Traves de l'Església a la investigació sobre pederàstia: aporta "escassíssima informació"

L'Església espanyola continua posant pals a les rodes en la investigació de casos de pederàstia en els centres i institucions religioses.

La Fiscalia General de l'Estat va demanar a les 70 diòcesis dades sobre abusos a menors a les institucions i ordres religiosos, però la majoria de bisbes no han contestat o han evitat donar-les, segons ha explicat aquest dijous el Fiscal General de l'Estat.

Entre els pocs que sí que ho han fet n'hi ha dos a Catalunya, les diòcesis de Barcelona i Sant Feliu de Llobregat, que haurien donat dades de denúncies concretes de nous casos, com els noms de les víctimes, perquè la fiscalia els pugui investigar.

Només 29 respostes i amb el "model" de la CEE

Més de la meitat dels bisbats han ignorat els requeriments sobre aquesta qüestió que el ministeri fiscal els va fer arribar el novembre passat i, els que han contestat, ho han fet amb "respostes model" i assegurant que no tenen casos oberts denunciats per reportar, més enllà dels que ja coneixen les fiscalies provincials.

Ho ha denunciat el fiscal general de l'Estat, Álvaro García, en una compareixença al Senat on ha lamentat la poca informació que faciliten els bisbes sobre els casos de pederàstia i ha anunciat que enviaran un altre requeriment a entitats, centres i congregacions religioses per poder investigar qualsevol denúncia d'abusos:

"Davant l'escassíssima informació rebuda, en els pròxims dies repetirem els oficis oportuns a les entitats i congregacions religioses a les quals fa referència les respostes de la conferència episcopal per recollir les dades sobre abusos sobre els quals la fiscalia encara no té dades i no ha estat informada."

La Conferència Episcopal, per la seva banda, ha negat que els 70 bisbats hagin rebut aquest primer requeriment i ha assegurat, en un comunicat, que sí que col·laboren amb la justícia "dins dels límits que els permet la llei".

Asseguren que les diòcesis remeten a les fiscalies provincials les denúncies de menors que reben les seves oficines d'atenció a la víctima "des del moment en què en tenen coneixement" i reconeixen que "els ha estranyat" la petició de la Fiscalia als bisbats.

La conferència episcopal al·lega no tenir "competències"

El juliol de l'any passat, la Fiscalia General de l'Estat va enviar un ofici a la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) demanant-li que els informés els casos d'abusos i agressions sexuals a menors comesos en congregacions, escoles o institucions religioses dels quals tinguessin coneixement.

L'òrgan dels bisbes va respondre que no tenia competència per aportar aquestes dades, al·legant que les oficines d'assistència a les víctimes de cada diòcesi tenien "personalitat jurídica pròpia".

Davant aquesta falta de resposta, la fiscalia general de l'estat va enviar un altre requeriment a cadascuna de les 70 diòcesis, i va aprofitar per recordar-los que la llei de protecció a la infància i l'adolescència obliga qualsevol que tingui informació d'un fet "que pugui ser constitutiu de delicte contra la llibertat i la indemnitat sexual, tracta de ser humans o explotació de menors" a posar-ho en coneixement del ministeri fiscal.

Tres mesos després d'aquest ofici, només 29 diòcesis han contestat i gairebé totes ho han fet amb "amb respostes model", copiant un document que els va fer arribar la pròpia CEE i assegurant "que no tenien casos oberts en processos canònics" més enllà dels que ja coneixen les fiscalies provincials.

2.000 víctimes, segons l'auditoria interna

El desembre del 2021, el papa Francesc va ordenar investigar els casos d'abusos sexuals a menors comesos a Espanya, després d'una investigació del diari El País que recopilava més de 1.200 testimonis i 250 casos concrets d'abusos dins l'Església.

L'Església espanyola però, va decidir no fer-ne cas i no crear cap comissió independent per investigar els abusos. El que sí que va fer va ser encarregar una auditoria interna al bufet d'advocats Cremades & Calvo Sotelo, amb seu a Madrid i de l'òrbita de l'Opus Dei, "per aclarir els casos del passat, segons paraules del cardenal Joan Josep Omella.

La primera estimació feta per aquest despatx d'advocats responsable de l'informe calcula en uns 2.000 el nombre de menors que han estat víctimes d'abusos sexuals dins de l'Església catòlica a Espanya, segons ha avançat a TV3.

El despatx assegura que el 90% de les diòcesis ja els han informat dels casos d'abusos denunciats en els seus bisbats, i que han pogut consultar els seus arxius, parlar amb els bisbes i fins i tot escoltar els testimonis d'unes 150 víctimes.

La Conferència Episcopal, per la seva banda, xifra en 506 els casos denunciats a les seves oficines fins l'any passat, que s'haurien comès en els últims 80 anys.

Les víctimes, mentrestant, s'han unit per exigir una comissió de la veritat i han creat la Plataforma Tolerància 0 per reclamar que s'investiguin a fons els abusos a menors comesos per membres de l'Església catòlica o en escoles i entitats que hi pertanyen.

Com reparar les víctimes quan l'abusador ha mort o el cas ha prescrit

En la seva compareixença d'aquest dijous al Senat, el Fiscal General també ha revelat que estan elaborant un estudi sobre "les alternatives processals per reparar les víctimes en casos de fets prescrits i autors que han mort."

L'estudi analitzarà "els referents internacionals i autonòmics, sempre pensant a dotar les víctimes d'una plataforma d'escolta, reconeixement i posterior reparació dels fets patits".

La Fiscalia General de l'Estat elabora aquest informe a través de la seva secretaria tècnica i dins de la Comissió d'Experts creada pel defensor del poble.

La llei integral de protecció a la infància i l'adolescència també dona més temps a les víctimes per denunciar, i treu impunitat als abusadors perquè els crims no quedin impunes.

La prescripció dels delictes d'abús a menors comença a comptar quan la víctima té 35 anys i no als 18 com passava abans de la seva aprovació.