Treballadors de Gaza atrapats a Cisjordània: "No podem treballar a Israel ni tornar a casa"
A milers de palestins els han retirat la documentació i no poden quedar-se a Israel, però tampoc poden tornar a Gaza perquè els passos fronterers estan bloquejats
De la nit al dia, el pavelló esportiu de Ramal·lah, a Cisjordània, es va haver de convertir en refugi de centenars de treballadors de Gaza atrapats en territori israelià per culpa de la guerra. Molts denuncien haver estat expulsats dels seus llocs de treball. Altres han fugit per por, i molts més, han estat detinguts i forçats a moure's cap a Cisjordània.
Aproximadament 21.000 palestins tenien un permís especial per entrar i sortir de la Franja per treballar a Israel. En el moment de l'atac de Hamas, molts d'ells estaven passant el cap de setmana a casa seva. Però es calcula que uns 9.000 estaven en territori israelià.
Ara, els han retirat la documentació i no poden quedar-se a Israel. Però tampoc poden tornar a Gaza perquè els passos fronterers estan bloquejats.
Al pati d'aquest pavelló, els identifiquen, comproven si estan ferits, i els proporcionen menjar i un matalàs. Provisionalment, fan nit aquí, però de seguida, les autoritats els traslladen a altres ciutats palestines.
El poliesportiu no està en condicions per allotjar-los i creuen que aquesta situació anirà per llarg. Només aquest dijous van arribar més de 600 treballadors de Gaza a Ramal·lah. Com aquest refugi, n'hi ha una desena més arreu de Cisjordània.
El cas de l'Akkram
Amb el cos encara baldat, l'Akkram, un jove paleta que treballava prop de Tel-Aviv, ens ensenya les marques dels cops que li van propinar membres de les forces de seguretat israelianes. Hores abans, havia trucat a la policia per saber què podia fer per tornar a casa.
"Tenia permís legal per treballar a Israel, però em van detenir durant més de dotze hores. Em van treure la roba, em van llençar a terra, em van donar cops amb la culata i puntades amb les botes. Mentrestant, em cridaven: 'Gaza està acabada'".
Assegura que li van treure els documents i el telèfon, i el van portar al control de Kalandia, que separa Jerusalem del nord de Cisjordània. Sense poder comunicar-se amb la família, l'Akkram ara només té pressa per tornar a Gaza.
"He treballat per construir el seu país. He treballat per construir les seves cases. No suposo cap perill. Tots hem entrat aquí de forma legal. Si representéssim una amenaça ens haurien impedit entrar a Israel", ens acomiada, dolgut, l'Akkram.
El Hatem treballava de pintor a Beerxeba, al sud d'Israel. Quan va esclatar la guerra, tenia por de patir represàlies, i va decidir anar a Cisjordània pel seu propi peu. No sap res de la seva família, vol pensar que s'hauran desplaçat al sud de la Franja de Gaza.
"Només som treballadors. No pertanyem a cap facció política. És una situació molt dolorosa, no puc treballar ni puc tornar a casa. La meva família està amenaçada pels bombardejos i no m'hi puc comunicar. El que ens estan fent és una nova Nakba, i ja no estem segurs enlloc."
Els treballadors palestins, mà d'obra per a Israel
La qüestió dels treballadors palestins de Gaza és un assumpte molt rendible per a l'estat israelià. D'una banda, són una font de mà d'obra barata per feines poc valorades, principalment, al sector de la construcció. De l'altra, li serveix per pressionar Hamas amb el tancament dels passos fronterers, del qual depenen tantes famílies.
Com denuncia la Shada, una voluntària de l'ONG juvenil Shaeek: "Cada cop que hi ha una guerra a Palestina, Israel castiga els treballadors, perquè saben que la majoria necessiten aquestes feines per proveir les seves famílies. Aquesta és una de les nostres grans febleses."
Quan marxem d'aquest pavelló, a la tarda, una fila d'autobusos s'emporten cap a Jericó centenars de treballadors que han arribat els darrers dies. Voluntaris i autoritats municipals retiren els matalassos i les mantes dels qui han fet nit aquí. El pavelló es buida, i es prepara per rebre l'endemà més desplaçats per la guerra a Gaza.
- ARXIVAT A:
- Guerra a Gaza