Treballar quatre dies, "un èxit aclaparador" en una prova pilot a Islàndia

Un estudi fet a Islàndia per reduir la jornada laboral de 40 hores setmanals a 35 o 36 sense abaixar el sou dels empleats ha donat uns resultats beneficiosos tant per als treballadors com pel que fa a la productivitat.

A la prova hi van participar 2.500 treballadors de l'Ajuntament de Reykjavík i del govern del país. La xifra representa al voltant de l'1% de la població treballadora d'Islàndia.

Els participants eren empleats de tot tipus d'organismes, com escoles bressol, oficines, serveis socials, hospitals o fins i tot serveis de manteniment, on a priori es veia difícil poder aplicar la reducció de la setmana laboral.

Will Stronge, un dels responsables de l'estudi, ho valorava així:

"Aquest estudi demostra que l'assaig mundial més gran del món sobre una setmana laboral més curta al sector públic va ser des de tots els punts de vista un èxit aclaparador. Mostra que el sector públic està preparat per ser pioner en setmanes laborals més curtes i que altres governs poden treure'n lliçons."

Beneficis dins i fora de la feina

Els resultats mostren que el benestar dels treballadors va augmentar significativament. L'estrès percebut i la síndrome d'esgotament professional o "burnout" van disminuir. A més, va millorar la salut dels treballadors i l'equilibri entre la feina i la vida personal.

Els empleats també van notar canvis fora de la feina. Tenien més temps per passar amb la parella, la família i els amics, així com temps personal per a hobbies o descans. El nou horari va deixar-los temps per fer les feines domèstiques entre setmana i així tenien els caps de setmana lliures.

Un altre dels efectes va ser que, en parelles heterosexuals, els homes van assumir més responsabilitats domèstiques. Les famílies monoparentals, especialment mancades de temps, també van notar molt els beneficis.

Alhora, en la majoria de llocs de treball analitzats, la productivitat i el servei ofert es van mantenir o es van incrementar.

Jornades llargues i productivitat baixa

Islàndia era un dels països amb sous més baixos i una menor productivitat, en comparació amb els seus veïns del nord d'Europa. Segons sindicats, treballadors i organitzacions de la societat civil, aquesta situació era atribuïble a uns horaris de treball excessivament llargs.

La campanya per escurçar la jornada laboral ha guanyat força al país en els últims anys.

L'estudi l'han impulsat l'organització islandesa Associació per a la Democràcia Sostenible i el think thank britànic Autonomy, que investiga sobre el futur del treball. Les proves les van fer entre els anys 2015 i 2019. Volen animar altres països a copiar la iniciativa:

"Les proves islandeses poden ser un vaixell insígnia que mostri que la reducció del temps de treball hauria de ser tinguda en compte com una política poderosa, desitjable i viable en moltes economies avançades contemporànies."

Una empresa catalana, pionera

La companyia de components de l'automòbil Tapla, de Lliçà de Vall, va ser pionera a implantar la setmana de quatre dies a Espanya, l'any 2018. Una part de la línia de producció treballa de dilluns a dijous. Això ha comportat un augment de la producció i també estalvi energètic.

A principis de l'any passat, una altra empresa de Jaén va fer el canvi també: els treballadors hi van només de dilluns a dijous sense que els rebaixin el sou.

La pandèmia ha accelerat reformes en el funcionament del treball arreu del món. A Nova Zelanda, després del confinament de l'any passat, la primera ministra, Jacinda Ardern, va suggerir als empresaris que pensessin a implementar una setmana laboral de quatre dies per impulsar l'economia.

Una empresa d'aquest país ja havia fet una prova molt exitosa en aquest sentit l'any 2018.