Tres en ratlla: els socialistes tornen a governar a la Generalitat, a La Moncloa i a Barcelona
Els socialistes tornen a liderar gairebé 15 anys després les tres principals institucions, tot i tenir majories molt més minses
Fa més d'un any que Pedro Sánchez introduïa un concepte enmig del tancament de la campanya de les municipals a Barcelona: "tres en ratlla". Ho va repetir fins a l'avorriment, referint-se a la consecució de l'alcaldia de Barcelona amb Jaume Collboni, la presidència de la Generalitat amb Salvador Illa i la presidència del govern espanyol amb ell mateix. Tres en ratlla.
En aquell moment, només la seva presidència era una realitat, i encara no sabia que aquelles mateixes municipals provocarien que se la jugués a una nova contesa electoral al juliol on s'albirava un govern de PP i Vox.
Però finalment, un any després, i tres eleccions (municipals, generals i catalanes) el tres en ratlla socialista ja és una realitat: Generalitat, govern espanyol i Ajuntament de Barcelona.
Gairebé tant poder com fa 15 anys
Els socialistes tornen a tenir gairebé tant poder com en els seus màxims períodes d'esplendor fa més de 15 anys. A la Generalitat: entre el 2003 i el 2010, amb Pasqual Maragall i José Montilla, i ara, amb Salvador Illa.
Al govern espanyol, amb José Luis Rodríguez Zapatero entre el 2004 i el 2011, i des del 2018 amb Pedro Sánchez. I a l'Ajuntament de Barcelona, amb Joan Clos i Jordi Hereu fins al 2010, i ara amb Jaume Collboni des del juny de 2023.
En tots tres períodes històrics, tenien la Diputació de Barcelona. Però ara, no tenen tantes alcaldies entre les 20 poblacions amb més habitants després de Barcelona: 17 i 18 alcaldies entre el 2003 i 2010, i ara, 13, tot i recuperar-ne algunes d'importants.
De fet, han recuperat feus històrics que havien perdut com Sabadell, Lleida, Tarragona i d'altres com Reus o Vilanova i la Geltrú. D'altra banda, en aquestes dues dècades n'han perdut d'altres importants com Terrassa, Badalona, Girona, Manresa o Castelldefels.
Tot plegat, però, en un ascens digne d'au fènix després de perdre molt poder durant la dècada passada del procés i un trencament amb algunes de les seves cares visibles a les files dels socialistes catalans.
La gran diferència: majories més minses
La diferència entre el poder d'ara i el de fa dues dècades és a les majories. Tot i que fa 20 anys, la Generalitat depenia del tripartit amb Esquerra Republicana i Iniciativa, el govern espanyol i l'Ajuntament de Barcelona tenien majories més estables i sòlides. Ara depenen de pactes i equilibris tant a Espanya com a Barcelona, on de fet, no van guanyar cap de les dues eleccions i van arribar al poder amb girs de guió imprevistos.
Paradoxalment, on més difícil ho tindran és al Congrés dels Diputats, on el PSOE necessita de totes totes els vots de Junts i no hi ha cap sintonia ni contrapès amb el partit de dreta com sí que passa amb Esquerra a l'Ajuntament de Barcelona o la Generalitat, tot i no compartir govern.
El pròxim repte més immediat i que serà la patata calenta del nou curs és aprovar els pressupostos generals de l'Estat, per mantenir el principal pilar que sosté i els hi permet fer tres en ratlla.