Cinc anys de temporals i riuades a Alcanar: què s'ha fet i què no per evitar inundacions

Aquestes han estat les terceres grans inundacions en cinc anys a Catalunya per un temporal de pluja, després dels greus episodis viscuts des de la gota freda del 2018, però sobretot amb el Glòria, el 2020, i la borrasca Filomena, el 2021.

Fa dos anys, els experts van tornar a reclamar una revisió de tots aquells plans urbanístics antics que han permès construir edificis i carrers en zones inundables, sense tenir en compte el curs natural dels elements ni tampoc l'emergència climàtica.

I és que un 15% de les zones urbanitzades de Catalunya estan construïdes sobre zones inundables.

Què s'ha fet des de llavors? Per què ha tornat a passar? I com es pot evitar que es repeteixi, d'aquí no res, un altre episodi com aquest en zones com el delta de l'Ebre?

Els efectes d'una "bomba d'escalfor"

Agustín Sánchez Arcilla, director del laboratori Enginyeria Marítima de l'Escola de Camins de la UPC, explica que el que ha passat és "un esdeveniment més d'aquest desequilibri entre el que aboca el riu, que va minvant, i les forces del mar, que intenten remodelar tot el Delta".

Sánchez Arcilla diu que tot plegat és "com una bomba d'escalfor", formada per la combinació de diversos elements: una menor aportació líquida i sòlida --de sorra i sediment més fi-- cap al Delta, tempestes cada cop més sobtades i un Mediterrani cada cop més calent --gairebé dos graus per sobre del que seria normal.

Aquesta "bomba d'escalfor", continua Agustín Sánchez, té efectes tant sobre les inundacions com sobre l'erosió, que es combinen i fan que les onades, durant els temporals, arribin més terra endins:

"Una platja prou ampla és el millor mecanisme natural de defensa que té una costa --tant al delta de l'Ebre com a qualsevol costa-- per dissipar l'energia de les onades i la pujada del nivell del mar."

El problema, avisa, és quan no tenim prou espai a la platja, perquè comença a arribar l'aigua salada a les edificacions i als camps de conreu "i ho modifica tot".

"És el desequilibri entre les intervencions humanes i les forces naturals, que no són naturals perquè estan afectades pel canvi climàtic produït també per l'home."

Què s'hauria de fer per recuperar l'equilibri?

Agustí Sánchez va començar a estudiar el delta de l'Ebre l'any 1991, després d'una tempesta que ja va començar a trencar el Trabucador.

"El Trabucador era un senyal d'alarma que, quan es trencava, els gestors del territori actuaven", explica aquest investigador, que alerta que a partir d'aquell moment cada cop s'ha anat trencant més sovint, perquè també les tempestes són més freqüents:

"El nivell del mar està més elevat, el Delta s'està enfonsant més i el Mediterrani està més calent i té tempestes més sobtades."

Tot plegat fa que, si abans es produïa un episodi cada deu anys, ara es repeteixin "cada pocs anys".

Per combatre aquest efecte, diu Sánchez Arcilla, "tenim un projecte europeu que es diu Rest-Coast i on es combinen solucions a curt i mitjà-llarg termini":

• A curt termini, es tracta d'agafar la sorra que tenim a la vora de la costa del Delta i optimitzar-la perquè dissipi l'energia de les onades tant com es pugui, no només durant una tempesta sinó en els pròxims cinc anys. 
   
• I a mitjà i llarg termini, "s'ha d'incrementar l'aportació sòlida del riu Ebre cap a la costa".

Sánchez Arcilla alerta que cal treballar en totes dues solucions, però que les opcions a mitjà i llarg termini "no són un desafiament fàcil", perquè "el sediment i el riu estan molt regulats pels embassaments i la manca d'aigua dolça per la sequera, que empitjorarà els pròxims anys pel canvi climàtic".

Hauria pogut ser pitjor

Agustí Sánchez reconeix que els efectes de la gota freda d'aquest cap de setmana podrien haver estat pitjors sense les actuacions dels últims dos anys, que han permès evitar, almenys, l'entrada a terra de més aigua de mar.

El director del laboratori Enginyeria Marítima de l'Escola de Camins de la UPC explica que cal distingir entre si les inundacions són degudes a l'aigua dolça --de pluja-- o a l'aigua de mar.

I en el cas que ens ocupa, el d'aquest cap de setmana, els danys haurien estat més grans si no s'haguessin fet intervencions com les dels últims anys, com distribuir sorra en petites dunes irregulars a la zona de la costa perquè no reculi l'aigua de mar.

El problema ha estat, però, que sí que hi ha hagut barreres a terra que no han permès que l'aigua desguassés bé i pogués acabar al mar.

"Cal tenir disponible espai perquè l'aigua desguassi, perquè pugui disspar la seva energia d'una forma més gradual i progressiva."

Per això els càmpings i les edificacions construïdes arran de mar o a les lleres de rius i barrancs són les que més han patit.

Quines actuacions concretes es poden emprendre?

Aquest investigador de la UPC explica que cal una reordenació del territori, però que no es pot decidir el futur de les cases que ara hi ha durant una tempesta perquè la gent "ha de tenir alguna alternativa, alguna esperança".

Mentrestant, algunes de les accions que ja es poden emprendre passen per donar accés a la informació que facilita el sistema Copernicus amb set dies d'antelació; tenir plans d'evacuació de la gent; posar barreres de desplegament ràpid com sacs de sorra --que ajuden a reduir els danys--, i, a mitjà termini, fer "una reordenació del territori que permeti encabir millor totes les activitats en l'espai que tenim disponible."

