Treballar 4 dies, cobrar-ne 5 i rendir més: a Nova Zelanda demostren que és possible

Treballar quatre dies i cobrar per cinc. Aquest és el pla que l'empresa Perpetual Guardian, de Nova Zelanda, va assajar durant dos mesos. I dit així, no és estrany que l'experiència fos valorada positivament pel 78% dels treballadors, que se sentien més capaços de conciliar la seva vida laboral i personal.

Però, segons Andrew Barnes, fundador de l'empresa, també ha estat positiu per a la companyia, que ha vist com augmentava la productivitat. I per això l'ha adoptat de forma permanent. Creu que la seva decisió és l'inici d'un gran canvi a nivell mundial.

Perpetual Guardian, empresa que ajuda a planificar herències i a elaborar testaments i fideïcomisos, va fer la prova d'una jornada setmanal de quatre dies durant el febrer i el març passats. Barnes havia observat la gran tensió que experimentaven molts dels seus treballadors per combinar les obligacions professionals amb les seves vides personals.

Per això, va pensar que un dia menys de feina facilitaria les coses. Els seus més de 200 treballadors van dur a terme l'assaig. I l'empresa va voler que, a part d'estudiar la resposta dels seus assalariats, dues universitats neozelandeses n'analitzessin els resultats.

D'entrada, van detectar menys nivells d'estrès i més satisfacció amb la feina. Però, a més, la productivitat va augmentar un 20%. I el temps dedicat a certes activitats, com ara navegar per internet, va disminuir un 35%.

Christine Brotherton, una de les caps de secció de l'empresa, es va mostrar molt satisfeta amb els beneficis que la prova va comportar:

"Si els treballadors estan implicats amb la seva feina i la seva empresa, són més productius. Creiem que l'eficiència arribarà posant més atenció en els treballadors i en la motivació, i aquest assaig és una forma valuosa i oportuna de provar les nostres teories".

Segons Andrew, volen que la gent sigui tan bona com pugui ser "al despatx, però també a casa".

Tot això ha decidit l'empresa a instaurar de forma oficial la setmana de quatre dies. Als treballadors que no han acceptat aquesta opció se'ls han ofert solucions flexibles, com començar o acabar abans la jornada laboral per evitar els embussos de trànsit o per adaptar-se a les seves necessitats familiars.

Perpetual Guardian s'ha trobat, però, amb certs obstacles legals, i els seus advocats han hagut d'estudiar molt bé la fórmula per adaptar-se a les lleis de Nova Zelanda.

Barnes té uns objectius ambiciosos: creu que és el primer pas perquè arreu del món s'apliqui la mateixa fórmula.

La decisió deu haver agradat als sindicats britànics, que al setembre van reclamar la setmana de quatre dies. Així ho explicava Frances O'Grady, cap del Congrés de Sindicats:

"Crec que aquest segle guanyarem una setmana laboral de quatre dies, amb un sou decent per a tothom."

Experiències en altres països

Un dels problemes podria ser, precisament, el sou. L'any 2008, a l'estat nord-americà de Utah també van assajar la setmana de quatre dies. Però en aquell cas se sumaven dues hores a cada una de les jornades laborals. Així es mantenien les 40 hores. Els serveis municipals que no estaven relacionats amb emergències tancaven també els divendres.

L'experiència va generar dubtes sobre si es mantenia la productivitat amb jornades més llargues. El 2011 el governador de l'estat, el republicà Gary Herbert, va dictar una llei per tornar a la setmana de cinc dies.

La ciutat sueca de Göteborg va assajar durant dos anys la jornada de sis hores diàries -30 a la setmana- per a cuidadores de gent gran. Els resultats, presentats a principis del 2017, mostraven que la salut i el benestar de les treballadores millorava i les baixes per malaltia disminuïen un 10%. També patien menys estrès i estaven més alerta a la feina.

Entre altres experiències de reducció de la jornada laboral hi ha la famosa reforma de les 35 hores a França. La va declarar obligatòria l'any 2000 el govern del socialista Lionel Jospin. L'aleshores ministra d'Afers Socials, Marine Aubry, va ser l'encarregada d'executar-la.

Els objectius bàsics eren: repartir el volum de treball entre més persones i, per tant, creació de llocs de treball, iniciar un diàleg sobre l'optimització del treball i l'augment de la productivitat i, finalment, proporcionar més temps lliure per impulsar la vida familiar i associativa dels treballadors.

Anys després, els seus efectes sobre l'economia encara són objecte de debat.