Tres anys del 20S: protagonistes a la presó, una seu buida i incertesa política

Aquest diumenge es compleixen tres anys del 20S i de les concentracions davant l'antiga conselleria d'Economia en protesta per l'escorcoll que feia la Guàrdia Civil en aquella seu i en d'altres organismes de la Generalitat. I alguns dels protagonistes de la jornada, com Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, estan a la presó per aquells fets.

Partits i entitats han volgut recordar aquesta efemèride que va aplegar unes 40.000 persones a la Rambla Catalunya de Barcelona.

A les portes de l'antiga Conselleria d'Economia, el vicepresident del govern i actual conseller d'economia, Pere Aragonès, ha lamentat que l'Estat continuï amb una política de policia i justícia patriòtica per represaliar l'independentisme català i ha dit que, si cal, la ciutadania  tornarà a mobilitzar-se per defensar les institucions catalanes.

Aragonès ha afegit que la solució al conflicte català no passa per una reforma del codi penal, sinó per poder exercir el dret a l'autodeterminació i també per una llei d'amnistia per als presos polítics i els exiliats:

"Si es vol canviar el Codi Penal és perquè, en el fons, es reconeix que la situació actual és injusta, i és injusta perquè té una causa política, un origen polític. Per tant, la nostra proposta és ben clara: una llei d'amnistia que permeti resoldre políticament el que era un problema polític, i que de moment només s'està actuant per part de l'Estat mitjançant persecució i presó."

A l'acte en record de la macromanifestació del 20 de setembre del 2017 davant la conselleria d'Economia també hi ha assistit el vicepresident d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri, que ha recordat que poc després d'aquella manifestació el president d'Òmnium, Jordi Cuixart, i el de l'ANC, Jordi Sànchez, van entrar a la presó.

Hem pres el carrer pq som lliures: no suspendran la democràcia ni la llibertat a Catalunya! Demà a les 12h tothom a l'Arc de Triomf pic.twitter.com/enHDsH3qx5

— Jordi Cuixart (@jcuixart) September 20, 2017

Segons Mauri, tant Cuixart com Sànchez tornarien a actuar com ho van fer, i ha defensat el dret a la protesta pacífica:

"Ho tornarem a fer tants cops com faci falta. Tornarem a fer aquest exercici de desobediència civil, d'exercir el dret de manifestació, de defensar i exercir el dret d'autodeterminació. El que va fer el jutge Marchena no és sinó un peó més d'aquests poders de l'Estat que, mentre tapen les vergonyes de corrupció de la Monarquia, a la vegada el que fan és limitar els drets de la ciutadania".

No només els partits com ERC han volgut tenir un record per aquell 20 de setembre. La plataforma independentista 3 d'Octubre i altres entitats independentistes també s'han mobilitzat avui amb una concentració que ha aplegat un centenar de persones. Totes aquestes entitats han reclamat que es recuperi aquella unitat entre partits i entitats independentistes dels dies previs a l'1 d'octubre. Concep Miró, Plataforma 3 d'Octubre:

"Volem ajudar a connectar i a generalitzar per tot el territori una oposició sostignuda a la onada repressiva i a les retallades de les llibertats que vivim al nostre país."

Des de l'ANC, Antonio Baños ha recordat que el 20S l'independentisme català "va aprendre com s'han de fer les coses i l'estat espanyol va tenir por":

"Es un gran dia també per l'organització popular catalana, per l'organització independentista, pel poble sobirà català mobilitzat. Aquell dia vam aprendre com s'han de fer les coses i des d'aquell dia fins el 27 d'octubre l'estat espanyol va tenir por."

El Departament d'Economia ha canvia d'ubicació en aquests tres anys i ara és a un nou edifici a la Zona Franca. L'edifici de la Rambla de Catalunya s'està remodelant per fer-hi oficines. El soroll i els crits dels manifestants d'aquell 20 de setembre de 2017 han donat pas a un edifici buit, però que encara conserva senyals del que va ser.

Han passat tres anys de la macromanifestació davant la conselleria d'Economia en suport del govern i en defensa del referèndum de l'1 d'octubre. Tres anys que deixen també, amb el pas del temps, moltes reflexions. Dos dels protagonistes d'aquella jornada, els exdiputats Lluís Llach i David Fernández, han relatat a TV3 com ho van viure:

"Era una cosa molt espontània. I recordo que una de les primeres frases que vaig sentir-li dir a Jordi Sànchez va ser "això ho hem de convocar nosaltres per poder-ho controlar i que tota aquesta energia no acabi en un drama de repressió" (Lluís Llach)

Som milers defensant les nostres institucions!! No oblidem de somriure, cantar i actuar pacíficament. Estem guanyant. Visca la democràcia pic.twitter.com/hBhKV0dry4

— Jordi Sànchez (@jordisanchezp) September 20, 2017

"Hi ha coses que les aprens més tard. I jo el que he après d'aquell dia és que l'Estat és una caixa d'eines on, en el cas de l'estat espanyol, només hi ha un martell". (David Fernández)

"La conversa entre el Jordi Sànchez i el tinent de la Guàrdia Civil era d'una complicitat absoluta. I abans de pujar (al vehicle) se'ls va avisar. I ell va dir una cosa així com "pugeu-hi, ja no ve d'aquí", i ells pugen amb l'aquiescència d'aquest tinent de la Guàrdia Civil".  (Lluís Llach)

David Fernández considera que el que es va veure aquell 20 de setembre davant la seu de la CUP, on també van intentar entrar efectius de la Policia Nacional vestits de paisà i amb les cares cobertes per passamuntanyes, "és una avançada del que després vam veure l'1 d'octubre"

"Aquí es comença a formar el que per a mi és un dia que durarà anys. Un dia en què es va veure el pitjor de la repressió i el millor de la gent, societat contra Estat, comunitat contra dominació, dignitat contra repressió. Això és la síntesi. I crec que el 20S, amb el que veiem a la seu de la CUP, és com l'avançada del que ha de passar l'1 d'octubre".

"Intenten provocar i el que es tornen a trobar és amb la gent que, ferma i decidida, però pacifícament, s'hi oposa i, a més, ho fan legalment." (Lluís Llach)

Una jornada, diu David Fernàndez, que ha estat "l'acte de desobediència civil pacífica i no violenta més important d'Europa de, com a mínim, les últimes tres dècades":

"En aquell setembre agitat i agitadíssim, molta gent va fer un màster accelerat en desobediència civil pacífica. Però jo crec que, amb perspectiva històrica davant l'Estat que tenim, crec que ha sigut l'acte de desobediència civil pacífica i no-violenta més important d'Europa de, com a mínim, les últimes tres dècades"