Tres de cada quatre catalans provenen de diferents onades migratòries: com han evolucionat

Tres de cada quatre catalans són migrants o tenen algun familiar directe que ho és, ja sigui fruit de l'emigració d'altres parts de l'Estat com de la internacional. Així ho constata un informe del Centre d'Estudis Demogràfics que fa una fotografia de la població catalana actual, la dels vuit milions, i com ha evolucionat des del segle passat.

En aquest sentit, hi ha hagut quatre grans onades migratòries, les dues primeres corresponents al segle XX (1910-1929 i 1950-1976), protagonitzades per migrants procedents de la resta d'Espanya, i les dues darreres (2000-2008 i 2016-2022) per immigració internacional.

De fet, la migració del segle XXI ha aportat 1,5 milions de persones a Catalunya, enfront de les 200.000 provinents del creixement natural, que fins i tot ha estat negatiu els últims anys:

 "Sense aquest pes tan extraordinari de les migracions no s'entendria l'evolució demogràfica del país, però tampoc l'econòmica, social o cultural."

Així, amb dades de l'any 2021, 2,8 milions de catalans van néixer fora de Catalunya (el 56,5% a l'estranger). Dels que van néixer aquí, 2,3 milions tenien almenys un dels progenitors nascut fora (el 74,2% amb pare o mare nascut a la resta d'Espanya).

El percentatge que representen immigrats i descendents assoleix, doncs, el 65,8% del total de la població. Si a més, s'afegeix a l'anàlisi la tercera generació, la dels avis, al voltant de tres de cada quatre catalans serien producte directe o indirecte de la immigració dels segles XX i XXI.
 

La procedència de la migració

Entre els migrants que van venir d'altres parts de l'Estat, el gruix més gran ho va fer d'Andalusia i Extremadura. En quaranta anys, l'ordre de la llista es manté gairebé intacte, però amb menys efectius de cada origen, a causa majoritàriament de la mortalitat i el retorn.

Així, els nascuts a Andalusia el 1981 representaven aproximadament un 16% del total de la població catalana, i els extremenys estaven al voltant del 3%. Ara, els catalans d'origen andalús són poc més del 6% i els d'Extremadura no arriben al 2%. Al darrere hi ha Castella i Lleó, Aragó, Castella-la Manxa, Galícia, el País Valencià, Múrcia i Madrid.

Pel que fa a la immigració internacional, gairebé tots els països del món estan representats entre els 1,7 milions de persones nascudes a l'estranger i posteriorment empadronades a Catalunya.

Per grans agrupacions destaquen els llatinoamericans, amb el 44,8% dels empadronats nascuts a l'estranger el 2022; per sobre del 22,1% d'europeus, el 20,8% d'africans o l'11,3% d'asiàtics.

Per països, el Marroc encapçala el rànquing amb el 15% de la població catalana nascuda a l'estranger, seguit de Colòmbia (6,8%) i l'Argentina (5,5%).
 

Una de les expectatives de vida més altes del món

L'informe radiografia una Catalunya amb una de les expectatives de vida més altes del món. D'ençà de principis del segle passat s'ha més que duplicat, i actualment s'ha situat al voltant de 81 anys en els homes i 86 anys en les dones.

Tot i això, té una de les taxes de fecunditat més baixes, per sota d'1,2 fills per dona, amb dades del 2022. Segons l'estudi, aquest fet s'explica per la moderació en els fluxos d'arribada de població estrangera i una creixent dificultat per materialitzar per sobre dels trenta anys la fecunditat ajornada en edats més joves.

L'informe també apunta que les dècades vinents es produirà una extensió i intensificació del procés d'envelliment, que afectarà especialment el litoral i al voltant del nucli central metropolità. Al conjunt de Catalunya la població de menys de 16 anys el 2022 és del 15,5 %, però en més d'una cinquena part dels municipis és inferior al 12%, bàsicament a l'interior i al Pirineu.

L'altra cara de la moneda és la gent gran, amb un pes relatiu del 19,3% a Catalunya, però que representen més d'una de cada quatre persones en àmplies zones de l'interior de les comarques de Lleida i Tarragona.