Trasplantament d'òrgans i teixits: esperança de futur i qualitat de vida
El trasplantament consisteix en la substitució d'un òrgan o teixit en mal estat per un òrgan o teixit sa, procedent normalment d'un donant cadàver. Per
El trasplantament consisteix en la substitució d'un òrgan o teixit en mal estat per un òrgan o teixit sa, procedent normalment d'un donant cadàver. Per als pacients que esperen un òrgan, el trasplantament és l'única possibilitat de continuar amb vida.
Es calcula que una persona a la qual se li extreuen tots els òrgans pot donar 57 anys de vida al conjunt de pacients que rebran un dels seus òrgans.
Els òrgans que es trasplanten avui dia són els ronyons, el fetge, el cor, els pulmons i el pàncrees.
A més dels donants cadàver, també hi ha la donació en viu, que consisteix a donar un òrgan (ronyó) o un tros d'òrgan( fetge) amb la condició de no posar en perill la salut del donant. Es tracta d'una tècnica que cada vegada té més pes i que disminueix les llistes d'espera. A Catalunya, un de cada quatre trasplantaments de ronyó són de donant viu.
En el cas dels òrgans, amb el trasplantament no acaba res, tot al contrari: comença una cursa d'obstacles. El pacient haurà de prendre una medicació per tota la vida (immunosupressors) per evitar que el seu cos rebutgi l'empelt trasplantat. El seu sistema defensiu identificarà l'òrgan trasplantat com una cosa aliena i l'atacarà.
Els immunosupressors actuals són força tòxics i tenen efectes secundaris molt importants, per la qual cosa, de vegades, les persones trasplantades no poden fer una vida normal. En moltes ocasions pateixen infeccions i càncers.
Un altre escull que han d'afrontar pacients i metges és que l'òrgan trasplantat té caducitat, no dura tota la vida. I sempre hi ha el perill que el cos el rebutgi i s'hagi de recórrer, en el millor dels casos, al retrasplantament.
Els teixits que es trasplanten amb més freqüència són ossos, vàlvules cardíaques, tendons, còrnies i pell. Els teixits, a diferència dels òrgans, no salven la vida però milloren substancialment la qualitat de vida del pacient. Amb un trasplantament de còrnia, una persona pot tornar a veure-hi. O en el cas d'un tumor de fèmur, fent un trasplantament d'os no cal amputar la cama.
Un cop extrets, els teixits es conserven en bancs de teixits. Es mantenen congelats en unes condiciones molt específiques i es poden mantenir així anys, fins que es troba el receptor ideal. En el trasplantament de teixits no hi ha llista d'espera i els problemes derivats de l'empelt són mínims.
El 1999, TV3 ja va dedicar La Marató al trasplantament d'òrgans. En aquesta edició s'amplia amb el trasplantament i regeneració de teixits, ja que 12 anys després, l'evolució en la recerca en cèl·lules mare i en medicina regenerativa de teixits demostra la necessitat d'aprofundir en aquest àmbit.
Es calcula que una persona a la qual se li extreuen tots els òrgans pot donar 57 anys de vida al conjunt de pacients que rebran un dels seus òrgans.
Els òrgans que es trasplanten avui dia són els ronyons, el fetge, el cor, els pulmons i el pàncrees.
A més dels donants cadàver, també hi ha la donació en viu, que consisteix a donar un òrgan (ronyó) o un tros d'òrgan( fetge) amb la condició de no posar en perill la salut del donant. Es tracta d'una tècnica que cada vegada té més pes i que disminueix les llistes d'espera. A Catalunya, un de cada quatre trasplantaments de ronyó són de donant viu.
En el cas dels òrgans, amb el trasplantament no acaba res, tot al contrari: comença una cursa d'obstacles. El pacient haurà de prendre una medicació per tota la vida (immunosupressors) per evitar que el seu cos rebutgi l'empelt trasplantat. El seu sistema defensiu identificarà l'òrgan trasplantat com una cosa aliena i l'atacarà.
Els immunosupressors actuals són força tòxics i tenen efectes secundaris molt importants, per la qual cosa, de vegades, les persones trasplantades no poden fer una vida normal. En moltes ocasions pateixen infeccions i càncers.
Un altre escull que han d'afrontar pacients i metges és que l'òrgan trasplantat té caducitat, no dura tota la vida. I sempre hi ha el perill que el cos el rebutgi i s'hagi de recórrer, en el millor dels casos, al retrasplantament.
Els teixits que es trasplanten amb més freqüència són ossos, vàlvules cardíaques, tendons, còrnies i pell. Els teixits, a diferència dels òrgans, no salven la vida però milloren substancialment la qualitat de vida del pacient. Amb un trasplantament de còrnia, una persona pot tornar a veure-hi. O en el cas d'un tumor de fèmur, fent un trasplantament d'os no cal amputar la cama.
Un cop extrets, els teixits es conserven en bancs de teixits. Es mantenen congelats en unes condiciones molt específiques i es poden mantenir així anys, fins que es troba el receptor ideal. En el trasplantament de teixits no hi ha llista d'espera i els problemes derivats de l'empelt són mínims.
El 1999, TV3 ja va dedicar La Marató al trasplantament d'òrgans. En aquesta edició s'amplia amb el trasplantament i regeneració de teixits, ja que 12 anys després, l'evolució en la recerca en cèl·lules mare i en medicina regenerativa de teixits demostra la necessitat d'aprofundir en aquest àmbit.
