30 anys de l'acampada pel 0,7%: qui compleix i qui no compleix amb una reivindicació històrica

"Jo vaig acampar aquí, i recordo moltes coses gairebé físiques, com el fred i la humitat, però sobretot la sensació de formar part d'una tribu molt gran, immensa, d'una gent que volia canviar el món." Són paraules de Montse Santolino, una de les participants en l'acampada del 1994 a Barcelona.

Més de mil tendes van ocupar l'avinguda Diagonal durant un mes. El motiu? Als anys setanta, les Nacions Unides van acordar que els estats rics havien de destinar el 0,7% dels seus recursos a actuacions de cooperació i solidaritat internacional, però els governs no ho complien.

Així s'explicava als micròfons de TV3 un altre membre de l'acampada: "Som una sèrie de gent que està molt preocupada per la cooperació amb el Tercer Món i hem apostat per viure junts per explicar als polítics que continuarem amb aquesta posició fins que no prenguin alguna mesura efectiva."

Ara fa trenta anys de les protestes, vagues de fam, acampades i manifestacions multitudinàries que va organitzar la Plataforma pel 0,7% per reclamar a les administracions que apostessin pel desenvolupament dels països més empobrits.

Santolino recorda que havien passat "només 15 anys de democràcia, era encara una democràcia molt jove, i va ser la primera mobilització massiva, que la va entendre i la posar en pràctica."

15 dies penjat a la Seu Vell

Quatre anys més tard, l'any 1998, un jove es va penjar 15 dies de la torre de la Seu Vella de Lleida. Era Sergi Talamonte, que es comunicava a través d'un walkie-talkie des d'on expressava les seves demandes: "Unes demandes que són de sentit comú", defensava.

Amb un grup de suport acampat sota el campanar, reclamaven que s'incrementessin els recursos i que es gestionessin amb més transparència.

"Les nostres famílies ens venien a portar cassoles de caldo, les associacions del barri i l'Església ens ajudaven... Ens vam posar la gent a la butxaca", recorda Cristina Saiz, una de les activistes pel 0,7% a Lleida que feia nit sota la torre.

"Ell tenia una cordeta que fèiem servir cada dia. Pujava menjar i baixava de tot. Nosaltres érem aquí fent resistència passiva continuada", detalla.

Catalunya, molt per sota del 0,7%

Tot i haver-s'hi compromès en diverses ocasions, cap govern de l'Estat no ha arribat mai a la xifra del 0,7%. Tampoc Catalunya, malgrat que la llei catalana de cooperació del 2001 ho marcava com a objectiu per a l'any 2010.

La màxima aportació va ser, precisament, l'any 2010, amb el 0,45% del PIB, però amb la crisi econòmica, la xifra es va desinflar fins a tocar terra el 2014, amb un 0,08%. Actualment se situa al 0,28%.

Per Pepa Martínez, directora de la Federació Catalana d'ONGs, "el 0,7% hauria de ser una política totalment assolida per la qual no hauríem d'estar batallant cada any per aconseguir-la."

El govern de la Generalitat, però, ara s'ho fixa com a objectiu per al 2030. "Hi ha hagut contextos de crisi econòmica que van posar en competència les necessitats internes i externes. Afortunadament, ara estem en un context que no és de decreixement ni recessió, i s'obre l'oportunitat per complir amb aquest compromís que ve de lluny", defensa Andrea Costafreda, directora general de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya.

Un acord incomplet de manera sistemàtica i generalitzada

La diferència respecte a altres acords mundials és que en aquest cas no es fixava una xifra absoluta sinó un percentatge en funció de la riquesa de cada país. Es va pensar que això facilitaria el compliment.

Doncs bé, actualment només hi ha set països al món que ho compleixen. Noruega és qui aboca més diners a la cooperació internacional, amb un 1,1%, seguida de Luxemburg (1%), Suècia (0,9%), Alemanya (0,8%), Dinamarca (0,7%), Irlanda (0,7%) i Països Baixos (0,7%).

Tots els altres països del món incompleixen la xifra acordada. Espanya només hi destina el 0,2% del seu PIB, menys que altres països veïns com França (0,5%) o Itàlia (0,3%), que, de totes maneres, tampoc arriben al 0,7%.

Una situació compartida amb potències mundials com els Estats Units (0,2%), el Canadà (0,4%), el Japó (0,4%) o Austràlia (0,2%).