"A curt termini, tenim uns sistemes de previsió meteorològica i oceanogràfica molt bons. El que ha passat es podia anticipar. Tota aquesta gent hauria de tenir accés a la informació amb set dies d'anticipació per preparar-se millor."

Edificacions transitòries, com als països tropicals?

"La temperatura del Mediterrani està fent que comenci a ser un mar semblant als dels països tropicals i podríem aprendre molt del que hi estan fent des de fa dècades per adaptar la costa als temporals", explica Agustí Sánchez.

A nivell d'urbanisme, això vol dir plantejar "si cal que les edificacions, cases, caravanes o el que sigui han de ser permanents o si les considerem transitòries", de manera que els seus propietaris ja saben que, en cas de desastre, les hauran d'abandonar.

Alcanar, un clar exemple d'aquest desequilibri

Alcanar, al Montsià, és un clar exemple de les greus conseqüències d'una mala ordenació del territori, com reconeix el seu alcalde, Joan Roig:

"Los anys 60, 70, 80 i fins i tot la dècada dels 90 hi havia una manera d'entendre l'urbanisme frenètica, sense tenir en compte els circuits de l'aigua, un ordenament urbanístic totalment erroni. És cert que s'han construït cases al mig de les lleres dels barrancs, fins i tot al mig dels barrancs. I ara n'estem veient les conseqüències."

Roig, que ha demanat ajuda a la Generalitat per fer front als danys causats per la DANA d'aquest cap de setmana, demana revertir aquest model urbanístic, encara que això impliqui enderrocar totes les construccions aixecades al mig del barranc. Aquests enderrocs, però, reconeix que són inviables ara per ara:

"Lo tema de canalitzar el barranc, renaturalitzar el cabal fluvial passa per l'expropiació i fer desaparèixer totes les cases i construccions que hi ha al mig del barranc, ara a priori això és inviable."

Segons ha explicat Joan Roig, les riuades d'aquest cap de setmana s'han carregat algunes actuacions que s'havien impulsat per fer front als desperfectes de fa dos anys i els temporals dels últims cinc anys han deixat a mínims les finances del consistori.

L'ACA farà un estudi sobre les zones més vulnerables

De moment, les inversions de la Generalitat han arribat a través de l'Agència Catalana de l'Aigua, en forma de 176.000 euros des del 2021, per netejar lleres de barrancs i rius.

La Generalitat ha promès, a més, un estudi per a l'any vinent per planificar millor els episodis que vinguin, saben que ho faran cada cop més sovint, com explica Mireia Boya Busquet, directora general de qualitat ambiental i canvi climàtic de la Generalitat:

"Farem un estudi per veure com han estat els canvis de recurrència d'aquestes inundacions, com afecten la superfície inundada i el risc de la població. Sabem que hi ha urbanitzacions que s'han construït en zones inundables. Abans la recurrència era cada 10 o 20 anys i això està canviant."

Boya adverteix que no només els ajuntaments han de ser conscients d'aquestes urbanitzacions que estan implantades en zones de risc, sinó també la població: "La gent que viu en aquestes zones d'alt risc d'inundació n'ha de ser conscients", alerta.

Boya explica que, quan tinguin aquest estudi l'any vinent, serà el moment de parlar amb totes les administracions a nivell local, però també amb la ciutadania, perquè s'hauran de prendre decisions tant en l'àmbit públic com en el privat:

"Ser conscient que casa teva és vulnerable als efectes del canvi climàtic t'ha de portar a prendre algunes mesures quan protecció civil alerta que hi ha una DANA o una tempesta i pots tenir inundacions."

Els veïns reclamen solucions per no reviure el malson

Mentrestant, els afectats pels aiguats denuncien que en aquest cas no se'ls va avisar a temps i reclamen solucions urgents per no reviure aquest malson d'aquí a quatre dies.

Tot i que l'ACA hagi netejat rieres i desbrossat camins, a les Cases d'Alcanar, els veïns asseguren que un dels principals motius de les inundacions són els taps que es generen al barranc de Sant Jaume per l'acumulació de branques quan hi ha pluges torrencials i l'estretor dels punts de desguàs.

La propietària del Restaurant El Racó del Port, Rosa Maria Sancho, explica que, després de les inundacions de fa dos anys, "molts veïns" van avisar els enginyers que el mur de formigó que construïen "no deixaria sortir l'aigua". "Però no ens van escoltar, i avui els veïns més propers al barranc hem tornat a prendre mal", es lamenta.

Josefa Palasí, veïna de la urbanització L'Estona, a Alcanar, encara ho ha passat pitjor. La riuada li ha entrat a casa i diu que ja n'està farta:

"Això s'ha de canalitzar o s'ha de fer alguna cosa. Jo el que s'ha de fer no ho sé i, si no, que m'expropiïn, em donin el que m'hagin de donar i me'n vaig d'aquí, perquè jo ja no m'hi vull estar. Ja li tinc mania a la casa, li tinc fàstic, i és l'única propietat, no és un segon habitatge."

Les mesures preses pels aiguats del 2021 tampoc han impedit les destrosses al Càmping Alfacs, a tocar de mar i un dels més afectats fa dos anys. Aquest cop, la riuada ha afectat l'extrem sud del càmping, l'entrada, els baixos de cinc apartaments i s'ha endut "uns cinc metres de la tanca".