en bona part, a "la millora dels permisos de maternitat i paternitat".

La Pilar Carmona creu que el Departament d'Educació, en lloc d'absorbir les llars que ja existeixen, podrien ajudar a pal·liar el dèficit de les llars d'infants: "Haurien de veure i valorar si és millor tancar les llars rurals que funcionen, encara que sigui amb unes ràtios més baixes, o ajudar-les econòmicament perquè es poguessin sostenir i els ajuntaments poguessin sostenir les seves llars", diu. 

Aquest problema laboral se suma a les reivindicacions que el sector educatiu i els sindicats fa temps que reclamen per a les professionals de les llars d'infants.