
Nova querella per la gestió de la dana a València i queixes pel retard dels ajuts 3 mesos després
Les pèrdues globals superen els 17.000 milions d'euros i encara hi ha més de 300 edificis que han de ser enderrocats
La cicatriu de la dana al País Valencià encara està ben oberta quan fa tres mesos de la catàstrofe. Els aiguats van causar la mort de 224 persones, i encara hi ha tres víctimes que no han estat localitzades.
Les inundacions van afectar gairebé un centenar de municipis, que, després de 92 dies, continuen recuperant-se a poc a poc. Veïns de diferents localitats continuen queixant-se que les ajudes triguen a arribar i que cal més coordinació entre administracions.
Dels 16.600 milions compromesos pel govern espanyol, se n'han abonat 1.800, un 11%. I dels 890 milions del govern valencià, un 30%.
Durant les últimes setmanes, milers de valencians s'han manifestat per reclamar la dimissió del president de la Generalitat, Carlos Mazón, per la gestió del desastre.
Aquest dissabte hi ha convocada una nova mobilització als carrers de la capital, que serà la quarta.
Encara hi ha tres desapareguts
Els cossos de l'Elizabeth, de 37 anys; el Paco, de 64; i el José Javier, de 56, encara no han aparegut.
Per localitzar-los, 400 professionals es mobilitzen cada dia en un perímetre de 500 quilòmetres quadrats. Els busquen, sobretot, pel barranc de Poio i els rius Magre i Túria. Fan servir un dron i gossos especialitzats.
Per tot això, es tracta de tasques "molt costoses" i d'una feina de recerca "inèdita" a l'Estat, en paraules de la delegada del govern espanyol al País Valencià, Pilar Bernabé.

Mentre esperen les restes, els seus familiars, en aplicació del Codi Civil, poden demanar als jutjats la declaració de defunció.
Querella contra cinc membres del govern Mazón i el president de la CHX
Més d'un centenar d'afectats per la dana ha presentat aquest dimecres als jutjats d'instrucció de València una querella contra cinc membres de la Generalitat Valenciana i el president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, Miquel Polo. Entre els querellats no hi ha el president valencià, el popular Carlos Mazón, però sí que han demanat que declari com a testimoni.
La querella s'ha presentat pels presumptes delictes d'homicidi imprudent, lesions imprudents, danys imprudents, prevaricació omissiva i omissió del deure de socors per la inacció en la presa de decisions per protegir la vida dels ciutadans, segons ha anunciat l'Associació de Damnificats Horta Sud València.
Són més de 70 pàgines que ha presentat l'equip jurídic de Vilches Abogados, que representa els afectats.
La querella recull la cronologia dels fets i diu que si s'hagués activat l'alerta als mòbils ES-Alert "en el moment oportú, la magnitud de la tragèdia no hauria sigut la mateixa".
En aquest sentit, afirma que "a les 15 hores els querellats ja tenien prou dades per haver-la activat" i que per motius "que es desconeixen i no s'han explicat" l'alerta no es va enviar "fins a les 20.11 hores", quan el barranc de Poio i el riu Magre ja estaven "completament desbordats".
A banda del president de la Confederació, els querellats són l'exconsellera de Justícia i Interior i màxima responsable d'Emergències durant la dana, Salomé Pradas; l'exsecretari de Seguretat i Emergències, Emilio Argüeso; l'exdirector general d'Emergències, Javier Martín; el subdirector de l'Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències, Jorge Suárez; i la cap de coordinació del Servei d'Emergències, Inmaculada Piles.

"No podem deixar que els responsables no responguin davant la justícia per aquesta gestió tan nefasta", ha afirmat el president de l'Associació, Christian Lesaec. "La lluita serà llarga, però això no pot quedar així. Els responsables han de pagar pel que va passar", ha afegit.
Al desembre, el Tribunal Superior de Justícia del País Valencià (TSJCV) va rebutjar les querelles contra Mazón per la gestió de la dana al·legant falta de competències, i van passar la pilota als jutjats d'instrucció, que és on s'ha presentat la nova querella.
En paral·lel, l'entitat SOS Desapareguts formalitzarà al febrer davant l'Audiència Nacional la querella a què s'han sumat familiars de les víctimes contra diverses administracions, a les quals acusen de delictes d'imprudència, negligència o omissió del deure de socors.
La destrucció, en xifres
Les pèrdues globals derivades de la dana superen els 17.000 milions d'euros, segons un informe recent de l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques.
El 20% d'aquesta quantitat fa referència als actius --cases, indústries, béns agrícoles i infraestructures-- de la zona afectada per les riuades.
La reconstrucció dels equipaments municipals arrasats suposarà un cost de 1.700 milions d'euros.
A més, la reconstrucció de les infraestructures municipals danyades suposarà un cost de 1.700 milions d'euros, que finançarà el govern espanyol.
Per exemple, hi ha 305 edificis que hauran de ser enderrocats totalment o parcialment i encara hi ha 23.500 treballadors sota un expedient de regulació temporal d'ocupació (ERTO).

Baixada del nivell d'emergència
A mitjans de gener, va començar a baixar el nivell d'emergència en què es trobaven diversos municipis.
Així, 28 municipis continuen en el nivell 2, que implica que necessiten ajuda externa per fer front a l'emergència. Són, sobretot, els pobles de la zona zero de la catàstrofe, com Paiporta, Aldaia, Torrent o Utiel.
75 localitats es troben al nivell 1, en considerar que poden gestionar l'emergència des de la seva estructura municipal, mentre que els 163 municipis restants de la província de València han deixat d'estar en emergència.
En diversos pobles continuen les feines d'extracció de fang de soterranis i garatges, així com la neteja de barrancs i platges.
Fins ara, s'estima que s'han retirat fins a 90.000 vehicles i 500.000 tones d'objectes de tota mena.

Xoc entre governs
Les últimes tretze setmanes també han estat marcades per la picabaralla política. Especialment, entre La Moncloa i el govern valencià, amb acusacions creuades constants sobre les ajudes econòmiques als damnificats.
Per una banda, l'executiu espanyol sosté que ha mobilitzat 16.600 milions d'euros i ha pagat 1.741 milions en ajudes.
De l'altra, el govern de Mazón assegura que ha destinat 1.500 milions a la reconstrucció i 211 més per als afectats. Segons el Consell de la Generalitat Valenciana, les ajudes de Sánchez són a retornar, cosa que La Moncloa nega.
Aquest dimarts, s'han aprovat més ajudes en el nou decret del govern espanyol després de l'acord entre el PSOE i Junts. En concret, preveu l'ampliació dels préstecs als afectats i l'augment dels ajuts a propietaris de finques agrícoles. El govern valencià, a més, podrà accedir a nous endeutaments a llarg termini.
També han estat motiu de retrets les visites institucionals a diferents pobles, que van arribar a un punt crític amb la visita dels reis, Sánchez i Mazón a Paiporta entre crits, insults i llançament de fang.
- ARXIVAT A:
- País Valencià