Els "malalts passius" de la fàbrica d'Uralita rebran 2,3 milions d'indemnització

El Tribunal Suprem considera que els familiars dels treballadors de la fàbrica d'Uralita de Cerdanyola han de ser indemnitzats. Creu que l'empresa hauria d'haver pres mesures de protecció davant de la perillositat de l'amiant per a la salut.

Segons el Suprem, els familiars van inhalar fibres d'aquest material quan els treballadors tornaven a casa i rentaven la roba. També estableix que s'haurà d'indemnitzar els veïns de la zona al considerar que les emanacions i els residus de la fàbrica els van afectar els pulmons.

La sentència estableix que Uralita, que va funcionar entre 1907 i 1997, hauria d'haver pres mesures de protecció per la perillositat de l'amiant, i per això ordena que veïns i familiars siguin indemnitzats. En total, l'empresa haurà de pagar 2,3 milions d'euros a 39 persones pels danys provocats per l'activitat industrial.

Un jutjat de primera instància va estimar la demanda només pel que fa als familiars dels treballadors de 1971 i 1977, mentre que l'Audiència Provincial de Madrid va ampliar la responsabilitat també sobre els veïns de la zona i sobre els familiars sense limitació temporal. Uralita va interposar un recurs contra aquesta decisió, que ara el Suprem desestima.

El Suprem també estima parcialment el recurs dels demandants que demanaven incloure en la indemnització el dany moral derivat de les plaques pleurals, que són una manifestació radiològica de l'exposició a l'amiant que implica un factor de risc, tot i que no comporta que hi hagi afectació pulmonar. La sala té en compte el que suposa viure amb el risc constant d'acabar agafant una malaltia derivada de l'amiant, el llarg període d'incertesa i el fet que els demandants viuen en una població amb un elevat percentatge de malalties d'aquestes característiques.