Tres anys del cas Tsunami Democràtic: quedarà cobert per la llei d'amnistia?

Fa tres anys de les detencions de la Guàrdia Civil pel cas Volhov, pel suposat finançament irregular del procés. Una de les parts de Volhov és Tsunami Democràtic i l'Audiència de Barcelona va enviar aquesta part a Madrid, a l'Audiència Nacional, on s'investiga com un cas de terrorisme. Ara, amb la negociació de l'amnistia en marxa, hi ha preocupació a l'independentisme per si els investigats per aquesta qüestió no queden coberts.

Entre els investigats al cas Volhov hi ha diverses persones, des d'expolítics d'Esquerra i Convergència a empresaris del món independentista.

Es tracta, entre d'altres, de David Madí, l'exconseller Xavier Vendrell, el president de la Plataforma Pro Seleccions Catalanes, Xavier Vinyals, l'editor Oriol Soler, Roc Aguilera i Antoni Fusté de l'empresa Events, l'exalcalde de Cabrera de Mar Jordi Mir, l'exregidor d'Urbanisme Enric Mir i el responsable de l'oficina de Puigdemont, Josep Lluís Alay.

Part d'aquests investigats del cas Volhov, com Soler i Vendrell, ho estan també a la causa per Tsunami. Segons fonts jurídiques, també està sota sospita, en aquesta causa, Marta Rovira, perquè uns informes de la Guàrdia Civil la relacionen amb aquesta qüestió.

La transcendència de l'acusació de terrorisme

L'advocat d'Oriol Soler a la causa de Tsunami, Benet Salellas, considera, en una entrevista amb TV3, que "fins i tot aquelles persones de qui es pugui demostrar que van tenir una responsabilitat en l'organització de les mobilitzacions de Tsunami Democràtic no poden ser equiparades a les persones que cometen atemptats terroristes".

"És utilitzar un univers, un llenguatge i un dret que és absolutament excepcional i d'emergència."

Justament aquesta setmana, l'Audiència Nacional ha acordat acceptar que Vox i l'associació de dretes Dignidad y Justicia es personin a la causa com a acusació popular.

Per processar i acabar condemnant un investigat per qualsevol delicte, cal que alguna de les parts acusi per aquest delicte. Si la Fiscalia decidís deixar d'acusar per terrorisme, tant Vox com Dignidad y Justicia ho podrien seguir fent i, d'aquesta manera, la causa podria seguir sent per terrorisme, i es quedaria a l'Audiència Nacional i no tornaria a Catalunya.

Salellas creu que es tracta d'un "contrapoder dins el poder judicial que no està disposat a fer que "l'independentisme quedi totalment amnistiat i que veu en el cas de Tsunami Democràtic un filó des del qual imputar un delicte de terrorisme que és evident que no existeix".

Això és el que preocupa precisament l'independentisme: que el delicte que pesa sobre els investigats segueixi sent de terrorisme i que el PSOE, en les negociacions que estan en marxa, acabi per no acceptar que l'amnistia cobreixi un delicte com aquest, encara que els fets tinguin a veure amb el procés.
 

La cúpula, segons la Guàrdia Civil

Segons la part del sumari sobre Tsunami Democràtic a què va poder accedir TV3, la Guàrdia Civil atribueix els rols de cadascun dels investigats segons el buidatge del seu telèfon i missatges enviats a través d'aplicacions de missatgeria xifrada.

La protesta a l'aeroport del Prat és una de les que apareixen a la causa i la policia estatal estableix la següent cúpula:

► Xavier Vendrell, àlies Indigo, segons la Guàrdia Civil. A l'exconseller d'Esquerra la investigació de l'Audiència Nacional el situa dalt de tot de la cúpula de Tsunami Democràtic i l'etiqueta com la persona encarregada de la direcció i el comandament. També se li atribueix la tasca de ser l'encarregat d'impulsar i dirigir els inicis de la plataforma. Per la Guàrdia Civil, segons els missatges de grups de missatgeria instantània, Xavier Vendrell prenia decisions en temps real de diverses accions de Tsunami. Una de les que li atribueixen directament com a possible responsable és la protesta a l'aeroport del Prat el 14 d'octubre.

► Oriol Soler, àlies Rigoberto, segons la Guàrdia Civil. La investigació de l'Audiència Nacional li atribueix la responsabilitat de les necessitats tècniques, logístiques i de comunicació. Una peça fonamental que la Guàrdia Civil descriu a l'informe com a estratègica. També se'l relaciona amb l'elaboració dels comunicats oficials de Tsunami i l'estratègia comunicativa a seguir.

► Josep Campmajó, àlies Canalla, segons la Guàrdia Civil. A l'empresari gironí se li atribueixen tasques directives i organitzatives sobre el terreny i el fet d'haver participat directament en la vaga general del 18 d'octubre del 2019, la protesta en el partit del clàssic Barça-Madrid i el tall de l'autopista AP-7. Segons l'informe, Campmajó s'encarregava de planificar prèviament les accions de Tsunami i per fer-ho comptava amb una xarxa de col·laboradors en l'àmbit policial i informàtic. Alguns d'aquests col·laboradors, segons l'informe, són dos mossos d'esquadra que li haurien aportat informació sobre matrícules i sobre l'existència de controls policials, i un caporal de la policia municipal de Girona. També se'l relaciona amb altres moviments independentistes com els CDR, l'Estaca i Segona Onada.