En llibertat vuit dels catorze detinguts en la macrooperació policial contra l'1-O

El jutge ha deixat en llibertat aquest dijous vuit dels catorze detinguts i un dels investigats en la macrooperació policial sense precedents contra el referèndum de l'1-O a l'espera que hagin de declarar en les pròximes hores davant del jutge. Ara queden sis persones detingudes a les dependències de la Guàrdia Civil a la Travessera de Gràcia, a Barcelona, i a Sant Andreu de la Barca.

Almenys tres d'aquests detinguts passen la nit a la caserna de Travessera de Gràcia, on aquest dijous s'ha tornat a concentrar gent en senyal de rebuig. Són el secretari de Vicepresidència, Josep Maria Jové; el secretari d'Hisenda, Josep Lluís Salvadó; i el treballador del CESICAT Juan Manuel Gómez. Tots tres està previst que declarin davant el jutge aquest divendres.

Falta per saber la situació dels altres tres detinguts: Josué Sallent, del CTTI (Centre de Telecomunicacions i Tecnologia de la Informació); Josep Masoliver, director de Sistemes de la Fundació PuntCAT i Rosa Maria Rodríguez, directora de T-Systems.

Vuit en llibertat

Els primers a sortir en llibertat, dimecres a última hora de la nit, han estat:

• Joan Ignasi Sánchez, assessor del Departament de Governació en matèria de comunicació
• David Franco, cap de Desenvolupament del CTTI
• David Palanques, responsable de l'oficina tècnica del CTTI

També Josep Ginesta, secretari general de Treball, un dels vint investigats en l'operació.

Passades les dues de la tarda, quedaven en llibertat quatre detinguts més:

• Xavier Puig, treballador del Departament d'Afers Exteriors
• Pau Furriol, vinculat amb una impremta de Vic on s'hauria trobat material electoral per al referèndum de l'1 octubre
• Natàlia Garriga, directora dels Serveis del Departament de Vicepresidència i d'Economia i Hisenda
• Mercedes Martínez, treballadora del Departament de Vicepresidència

A mitja tarda, a les sis, s'ha confirmat que un altre detingut quedava en llibertat:

• Francesc Sutrias, director general de Patrimoni

La seva dona ho ha confirmat a les xarxes socials, en un breu missatge que deia "Acaba de quedar en llibertat. Gràcies a totes i tots".

Tots hauran d'anar a declarar davant del jutge d'instrucció número 13 que investiga el cas.

Les defenses dels detinguts afirmen que hi ha una suspensió "de facto" del normal funcionament de la justícia. Critiquen el secret de sumari del procediment iniciat al jutjat d'instrucció 13 al febrer arran de la denúncia plantejada contra l'exmagistrat Santi Vidal.

Denegats tots els "habeas corpus"

El TSJC ha informat que s'han denegat totes les peticions d'"habeas corpus" que han presentat deu dels catorze detinguts en la macrooperació contra el referèndum. Els seus advocats han demanat als jutjats de Barcelona i de Martorell que es pronunciessin sobre les garanties de la seva detenció. En cas que no, haurien quedat en llibertat de manera immediata.

Entre els que l'havien demanat, el número dos de Junqueras, Josep Maria Jové, així com Josep Lluís Salvadó.

Set de les peticions s'han desestimat al jutjat de Barcelona i les altres tres, al de Martorell. En tot els casos els jutges han considerat que les detencions s'ajusten a la legalitat, segons ha comunicat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

L'"habeas corpus" té un termini màxim de 24 hores perquè el resolgui l'autoritat judicial.

Es dona la circumstància que el jutge que havia de decidir sobre la detenció era el mateix que ha ordenat els escorcolls a diverses conselleries i també a alguns domicilis particulars, com el de Jové.

El jutge xifra en 6,2 milions el cost del referèndum

El jutge que va ordenar els 41 escorcolls de dimecres els va justificar no només per l'1-O, sinó també perquè s'estarien preparant les estructures d'estat. El magistrat ha xifrat en 6,2 milions d'euros el cost del referèndum. 

En la diligència prèvia, el jutge va especificar que l'objectiu era identificar els autors de les actuacions encaminades "al desenvolupament de les estructures d'Estat i la celebració del referèndum per a la consecució de la independència de Catalunya".

Va al·legar que estava justificat per la gravetat dels fets i que tenia la plena convicció en l'autoria dels fets. Va enumerar una llarga llista de llocs públics i privats on buscar, però en canvi no va ordenar explícitament cap detenció. De fet, només les va autoritzar contra tots aquells que tractessin d'impedir, obstaculitzar o evitar la pràctica de les diligències acordades en la resolutòria.

A més, quan va argumentar per què decretava el secret de sumari, va dir que, per la rellevància pública dels investigats, calia preservar el seu bon nom i crèdit personal. Però finalment sí que hi va haver detencions: catorze amb càrrecs com malversació o sedició que, si es proven, comporten penes de presó.